Moltes, moltíssimes vegades, em passa que a tothom li agrada un llibre i el recomana i, quan me’l llegeixo jo, no m’agrada gens. Per això patia per aquest libre menut i amb un títol estrafolari: li agrada tant a tothom que estava segura que seria dels que menys m’agradarien aquest estiu. I, per postres, l’agafava just després de la història trepidant del Ninot de neu d’en Nesbø (que ja us he recomanat en una entrada anterior).

Però, oh sorpresa, m’ha agradat molt. Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent és un llibre menut, ràpid, fresc i directe. Oblideu-vos dels llibrots de 600 pàgines que amb 400 passarien. Aquí teniu un llibre que, amb menys de 200 pàgines, us posa al dia de tot el que us podeu trobar en el camí cap a la riquesa i l’èxit empresarial en un país de l’Àsia emergent que l’autor, Mohsin Hamid, no indica clarament quin és, però que podria ser qualsevol. Fins i tot casa nostra, no gaire temps enrere.

Aquesta és la història d’un noi espavilat que vol fer-se ric, i que no s’atura davant de res per aconseguir-ho. Ho veiem tot: la infantesa dura treballant de nit, els seus primers negocis, l’etapa d’opulència i la de la decadència final. Tot explicat amb un to àgil  que fa que no et puguis desenganxar del llibre fins que l’acabes. I la traducció, d’en Carles Miró, hi ajuda. No hi ha res que “rasqui”, ni tan sols la puntuació (tinc el mal costum de mirar on ha fallat una coma… és deformació professional). Enhorabona, doncs, a Edicions del Periscopi (@Ed_Periscopi), que s’està fent un lloc en el panorama actual del llibre en català.

Ah, encara no us ho havia dit: compreu-vos aquest llibre i llegiu-vos-el aquest estiu. No us en penedireu.