Kinder than solitude

Yiyun Li. Kinder than solitude.
Fourth Estate, febrer 2014 (edició Kindle).
Equivalent a 320 pàgines.

Fa mitja hora que faig voltes per Internet. Ara poso al dia el flipboard de Caràcter xinès, ara em miro una cosa a Amazon, ara em llegeixo un post… i no acabo de posar-m’hi. Aquest llibre em costa de comentar.

Quan vaig veure que la Yiyun Li havia tret llibre nou em va faltar temps per descarregar-me’n una mostra amb el Kindle (ves a saber quan sortirà, traduït) i començar a llegir. La mostra no em va entusiasmar, però, què coi, aquesta autora no falla! I, patatam, em vaig comprar el llibre.

Es tracta d’una història que comença l’estiu de 1989, a Pequín, poc després dels fets de Tian’anmen, i que mostre l’evolució dels personatges 21 anys després, quan mor la Shaoai, una dels quatre protagonistes, després d’una llarga malaltia causada per un enverinament.

La veritat és que no m’ha impressionat gaire. Si us llegiu alguns comentaris de lectors a amazon, veureu que la deixen superbé, però la veritat és que jo no li trobo el què. I em costa trobar la manera d’explicar-vos-ho, perquè és un llibre que m’ha deixat una mica confusa. Trobo que tot el que toca, ho toca a mitges. No aprofita la intriga que envolta l’enverinament de la Shaoai, no explora a fons les vides als Estats Units de la Moran i la Ruyu. Ni en els fets de Tian’anmen. No aprofundeix en res.

Per a mi, l’única cosa que realment val la pena és quan descriu el Pequín de finals dels vuitanta, els carrerons, la vida veïnal. A part d’això, és un llibre força prescindible, que no té la força dels seus dos llibres de relats: Los buenos deseos i Noi d’or, noia maragda (aquest últim és l’entrada més visitada d’aquest bloc!). Començo a pensar que la seva força rau, precisament, en la capacitat d’emocionar-nos i remoure’ns per dins amb narracions curtes, i que perd força quan s’allarga. De fet, l’altra novel·la que li he llegit, Las puertas del paraíso, també perd una mica de gas, tot i que està molt per sobre d’aquesta Kinder than solitude.

Ballant per Internet, he vist que no sóc l’única que ha quedat una mica decebuda i que, de fet, hi ha crítiques força més sagnants que la meva, com aquesta de The Guardian, on es queixen, més o menys, del mateix que jo: personatges plans, explicació insulsa de la vida de les dues emigrants… Vaja, que aquest llibre no us el posaré a la llista de Sant Jordi (que s’acosta, s’acosta, cavalcant!) i espero que la propera vegada que la Yiyun Li publiqui alguna cosa recuperi la potència d’altres vegades.

Per acabar, us volia dir que avui estrenem les “etiquetes de qualificació”. D’ara endavant, cada entrada tindrà una valoració de 1 a 5 estrelles, que posarem en forma d’etiqueta. Potser és evident, però permeteu-me que us digui que com menys estrelles tigui un llibre, menys m’haurà agradat i com més estrelles tingui, més m’haurà agradat. La qualificació de 3 estrelles vol dir que el llibre està prou bé com per llegir-lo. A més de servir-vos de resum de l’opinió sobre el llibre, recordeu que podeu filtrar per etiquetes (només cal fer-hi clic per veure quines entrades tenen l’etiqueta que us interessi), o sigui que si voleu una llista de recomanacions automàtica en tindreu prou amb filtrar pels llibres que tinguin 5, 4 o 3 estrelles. Llàstima que avui comencem amb un 2.

The boat to redemption

Su Tong. The boat to redemption.
Doubleday (Transworld Publishers), 2010.
382 pàgines.

Traductor: Howard Goldblatt.


Una vegada més, un llibre que sembla sobrevalorat… després de llegir-ne bones crítiques, l’he llegit i, francament, “me l’imaginava més gran”. Entenguem-nos: el llibre està bé, és amè i es llegeix amb facilitat (suposem que part del mèrit també és del traductor), però no crec que sigui tan especial com diuen alguns.

Per als qui no la conegueu, aquesta novel·la tracta sobre un noi que viu en una barca i la seva relació amb el seu pare i amb la resta de la comunitat “barquera”. I aquest és, segurament, un dels aspectes més interessants del llibre: poder veure com viuen aquestes comunitats “flotants”, que tenen una presència important als rius de la Xina i d’altres països del sud-est asiàtic.

A part d’això, també podem veure com abusen del poder, en un grau més o menys important, tots els qui tenien alguna funció d’una certa importància dins del sistema, i com s’imposen sobre el protagonista i el seu pare.

Si en voleu veure una crítica més a fons, vegeu aquesta de Yiyun Li a “The Guardian”. Us recordo que Yiyun Li és autora de diverses obres, i que en aquest bloc hi podeu trobar referències.


English

Wang Gang. English.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
463 pàgines.
Títol original: 英格力士
Traductor: Pascale Wei-Guinot i Emmanuelle Péchenart.

Aquest llibre és una història més sobre la Revolució cultural xinesa, aquest cop des del punt de vista d’un noi, en Liu Ai, que viu al Xinjiang.

Tot comença quan arriba un professor d’anglès nou. Aquest professor és diferent de la resta, va arreglat i perfumat, i sembla molt més modern del que és habitual. Això, entre altres coses, farà que tingui problemes i acabi patint les represàlies habituals de l’època.

Cal destacar que el fet que la història tingui lloc al Xinjiang no aporta res d’especial: podria passar allà o a qualsevol altre lloc recòndit, ja que no s’hi veu pas retratada la comunitat musulmana ni els seus costums. L’autor se cenyeix a la vida de l’estudiant que n’és el protagonista.

Aparentment, aquest llibre ha estat un supervendes a la Xina, tot i que al nostre parer potser no n’hi havia per a tant…

Si voleu informació més detallada, podeu visitar aquest enllaç:

Danwei: ressenya sobre English

Je ne suis qu'un idiot

FENG Jicai. Je ne suis qu’un idiot. Editions You Feng, 1995. 144 pàgines.

Títol original: 我这个笨蛋.
Traductora: Madeleine Duong.
Edició bilingüe xinès-francès.

Aquest llibre conté dos relats, el que porta el títol i Aux premiers hours du printemps. Tots dos “retraten” les condicions de vida de finals de la dècada de 1970 en una Xina precapitalista que s’estava preparant per deixar de ser-ho.

En el cas del primer relat, Je ne suis qu’un idiot, es parla abastament del problema de l’habitatge o, més ben dit, de la necessitat de més espai per viure. Per mitjà d’un conegut, el protagonista es posa en contacte amb un personatge que rep el nom de “rei de l’intercanvi” que es dedica a fer intercanvis fraudulents i s’aprofita del protagonista per aconseguir beneficis amb la promesa d’aconseguir-li un pis més gran. Com us podeu imaginar, l’objectiu que mou aquest “rei” no és aconseguir un pis per a ningú i acaba estafant el nostre protagonista…

El segon relat, Aux premiers jours du printemps, parla de la primera adolescència d’un noi i de la seva relació, més aviat platònica, amb una amiga de la seva veïna. Com podeu veure, doncs, el llibre parla d’aspecte bàsicament quotidians de la vida, i s’afegeix a la llista llarguíssima d’autors que retraten la vida xinesa contemporània des de punts de vista diferents però que convergeixen en la quotidianitat.