Agualusa i l’oblit a Angola

teoria-general-de-loblit-agualusaA l’entrada anterior dèiem que parlaríem d’un llibre publicat en català, i com que cal complir el que promets, avui hem “colat” un llibre que ens acabem de llegir, tot i que en teníem programat un altre.

Però és que Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa, és un llibre que s’ho val. T’atrapa des de la primera pàgina i no el deixes fins que no hi ha més remei (perquè has d’anar a treballar, per exemple).

En aquesta història, La Ludo, una dona portuguesa emigrada a Angola amb la seva germana i el seu cunyat, viu en l’opulència dels expats de més alt nivell, però no és capaç de sortir al carrer. Viu tancada en una gàbia d’or, amb vistes sobre la ciutat i tot el que hi passa, però no participa dels canvis polítics que s’hi produeixen quan es declara la independència, tot i que nosaltres els veiem a través de diverses històries que van convergint i agrupant-se entorn dels seus veïns i altres personatges que hi estan relacionats.

És un llibre per llegir amb calma, veient el cel angolès, flairant l’aire, mirant per la finestra com la gent es manifesta pels carrers, patint amb la Ludo i el Fantasma, el seu gos, que és l’única companyia que tindrà a partir del moment en què decideix tapiar l’entrada del pis i no comunicar-se amb ningú. Ella també és una habitant fantasma.

Per a mi, hi ha tres moments especialment durs en la novel·la: un relacionat amb el gos, un relacionat amb un mico que viu a l’arbre del pati i el moment en què, finalment, sabem què li va passar de jove a ella. També és destacable la presentació que l’autor fa de la societat angolesa, la seva manera de viure. En certa manera, m’ha recordat Os transparentes, d’Ondjaki, un llibre del qual hem parlat en aquest blog i que, algun dia, algú hauria de traduir al català.

I, al final del llibre, quan arribes a l’última línia, surt el plor. L’emoció, la tensió contenida pot aflorar quan menys t’ho esperaves i posar punt final a una lectura molt especial, acompanyada, com sempre, de la fantàstica presentació que Edicions del Periscopi fa dels seus llibres i de la traducció de Pere Comellas, que s’intueix magnífica. Un 5 estrelles que no podeu deixar passar i que podeu començar a llegir al web de l’editorial.

 

[La setmana vinent "farem obres" al blog, i és possible que en algun moment estigui tancat o una mica descolocat. Esperem recuperar la normalitat ben aviat.]

Hamid i l’Àsia emergent

Moltes, moltíssimes vegades, em passa que a tothom li agrada un llibre i el recomana i, quan me’l llegeixo jo, no m’agrada gens. Per això patia per aquest libre menut i amb un títol estrafolari: li agrada tant a tothom que estava segura que seria dels que menys m’agradarien aquest estiu. I, per postres, l’agafava just després de la història trepidant del Ninot de neu d’en Nesbø (que ja us he recomanat en una entrada anterior).asia_emergent

Però, oh sorpresa, m’ha agradat molt. Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent és un llibre menut, ràpid, fresc i directe. Oblideu-vos dels llibrots de 600 pàgines que amb 400 passarien. Aquí teniu un llibre que, amb menys de 200 pàgines, us posa al dia de tot el que us podeu trobar en el camí cap a la riquesa i l’èxit empresarial en un país de l’Àsia emergent que l’autor, Mohsin Hamid, no indica clarament quin és, però que podria ser qualsevol. Fins i tot casa nostra, no gaire temps enrere.

Aquesta és la història d’un noi espavilat que vol fer-se ric, i que no s’atura davant de res per aconseguir-ho. Ho veiem tot: la infantesa dura treballant de nit, els seus primers negocis, l’etapa d’opulència i la de la decadència final. Tot explicat amb un to àgil  que fa que no et puguis desenganxar del llibre fins que l’acabes. I la traducció, d’en Carles Miró, hi ajuda. No hi ha res que “rasqui”, ni tan sols la puntuació (tinc el mal costum de mirar on ha fallat una coma… és deformació professional). Enhorabona, doncs, a Edicions del Periscopi (@Ed_Periscopi), que s’està fent un lloc en el panorama actual del llibre en català.

Ah, encara no us ho havia dit: compreu-vos aquest llibre i llegiu-vos-el aquest estiu. No us en penedireu.