A l’entrada d’El llenyater us comentava que m’agraden les sagues familiars. Doncs apa, aquí en teniu una: Canale Mussolini, publicada en castellà per Salamandra com a Tierra de nadie. En aquest llibre, Antonio Pennachi ens ofereix un repàs de la primera meitat del segle XX a Itàlia a través de les aventures i desventures d’una família de pagesos del nord d’Itàlia que han d’emigrar a la zona d’Agro Pontino, una zona pantanosa que en temps de Mussolini es va voler assecar i que va passar a ser cultivable.

Els Peruzzi són una família supernombrosa (a veure com en dieu, d’una família que té 17 fills!) que viuen en una casa pairal fent de parcers. Quan se’ls acaba el contracte han de canviar de terres i d’amo, tot i que sempre intenten que sigui dins de la mateixa zona.

La història comença amb l’avi Peruzzi, un home que fa coneixença amb els qui seran membres de la cúpula feixista (Mussolini, Rossoni) i amb els quals la família mantindrà els vincles fins al final de la història. L’autor ens va presentant, a poc a poc, els fills de la família: és que en són tants, que si ens els presenta de cop serà difícil que els recordem. Així, tenim en Temistocle, el gran, en Pericle, el valent i “l’estrella” de la família, l’Iseo, l’Adelchi (el que no vol treballar els camps), la Bíssola (una llengua viperina mig boja), la Santapace… i podríem anar dient els noms fins a arribar al narrador de la història, que no sabem ben bé qui és fins al final de la novel·la. No us aixafaré la intriga.

Amb aquesta història, podem veure com van ser els inicis del feixisme italià, com es va consolidar i va convèncer a tothom, i com, al final, ja al final de la segona guerra mundial, els anglesos van arribar a Itàlia i van donar aliments a una població que ja no tenia pràcticament de res i que passava molta gana.

Cal destacar la riquesa de la descripció de la vida familiar al camp, les feines que s’hi fan, l’ambient al cafè (on només hi havien homes), les dones que quan es posaven de dol ja no se’l treien mai més (sempre es mor un o altre)… tot plegat, molt similar a l’ambient que podries haver trobat als nostres pobles en temps de postguerra i, fins i tot, força més endavant.

En definitiva, un llibre interessant si teniu curiositat per la vida a Itàlia, sobretot en les dècades de 1930 a 1950. Jo me l’he llegit en italià al Kindle i, francament, és un plus poder consultar el diccionari sense haver de fullejar cap totxo de llibre.