Le chantier

Le chantier. Mo Yan
Éditions du Seuil, 2007.
Traductora: Chantal Chen-Andro.
214 pàgines.
Títol original: 筑路.

Acostumada a llibres força més llargs d’aquest autor, aquest m’ha sobtat per la concisió i la intensitat. Le chantier cobreix un breu període de la vida d’un grup d’homes condemnats a construir una carretera (d’aquí ve el títol) en una zona rural, i el llibre tracta més a fons les facècies d’uns pocs d’aquests peons.

Tenim en Yang Liuju, que arriba a l’obra després d’haver fugit del seu poble a causa d’un assumpte obscur dins d’una tomba (si us en dono més detalls, us xafo la intriga) . També hi ha en Sun Ba, protagonista de la tragèdia que trobem cap al final del llibre. I en Liu, el cuiner, que es pensa que una pagesa de la zona és la seva filla i no té un bon final. I en Lai Shu, que s’obsessiona amb els diners i no queda clar com acaba…

Hi ha un fil narratiu que els uneix, que és la vida que menen a l’obra, però en realitat aquesta convivència només és una excusa per explicar-nos les històries i les misèries de cadascun. Si, tot són misèries: un entorn pobre, amb poques possibilitats de prosperar i millorar el modus vivendi, si no és fugint a un altre lloc.

Com he dit al principi, aquest llibre és molt diferent d’altres de Mo Yan: la intensitat de la novel·la el fa ràpid de llegir. No pots parar. En canvi, trobo que altres obres seves són excessivament llargues i solen tractar d’un mateix tema amb poques variacions. No és que en aquet cas el tema sigui radicalment diferent (de fet, toca la vida a les zones rurals xineses, com en altres casos), però l’enfocament no té gaire a veure amb altres obres seves, com ara Las baladas del ajo o Quarante et un coups de canon.
Si en voleu llegir una altra ressenya, feu clic aquí.

En resum, un llibre molt recomanable. I, també, una pregunta: com és que es tradueixen tantes obres directament del francès al xinès? Per què no passa el mateix amb el castellà i el català?

Grenouilles

Mo Yan. Grenouilles.
Éditions du Seuil, 2011.
408 pàgines.
Títol original: 
.
Traductora: Chantal Chen-Andro.


Com és habitual, Mo Yan ens mostra la vida quotidiana al districte de Gaomi durant la darrera meitat del segle XX. En aquesta novel·la, l’autor, pràcticament especialitzat en la recreació de la vida en zones rurals, toca de ple un tema que no és gaire habitual a les seves obres: la planificació familiar.


Basant-se en la figura d’una tieta seva, Mo Yan s’endinsa en l’època més dura del control del compliment de la política del fill únic, amb conseqüències greus per a moltes famílies: dones mortes durant l’avortament, dones mortes mentre intenten escapolir-se del control dels oficials…


És una obra que, en general, es llegeix ràpid i amb facilitat, que enganxa força. Ara bé, no acabem d’entendre ni de digerir el tall que es fa cap al final. Passada la pàgina 300, l’autor decideix abandonar el format de narrativa per crear una “suposada” obra de teatre. El ritme canvia i s’accelera, però sembla una fugida endavant, com si no sabés ben bé com rematar l’obra. De fet, l’últim naixement que es narra abans d’aquest canvi queda mig amagat i poc clar… (no podem donar més pistes sense “xafar” l’intriga).


Cal dir que aquesta és una de les cinc obres que han rebut el premi Mao Dun 2011. Ara caldrà veure què passa amb la traducció al castellà/català. Es farà? Es farà des del xinès o des d’una llengua intermèdia? Podrem gaudir d’una traducció fluïda i correcta o tindrem les errades habituals? Quina editorial s’hi atrevirà? Serà Kailás, que últimament ens ofereix les traduccions d’aquest autor?


S’admeten apostes. 

Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d’autors xinesos i, més concretament, en l’obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l’autor tracta el cas del conreu massiu d’alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.

Quarante et un coups de canon

Mo Yan. Quarante et un coups de canon.
Éditions du Seuil.
501 pàgines.
Títol original:
Traductor: Noël et Liliane Dutrait.

En aquest llibre, Mo Yan retrata, una vegada més, la vida quotidiana de la Xina de darreries del segle XX. Tot se centra en Luo Xiaotong, un noi a qui encanta menjar carn i que viu en un poble que té com a activitat principal, precisament, la cria i la venda d’animals de carn.

La trama es desenvolupa a dos nivells: la història que el protagonista explica a un monjo i els fets que s’esdevenen a l’exterior de l’ermita durant aquesta explicació. Arribats a un cert punt, totes dues històries s’encreuen i es barregen, ja que no són res més que el passat i el present del protagonista.

Tot i que no deixa de ser un llibre més dels que s’adscriuen a la línia d’explicar el dia a dia xinès, podreu trobar-hi alguns punts de fantasia propera a l’absurd, com ara el procediment que en Luo s’inventa perquè el negoci de la carn els surti més a compte.

Grandes pechos amplias caderas

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.


Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.