Yiyun Li. Kinder than solitude.
Fourth Estate, febrer 2014 (edició Kindle).
Equivalent a 320 pàgines.
Fa mitja hora que faig voltes per Internet. Ara poso al dia el flipboard de Caràcter xinès, ara em miro una cosa a Amazon, ara em llegeixo un post… i no acabo de posar-m’hi. Aquest llibre em costa de comentar.
Quan vaig veure que la Yiyun Li havia tret llibre nou em va faltar temps per descarregar-me’n una mostra amb el Kindle (ves a saber quan sortirà, traduït) i començar a llegir. La mostra no em va entusiasmar, però, què coi, aquesta autora no falla! I, patatam, em vaig comprar el llibre.
Es tracta d’una història que comença l’estiu de 1989, a Pequín, poc després dels fets de Tian’anmen, i que mostre l’evolució dels personatges 21 anys després, quan mor la Shaoai, una dels quatre protagonistes, després d’una llarga malaltia causada per un enverinament.
La veritat és que no m’ha impressionat gaire. Si us llegiu alguns comentaris de lectors a amazon, veureu que la deixen superbé, però la veritat és que jo no li trobo el què. I em costa trobar la manera d’explicar-vos-ho, perquè és un llibre que m’ha deixat una mica confusa. Trobo que tot el que toca, ho toca a mitges. No aprofita la intriga que envolta l’enverinament de la Shaoai, no explora a fons les vides als Estats Units de la Moran i la Ruyu. Ni en els fets de Tian’anmen. No aprofundeix en res.
Per a mi, l’única cosa que realment val la pena és quan descriu el Pequín de finals dels vuitanta, els carrerons, la vida veïnal. A part d’això, és un llibre força prescindible, que no té la força dels seus dos llibres de relats: Los buenos deseos i Noi d’or, noia maragda (aquest últim és l’entrada més visitada d’aquest bloc!). Començo a pensar que la seva força rau, precisament, en la capacitat d’emocionar-nos i remoure’ns per dins amb narracions curtes, i que perd força quan s’allarga. De fet, l’altra novel·la que li he llegit, Las puertas del paraíso, també perd una mica de gas, tot i que està molt per sobre d’aquesta Kinder than solitude.
Ballant per Internet, he vist que no sóc l’única que ha quedat una mica decebuda i que, de fet, hi ha crítiques força més sagnants que la meva, com aquesta de The Guardian, on es queixen, més o menys, del mateix que jo: personatges plans, explicació insulsa de la vida de les dues emigrants… Vaja, que aquest llibre no us el posaré a la llista de Sant Jordi (que s’acosta, s’acosta, cavalcant!) i espero que la propera vegada que la Yiyun Li publiqui alguna cosa recuperi la potència d’altres vegades.
Per acabar, us volia dir que avui estrenem les “etiquetes de qualificació”. D’ara endavant, cada entrada tindrà una valoració de 1 a 5 estrelles, que posarem en forma d’etiqueta. Potser és evident, però permeteu-me que us digui que com menys estrelles tigui un llibre, menys m’haurà agradat i com més estrelles tingui, més m’haurà agradat. La qualificació de 3 estrelles vol dir que el llibre està prou bé com per llegir-lo. A més de servir-vos de resum de l’opinió sobre el llibre, recordeu que podeu filtrar per etiquetes (només cal fer-hi clic per veure quines entrades tenen l’etiqueta que us interessi), o sigui que si voleu una llista de recomanacions automàtica en tindreu prou amb filtrar pels llibres que tinguin 5, 4 o 3 estrelles. Llàstima que avui comencem amb un 2.
Retroenllaç: Yiyun Li: la visió externa – L'illa deserta