Baguettes chinoises

Xinran.Baguettes chinoises.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
340 pàgines.
Títol original: 筷子姑娘
Traductora: Prune Cornet.

En aquest llibre podem veure un aspecte interessant: la manera en què tres germanes procedents d’un petit poblet s’adapten a la vida de ciutat quan emigren a Nanjing.

Les tres protagonistes, que pel fet de ser noies són menystingudes en el context rural, segueixen el camí que ha iniciat un dels seus oncles i canvien el camp per la ciutat. La seva voluntat és la de demostrar que valen força més del que es pensen els seus conciutadans, que encara pensen que les dones només serveixen per tenir cura de la casa i dels sogres, ja que, tradicionalment, quan es casaven havien d’abandonar la casa paterna i integrar-se en la família del marit.

Així, doncs, la seva família, en què només hi havia filles (sis en total), era una de les més desgraciades. Al llarg del llibre veurem no només com s’adapten a una vida i uns costums totalment diferents, sinó també com aconsegueixen fer aportacions similars a les que fan tots els home emigrats del poble.

Us en recomanem la lectura, ja que no només hi veureu com és la vida quotidiana sinó també aquesta evolució de la dona: de la cuina a la feina.

Fifth Chinese Daughter

Jade Snow Wong. Fifth Chinese Daughter 
University of Washington Press, 1989. 246 pàgines.

Títol original: el mateix.


Tot i que la primera edició d’aquest llibre és del 1945, crec que el que explica encara s’aplica avui dia en molts llocs de recepció d’immigració xinesa. El que narra és la infantesa, adolescència i primers passos en la vida adulta de l’autora, Jade Snow Wong, filla d’immigrants xinesos que van arribar a San Francisco a les primeries del segle XX. Crec que avui dia, tot i que amb matisos i dins d’un context històric diferent, hi ha coses que continuen sent vàlides per a les comunitats xineses dites “d’ultramar”.

El període històric en què es mou la protagonista inclou els temps de crisi de finals de la dècada de 1920 i, també, la segona guerra mundial. És curiós veure com es viu a la Chinatown de San Francisco (un ghetto, t’ho miris com t’ho miris) i quin paper tenen els nens com a intermediaris entre els pares (que només parlen xinès) i la societat d’acollida: mestres, metges, etc. Podem veure que la primera generació difícilment s’integra en la societat d’acollida, mentre que els fills representen una barreja de cultures i “surten al món” (o, almenys, ho intenten).

Al mateix temps, aquesta narració és la història d’èxit d’una dona que va lluitar contra unes normes familiars estrictes i tradicionals que reflectien una societat que ja no existia (la xinesa tradicional) i, també, va aconseguir fer-se un lloc en una societat americana en què les dones no tenien la llibertat que tenen ara.

El vaig comprar en una llibreria de la cadena Borders, una magnífica llibreria que podeu trobar a Wall Street, a Nova York. També podeu comprar en línia a http://www.borders.com.