Etiqueta: literatura caribenya

Célanire colltallat, de Maryse Condé

On Per sifuroIn 4 estrelles3 comentaris

M’ha encantat aquest llibre, he volat d’una banda a l’altra de l’Atlàntic! És increïble com escriu Maryse Condé, i el que explica és molt especial. Célanire colltallat és un llibre espectacular que ens obre un món on la realitat i la imaginació es mesclen, ens porta a l’Àfrica i al Carib de fa un segle, i ens mostra com funcionava el colonialisme, però també la vida real dels llocs on passa la història.

Ja ho veieu pel títol: la protagonista es diu Célanire i té una ferida al coll bastant evident. Qui l’ha ferida? Per què? Quins objectius té ella?

La nostra protagonista, tot i ser de Guadalupe, va a parar a la Costa d’Ivori, on ha de treballar en una llar per a nens que pertany a una missió francesa. És guapa, té una voluntat molt forta, i des del moment que arriba tot comença a funcionar diferent i es produeixen morts estranyes. Hi està relacionada?

Al llarg del llibre veurem com, poc a poc, l’autora ens va descobrint els objectius de la Célanire, així com els seus orígens (per a mi, la part més interessant del llibre!). L’escriptura és gairebé hipnòtica, com si seguís algun ritus que et fa accelerar el ritme de la lectura i et porta a llocs que no t’hauries imaginat.

Parlant de llocs, ha sigut extremadament interessant la vessant “geogràfica” de la història, ja que he après coses sobre Costa d’Ivori i Guadalupe. No oblideu que llegeixo els llibres amb el Google Maps al costat, especialment els que passen en territoris que  no conec gaire. En tot cas, ha estat una lectura molt absorbent, que pràcticament m’ha fet sentir que era en el lloc on passava tot.

Com comentava més amunt, un aspecte destacat del llibre és la societat colonial de l’època. Condé ens mostra la relació entre colonitzadors i colonitzats, la barrera que existeix entre tots dos grups, però també hi trobareu altres coses, com ara el paper de la dona en el context que ens presenta i la importància de l’educació per sortir del forat. 

En definitiva, una primera aproximació a Condé molt satisfactòria que m’ha deixat amb ganes de llegir-ne més i, també, amb ganes de continuar explorant el catàleg de L’Agulla Daurada, que amaga llibres sorprenents. Ara, a esperar amb moltes ganes la col·lecció Mississipi, que ens portarà literatura d’aquesta zona i que espero explorar a fons!

El meu germà, de Jamaica Kincaid

On Per sifuroIn 3 estrellesDeixa un comentari

Feia temps que volia conèixer l’obra de la Jamaica Kincaid, o sigui que quan vaig tenir l’oportunitat de llegir El meu germà no vaig dubtar a fer-ho. És un llibre curt, amb una narració directa i sense complicacions, que es llegeix en una tarda. Si la tarda és llarga, és clar.

En aquest llibre, l’autora utilitza la mort del seu germà, l’any 1996, com a pall de paller d’un seguit de temes que tracta de manera breu i eficaç. Així, per exemple, arran de la malaltia d’en Devon veurem com la gent d’Antigua, aquesta petita illa del Carib d’on és Kincaid, s’enfrontava a aquesta malaltia: et converties en un pària, i ni els teus amics no et venien a veure. No és gaire diferent a com vàrem viure els inicis d’aquesta malaltia en altres llocs, és clar, però en aquest cas cal afegir-hi el mal estat del sistema sanitari i la manca de medicació, que l’autora portava des dels Estats Units (on ella vivia des de ja feia un temps).

Però no només això. En aquest breu volum veurem també la relació amb la mare i, de fet, amb els seus germans (que només ho són de mare). Relacions que ara es trenquen i ara s’arreglen, però que, en general, estan sotmeses a la figura d’una mare dominant i, en certa manera, manipuladora.

I, evidentment, veurem el procés d’agonia de son germà, que amb només 33 anys va morir de sida. Si llegiu el llibre, veureu la seva actitud davant de la vida i com la seva germana, tot i viure molt lluny, intenta seguir el seu cas. Es tracta d’una història emotiva i un retrat social a parts iguals, que ens porta molt lluny però que, en realitat, podria passar al costat de casa.

Ha estat una lectura pausada i veloç alhora (sí, és difícil d’explicar), que m’ha permès descobrir una autora a qui voldré continuar llegint. En tot cas, és un bon llibre per viatjar sense moure-us de la butaca!