Crisis personals a tope!

Us heu plantejat mai què podria passar si passéssiu tota una setmana amb els pares, els tiets, els germans i una cosinastra (sona falta, ja ho sé) en una caseta al mig de la muntanya? O potser ja us ha passat?

redhouseDoncs això és el que ens planteja Mark Haddon a The Red House. Una setmana sencera, amb un capítol per a cada dia, “tancats” en una caseta al bell mig dels prats de Gal·les. Evidentment, aquí tot es porta a l’extrem, i el petit “mostruari” de persones ens serveix per veure tota mena de conflictes que, segurament, no es donarien tots a l’hora en un context similar en la vida real.

Hi veureu minicrisis de parella, crisis d’adolescents, el record d’un fill nascut mort, pors infantils… cada personatge serveix perquè l’autor il·lustri un moment diferent de la vida. Diria que és un relat més en la línia de A Spot of Bother que no pas del gloriós The Curious Incident of the Dog in the Night-time. Quin gran llibre, aquest últim. Llàstima que no tenia aquest bloc, perquè us l’hauria recomanat fins a l’esgotament (i aprofito per fer-ho ara: llegiu-vos-el!).

En fi, The Red House és un bon llibre per als qui els agradi remenar en les relacions entre persones. A mi no m’agrada tant, però el fet és que, al final, m’ha enganxat.

Ah, i l’edició de butxaca és molt bufona, amb una tapa molt bonica i una tipografia que fa de bon llegir. De fet, és el que em va fer decidir a comprar-lo per Sant Jordi. Per deu euros, no es pot demanar més!

Un llibre per al dessassossec

Una vegada més, la Zadie Smith aconsegueix recrear un paisatge urbà mestís, inquiet, conflictiu… en aquesta ocasió, ens porta a North Willesden, una barriada de Londres, i aconsegueix crear una sensació d’inquietud que es va fent més i més gran a mesura que avança el llibre.

El llibre explica una mateixa història des de la perspectiva de tres dels protagonistes, la Leah, la Keisha/Natalie i en Felix. I no acaba bé, no…

El final queda obert, en realitat. Però durant les 395 pàgines del llibre les sensacions i les ambicions dels personatges fan que pensis, que t’inquietis… és molt difícil d’explicar, però diria que l’autora aconsegueix remoure’t per dins…

Segueixo la Zadie Smith des del seu White teeth, i trobo que NW recupera la seva traça a l’hora de reflectir l’Anglaterra urbana. Aquest llibre el podeu trobar en format paper (tapa dura, tapa tova) i en format Kindle. Si no teniu una necessitat excepcional de veure el llom del llibre a les prestatgeries de casa, us recomano el format electrònic. Perquè al final no ens cabran tots els llibres, a casa nostra…

Deixo per a una propera entrada el comentari sobre si val més la pena llegir llibres en un Kindle (o ebook, en general) o a l’ipad… vosaltres què en penseu, d’això?