Etiqueta: literatura xinesa

Deures d’estiu 2016

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Una vegada més, arriba l’estiu i les ganes de passar una bona estona llegint… i de fer poca cosa més. I també arriba la nostra llista de recomanacions, de deures d’estiu.

Aquest any, però, no he llegit gaire coses que us vulgui recomanar de totes totes. Sí, és clar, us puc dir que qualsevol cosa que hagi escrit Yu Hua és bona i reenviar-vos a Vivir! o a El passat i els càstigs, però aquest és el “recurso fàcil”, perquè el que volem tots és que ens recomanin coses (relativament) noves. Per això només us recomano tres dels llibres que he llegit darrerament:

  • Profiler, de Lei Mi. Una novel·la policíaca digna del millor escriptor escandinau però escrita per un autor que aquí no coneixem.
  • Les chroniques de Zhalie, de Yan Lianke. La història d’un poble i la seva evolució seguint la veta capitalista, de la mà d’un autor que no falla pràcticament mai.
  • Points of origin, de Diao Dou. Una narrativa amb una estructura original, basada en diversos relats que s’acaben entrellaçant.

Tots tres llibres són molt interessants i molt diferents, i si feu clic al títol podreu llegir la ressenya que n’he fet aquí al blog.
Pero amb això no n’hi ha prou, i per aixo també us vull proposar una llista alternativa, amb títols que encara no m’he llegit però que tinc a la meva llista de deures. Som-hi:

El primer llibre, La verdadera historia del Camello Xiangzi, ja el tinc al prestatge de llibres per llegir, o sigui que ben aviat en “perpetraré” la lectura. El segon és un recopilatori de la revista Chutzpah!, que et pots comprar en format electrònic o en paper i del qual ja tinc una mostra al Kindle.

Continuo la llista amb un autor, Jia Pingwa, pel qual tinc molta curiositat però del qual encara no he llegit res. Espero estrenar-me amb una lectura positiva, que ja us comentaré aquí al blog. I tanco aquest apartat amb Yan Lianke, que com us deia més amunt no em sol fallar. Ja tinc encarregada aquesta petita novel·la que Penguin ha publicat com a part dels seus “Penguin Specials” (al novembre, publiquen Ge Fei) i m’arribarà a mitjan agost.

Però desenganyem-nos. El plat fort arribarà a la tardor, a finals de setembre: la traducció al castellà de El problema de los tres cuerpos, el primer lliurament de la trilogia de ciència ficció de Liu Cixin que s’està menjant el món. Una traducció, pel que diuen, complicada. I qui ha estat el valent que l’ha traduït? En Javier Altayó, que ja va traduir El sueño de la montaña de oro, de Zhang Ling. Jo ja tinc encarregat El problema de los tres cuerpos i, si no falla res, el rebré el mateix dia de publicació: el 28 de setembre. Ja tindrem temps de parlar-ne.
Bon estiu!

Skinner’s box

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Skinners_boxLei Mi. Profiler.
Traductor: Gains Post.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 498 pàgines.
Títol original: 教化场.

Avui toca parlar de la segona part de la trilogia que Lei Mi dedica aun investigador de la policia, en Fang Mu.

En aquest llibre continua el bon ritme i el to del primer, Profiler, del qual ja hem parlat en una entrada anterior. Aquesta vegada l’autor ens porta una mena de cercle d’expiació, en què les víctimes de casos antics busquen la manera de passar pàgina. Els crims que hi trobem són macabres o sàdics, sempre hi ha algun motiu per a les coses que s’hi fan. L’objectiu final del llibre és trobar el per què, per què, per què, de les coses, i ho aconsegueix força bé, tot i que ja no hi ha l’element sorpresa de la primera novel·la. A la tercera novel·la, en canvi, veureu que el ritme baixa… però d’això en parlarem en una altra entrada.

Igual que quan vaig llegir Profiler, he optat per la versió electrònica, a només 0,99 euros. I, igual que en el cas de Profiler, hi ha una sèrie d’errades que no hi haurien de ser: males concordances, paraules que sobren (com si haguessin modificat la frase però no haguessin esborrat tot el que hi havia escrit). I això són coses que, ni que una novel·la sigui barateta, no hi haurien de ser.

En resum, doncs, un llibre “fresquet” que podeu llegir-vos tranquil·lament a l’ombra aquest estiu. Sí, al sol també, però potser se us fondrà el Kindle… Mentrestant, si voleu més informació sobre llibres d’aquest mena escrits per autors xinesos, feu una ullada al web de Paper Republic.

Teniu una llista de deures, ja, per a la temporada que s’acosta? Podeu deixar-los apuntats als comentaris, i d’aquí a un parell d’entrades en parlem!

I am China

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

I_am_chinaXiaolu Guo. I am China.
Ed. Random House, Vintage Books, juny 2015.
384 pàgines.

Avui toca parlar de I am China, de Xiaolu Guo. Es tracta d’un llibre romanticot que ens explica la història d’un noi i una noia xinesos que s’acaben separant arran de l’expulsió del noi de la Xina.

Qui l’expulsa? Per què? Totes dues preguntes troben la resposta en el llibre, que està estructurat a partir de les cartes que s’intercanvien ells dos i que va traduint la Iona, una traductora de xinès que viu a Londres i que va descobrint la història de la parella al mateix temps que nosaltres.

És ella, la Iona, qui fa de connexió entre les cartes de l’un i de l’altre, ja que l’autor la fa servir de narrador per emmarcar la situació en què s’ha escrit cada carta. On són, què ha passat, qui és el pare del noi, què li passa al de la noia, etc.

Al mateix temps també anem descobrint la història de la Iona: què fa, amb qui es relaciona…

La història de la parella ens permet fer ullades breus a la història recent de la Xina i al paper que hi tenen els dissidents i altres membres alternatius de la societat, i aquesta part està molt bé. També considero que està molt ben pensada l’estructura epistolar, amb la qual podem veure la mateixa realitat des de diversos punts de vista.

La llàstima, per a mi, és que al final la trama romàntica tirant a rosa acaba tenint més importància de la que crec que li pertocaria a un relat amb matisos polítics i d’actualitat, però suposo que a altres lectors sí que els pot agradar. No provaré A concise Chinese-English dictionary for lovers.

Don Quichotte sur le Yangtsé

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Don Quichotte sur le Yangste´.inddBi Feiyu. Don Quichotte sur le Yangtsé.
Traductora: Myriam Kryger.
Éditions Philippe Picquier, març 2016.
Títol original: 苏北少年堂吉诃德.

En aquest llibre, Bi Feiyu ens explica la seva infantesa. Això no seria interessant si no fos que els seus primers anys van coincidir amb una època especialment convulsa en el món xinès: va viure la part més dura del maoisme i les seves campanyes. I, en lloc d’explicar-nos-ho fent servir la ficció, ha decidit utilitzar les seves pròpies vivències perquè veiem com eren les coses aleshores.

Trobareu que el llibre està estructurat com si fos un manual, amb una divisió clara en parts com ara

  • vestits,
  • menjar,
  • habitatge,
  • costums,

que al seu torn es divideixen en capítols dedicats a coses concretes com ara “apedaçar la roba”. És una manera molt atractiva de presentar-nos aspectes concrets de la vida quotidiana, com si escrivís un diari, una mena de mosaic que cobreix la pràctica totalitat de la seva infantesa. Hi veiem, per exemple, la Revolució Cultural, o les campanyes contra els “dretistes”, que van afectar de ple el seu pare i, de retruc, tota la família.

És un llibre que ens presenta la realitat sense gaires ornaments, i ens ofereix un retrat especialment vívid de la vida al camp. Tal com diu ell:

"Les veus dels pagesos no s'han pogut fer sentir mai per explicar els seus drames. Els seus cadàvers no són més que números en una estadística. Les seves veus no surten a la història. I cal fer-les sentir."
"Tenir propietat privada era un delicte. Tot era de l'estat."

I podríem seguir amb moltes altres.

Així, doncs, tot i que jo, veient el títol del llibre, m’esperava una altra cosa, considero que ha estat enriquidor llegir-me’l i que Bi Feiyu és un dels autors que millor sap explicar-me les coses. Si voleu llegir-ne una mostra, al web de l’editorial, Editions Philippe Picquier, hi trobareu un pdf per anar fent boca.

Primavera

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Ba Jin. Primavera.
Traductora: Eulàlia Jardí.
El cercle de Viena, febrer 2016.
Títol original: 春.
primavera_ba jin

El Cercle de Viena i Eulàlia Jardí ens porten la segona part de la trilogia que Ba Jin va dedicar a una família tradicional xinesa durant l’època dels grans canvis de la primera meitat del segle XX.

Si ja havíeu llegit Família, no us costarà reprendre la història i reconèixer els personatges. En aquest segon lliurament, el germà petit perd protagonisme perquè viu a Shanghai (a Família va decidir que no volia viure més amb oncles, tietes i la resta i va marxar de casa) i en guanyen les noies de la família. De fet, tot i que els aspectes polítics continuen tenint importància, en aquesta Primavera l’autor ens ofereix un retrat a fons de la part femenina de la família i dels destins que els esperen.

Així, doncs, tenen molta importància els casaments pactats, fins i tot en contra de la voluntat de la interessada, de la mare i de l’àvia. Alguns d’aquests matrimonis acaben amb el suïcidi o el maltractament de la núvia. En altres casos, donen les criades com a concubines i també pateixen maltractaments. Les noies no tenen accés a l’educació, i les que tenen la sort de poder-hi accedir ho fan en contra de la voluntat del pare, que les renya constantment i els retreu la voluntat d’aprendre.

Per altra banda, però, aquestes noies que voldrien canviar el món i poder decidir per elles mateixes continuen vivint com a les famílies riques tradicionals, dedicant el dia a passejar-se, mirar-se les flors i els arbres i xerrar. Salvant les distàncies, aquestes distraccions i les atencions que els presten les criades són dignes de El sueño en el pabellón rojo. No és broma: si suen, la criada els porta una tovalloleta, si volen menjar, els posen el menjar pràcticament a la boca.

Pel que fa als personatges masculins, veiem clarament una línia entre els “vells” i els “moderns”. La generació dels pares-tiets de la família o treballen o es dediquen a viure la vida, fumant opi i ventilant-se les criades. I cap d’ells no té en compte l’opinió de la dona o les filles. Són dèspotes. El contrapunt el posen els joves, com ara en Juexin, que com que és el gran es veu obligat a fer tot el que no fan els seus tiets i li toca fer tots els papers de l’auca. Ell és el principal exponent d’aquest desssassossec interior perquè, tot i que vol canviar les coses, no gosa actuar de manera moderna i passar dels costums tradicionals.

En resum, doncs, en aquesta novel·la veiem una certa voluntat de canvi que no s’acaba d’implantar. La presentació és perfecta i la traducció es llegeix sense cap mena d’entrebanc. Només puc retreure-li que en un parell d’ocasions hi ha un nom escrit en lloc d’un altre. Per contra, al final del llibre hi ha dues coses que són de gran valor quan parlem de les grans sagues xineses: un esquema de personatges i un “glossari” de personatges on ens diuen qui és qui. I és que aquestes novel·les solen tenir un repartiment coral immens.

Ara només falta esperar que El cercle de Viena i l’Eulàlia Jardí ens portin la tercera part de la trilogia: Tardor.