Una dona amb dos collons

Heus ací La novena viuda, una altra novel·la que repassa els moments “àlgids” de la Xina rural del segle XX: els japonesos, els nacionalistes, el gran salt endavant, la fam, la revolució cultural, la caiguda de la Banda dels Quatre…

Podria ser una novel·la més, en la línia de les del benvolgut Novel Mo Yan. I, en certa manera, ho és: explica la vida en un poble i com es veu afectada pels canvis polítics i socials (sí, alguns ja sabeu que no sóc una gran fan de Mo Yan… ). De tota manera, trobo que la gràcia principal d’aquest llibre rau en la protagonista, la Putao, que és l’eix de la història i que, per a mi, té un magnetisme tan gran que no saps si t’ha de caure bé o si, al contrari, és tan tossuda que es mereix un parell d’hòsties. Quin personatge, redéu!

Està clar que la vida als pobles durant el període central del segle XX és un dels temes centrals dels escriptors xinesos d’avui dia, tant si viuen a la Xina com si viuen fora. Només cal veure la gran quantitat de llibres que el tracten. I fins i tots hi ha autors que pràcticament s’hi han especialitzat (sí, tornem a Mo Yan) i que en parlen des de diferents punts de vista i amb protagonistes ben diferents.

La traducció, l’he trobada impecable. I és directa del xinès. Un punt a favor d’Alfaguara, que repeteix autora i traductora després de Las flores de la guerra, que també vam comentar en aquest bloc. Si voleu més informació sobre el llibre i, sobre tot, voleu llegir una mostra abans de comprar-lo, podeu anar directament a la web d’Alfaguara, on hi ha la fitxa completa.

Potser no és el llibre que més m’hagi enganxat de l’any, però és un bon llibre i m’ha fet passar una bona estona.

Prepareu-vos: la propera entrada ja serà la llista de deures per a l’estiu… i una petita sorpresa!

Nits fredes

Ba Jin. Nits fredes.
Viena Edicions, 2013.
240 pàgines.
Títol original: 寒夜.
Traductor: Eulàlia Jardí.

Quin tros de llibre. Interès històric. Intensitat emocional. Profunditat en el tractament dels personatges. Traducció excel·lent. Edició superatractiva.

Ho té tot. Ba Jin es va poder lluir amb aquesta novel·la tan xinesa i occidental a l’hora, tan enganxosa a les mans que he sigut incapaç de fer res més que no fos llegir durant les última vint-i-quatre hores (ehem, vull dir en el temps lliure de les últimes vint-i-quatre hores). He esgarrapat temps d’on podia, perquè estava enganxada a la història, i en menys d’un dia me l’he llegida. Anem per parts.

L’interès històric ve de la situació que reflecteix: la ciutat de Chongqing durant les darreries de la invasió japonesa. Les restriccions de llum, la incertesa en l’ambient, el poc ambient de treball en algunes feines, l’enfrontament entre la vella generació, criada durant l’última dinastia, i la nova, que vol obrir-se a la joia de viure la vida…

La intensitat emocional en el diàleg entre sogra i jove. Les converses són tan àgils i reals que no pots deixar-les a mitges. La sogra (peus embenats i tossuderia per mantenir costums antiquats) odia la jove (sabates de taló i ampli cercle d’amics) perquè no vol sotmetre’s a un ordre social que ja no té sentit. La jove, que tampoc poc veure la sogra, porta a l’extrem la seva vida social i deixa de banda el marit i el fill.

La profunditat en el tractament dels personatges marca una diferència clara amb les obres xineses tradicionals, en què no es veu gaire què pensa la gent ni s’entenia per què. En aquesta novel·la, participem de l’angoixa i el patiment de Wang Xiaoquan i de la seva dona. “Per què faig això i no allò altre”, “Què he de fer”, “Sóc un inútil, no sé ni beure”… el llibre en va ple, de dubtes.

La traducció és excel·lent. Igual que a Família, l’Eulàlia Jardí ens ofereix una redacció impecable que, en aquest cas, ha sabut transmetre’ns l’angoixa i la intensitat de l’original. Perquè tots sabem que una novel·la pot ser bona, però si la traducció no ho és el producte acaba essent de segona fila. I m’hi trobo massa vegades, amb això.

L’edició és superatractiva. No te la pots treure dels dits. El tacte suau i una mica gomós de la coberta és impagable. El paper, amb un lleuger toc groguenc que li dóna un aspecte clàssic, és del gruix ideal. La lletra té la mida adequada… així, doncs, he de felicitar @Viena_Edicions per aquest magnífic llibre que ens posa a les mans i demanar-los que continuïn traduint obres xineses, que fa molta falta!

Com sempre, podeu trobar el llibre a Amazon o a qualsevol de les grans llibreries de Barcelona, com ara a La Central. I, tot i que sóc molt aficionada a les versions electròniques, aquesta novel·la val la pena comprar-la en paper!

Les quatre livres

Yan Lianke. Les quatre livres.
Éditions Philippe Picquier, 2012.
410 pàgines.
Títol original: 四书.
Traductor: Sylvie Gentil.

La veritat és que me l’imaginava més gran… És un bon llibre i retrata amb claretat i sense excessos l’etapa del gran salt endavant (1956-1959) vist des d’un cap de reeducació ple d’intel·lectuals. Però potser precisament aquesta manca d’excessos és el que el fa neutre, gairebé pla. Tret d’algunes escenes realment colpidores, és un relat molt senzill i tranquil. Li falta alguna cosa. I se m’ha fet un pèl llarg.

Ara bé, dit això, és un llibre perfecte per intentar entendre la vida en els camps de reeducació, per veure com l’ésser humà pot canviar de comportament en situacions extremes, com les persones -fins i tot les que han rebut una educació més completa- es tornen egoistes i posen el seu propi benefici pel davant del de la resta del grup.

I, sobretot, podem veure-hi el que ja hem sentit altres vegades: que en aquest període les autoritats no van voler ser realistes i van demanar que es complíssin objectius que no eren factibles, com ara produccions de cereals o d’acer impossibles d’aconseguir. I l’autor retrata, com ja han fet altres, la bogeria per la producció d’acer casolà, que en molts casos no va servir de res.

A part d’això, però, jo hi he trobat un personatge una mica incòmode, el “nen”, que es deixa enganyar i adular pels seus superiors jeràrquics i que no aconsegueix gran cosa a canvi de l’esforç dels seus “presoners”.

En definitiva, un llibre que, tot i que no fa nosa, no té la intensitat de Les jours, les mois, les années. De tota manera, si en voleu veure una altra opinió, la trobareu aquí.

La pesca de Sant Jordi

Ho vaig intentar, però al final, per Sant Jordi, poca literatura xinesa vaig poder pescar…

Viena aposta per Ba Jin

De la llista que m’havia fet, ni un. Sí, ja ho sé: a les paradetes no hi cap tot. De tota manera, trobo que una petita representació del que en podríem dir “altres literatures” hi hauria de ser. No anava a controlar-ho tot, però hi vaig veure poca cosa d’autors asiàtics… o africans! (els grans oblidats).

Ara bé, sí que he de dir que vaig tenir una sorpresa agradable. Viena Edicions repeteix autor i traductora: les Nits fredes de Ba Jin eren en un lloc força visible d’una paradeta. En tot cas, el lloc era prou visible perquè el detectés i, xap!, directe a la bossa (previ pagament, és clar).

Pel que diu a la portada, la traducció s’ha fet del xinès, i l’ha feta l’Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família d’una manera força reeixida i que trobareu també en aquest bloc.

Ja tinc el llibre sobre la taula. Ara falta trobar el moment de llegir-se’l.

I vosaltres, què? Vau trobar alguna cosa que us seduís entre tantes paradetes?

(Si voleu veure què més em vaig comprar, passeu per L’illa deserta, el meu bloc sobre altres literatures.)

Idees per a Sant Jordi 2013

Acabo de veure que l’última entrada del bloc és de principis de març… Queden quatre dies per a Sant Jordi, i més o menys ja sé què sortiré a buscar. 🙂

Aquest any us divideixo la llista en dues categories: llibres que he llegit i que us recomano amb tota confiança, i llibres que crec que poden estar bé, però que no m’he llegit i que tampoc sé si podré trobar a Barcelona. Comencem per les recomanacions sobre segur:

Sueño en el pabellón rojo, de Cao Xueqin
Aquest ja us l’he recomanat altres vegades, però és que és boníssim, i la traducció de l’Alicia Relinque és espectacular. És un totxo, però és molt recomanable.

Canvis, de Mo Yan
La traducció és de Carles Prado-Fonts. No és un dels meus autors favorits, i aquest llibre s’aparta una mica de les seves històries habituals. Ara bé, si voleu saber com va viure la seva etapa de joventut en una Xina molt “socialitzada”, és una bona opció. I la traducció és impecable.

¡Vivir!, de Yu Hua
Jo el vaig llegir en italià, però ara hi ha la traducció al castellà d’Anne-Hélène Suárez, una de les millors traductores de xinès al castellà, garantia segura. Un llibre que us emocionarà. Publicat per Seix Barral.

Brothers, de Yu Hua
Hilarant, còmic i tendre a l’hora. Sempre em sorprèn la capacitat de Yu Hua de canviar de tema i de registre, una cosa que no tots els autors saben fer (es nota que és un dels meus autors preferits?). No conec la traducció al castellà, que ha publicat Seix Barral.

Noi d’or, noia maragda, de Yiyun Li
Fantàstica col·lecció de relats breus, amb traducció d’Ainara Munt Ojanguren. Un llibre deliciós, fresquet i tendre al mateix temps, que podeu comprar-vos i regalar sabent que agradarà.

China en diez palabras, de Yu Hua
Sí, val, d’acord. No us en recomanaré cap més d’aquest bon home en una temporada. Però és que aquest és novetat, amb traductora de confiança (Nuria Pitarque) i us explicarà, mitjançant deu conceptes, la Xina d’avui dia.

Pel que fa als meus objectius, aquí en teniu uns quants (si hi feu clic, veureu la referència completa):

Ah, i si voleu variar una mica i us interessen altres literatures, també podeu passar pel meu bloc L’illa deserta i veure altres recomanacions. 😀

Bé, això és tot per avui. Que tingueu un bon Sant Jordi, i una bona pesca!