Etiqueta: novel·la policíaca

Secrets imperfectes: noir pràcticament perfecte

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres1 comentari

Secrets imperfectesEn català el trobareu com a Secrets imperfectes, i en anglès, com a Sebastian Bergmann. Jo me l’he llegit en anglès i en format electrònic, o sigui que aquest cop no podré comentar res sobre la traducció ni l’edició. I per què, en anglès? Doncs perquè em van arribar veus que la versió catalana no és traducció directa del suec. Entenc que, de vegades, no hi ha més remei que fer una traducció indirecta, però no és la meva opció preferida.

Però anem al que interessa: la història. És igual en quin idioma us la llegiu: és molt bona! Com dic al títol, aquest llibre té una trama pràcticament perfecta. Un equip d’investigadors de policia ben avinguts, un personatge que va per lliure, un assassinat que al final en són més… Ho té tot. Trobareu més informació sobre el llibre, i sobre en Sebastian en particular, en aquest blog.

A diferència de les històries d’en Harry Hole que escriu en Jo Nesbø, aquí hi ha més d’un protagonista. Tenim en Torkel, cap de l’equip, l’Ursula, una dona amb caràcter, la Vanja i en Billy, els més joves de l’equip… i en Sebastian, el personatge més mala bèstia que m’he trobat darrerament en un llibre. És interessat, poca-vergonya, maleducat quan vol, va sempre a la seva i se’n va al llit amb la primera que se li posa a tret. Però… hi ha alguna cosa, darrera d’aquesta façana de fatxenderia? Si llegiu el llibre, veureu que sí (tot i que no és excusa per ser més borde que el Dr. House).

Sí, sí, però què explica Secrets imperfectes?

Tot comença quan troben mort un noi de setze anys. Els autors segueixen el procediment habitual: entrevistes i proves per descartar sospitosos. I, a mig camí, en Sebastian decideix afegir-se a l’equip investigador. Aquí és on comença la moguda, ja que és un bitxo difícil d’incorporar a un equip. Tot i així, és innegable la seva aportació al resultat final.

Deiem, doncs, que els autors segueixen el procediment habitual. Vosaltres mateixos podreu veure com avancen a poc a poc i van tancant el cercle al voltant de l’autèntic assassí. Pel camí, però, cauran unes quantes víctimes més que no han sabut estar en el lloc correcte. El final és molt fort, i doble. Per una banda, sabrem qui és l’assassí, que no ens l’esperàvem. Per una altra, sabrem més coses sobre la carta que en Sebastian ha trobat. Si em pregunteu, us diré que en algun moment vaig mig encertar qui era l’assassí (són molts anys llegint històries de polis), però la veritat és que m’ha sorprès determinats girs que fa la història.

Hjorth-RosenfeldtMés amunt he dit “els autors”, i això és perquè el llibre està escrit a quatre mans. Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt són guionistes de sèries, i es nota perquè marquen un bon ritme a la novel·la. De fet, Rosendfeldt és guionista de la coneguda sèrie Broen (El puente), que es veu que és molt bona.

En resum, Secrets imperfectes està a l’altura de les millors novel·les de Jo Nesbø, i molt per sobre de les de Camilla Läckberg. No dubteu a comprar-vos-el per a les lectures d’aquest estiu!

Tràfic de nens, assassinats… Estocolm i el noir nòrdic

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

crow-girlThe Crow Girl, d’Erik Axl Sund, és un llibre peculiar. Tot i que l’hem d’emmarcar en el gèner policíac, no s’atura en la investigació dels casos d’assassinat i va més enllà per denunciar diversos temes, com ara el tràfic de nens i joves de l’Europa oriental, l’abús de menors, les lluites clandestines entre joves o l’alcoholisme.

A diferència de les novel·les d’en Jo Nesbø, on el protagonista absolut és en Harry Hole, a The Crow Girl la Jeannette Kihlberg, la inspectora que investiga els assassinats, només serveix com a eix conductor per anar esclarint la trama tan espessa que ens preparen els autors. D’acord, ara no he afinat prou: els autors també utilitzen la Jeannette per tractar el tema de les dones a la feina i la conciliació familiar. En aquest aspecte, veurem que a Suècia les dones (com aquí) cobren menys per fer una mateixa feina, no se les valora igual que a un home a l’hora de concedir-los ascensos i els costa (a les dones) conciliar la vida professional i la familiar: la Jeannette pot comptar que el seu home és el “mestressu de casa”, però això es deu a una circumstància casual, i és que en és un pintor amb mala sort que no acaba de triomfar mai. Ah, i quan triomfa la deixa a ella!

Però bé, no fem més espòilers, que no us quedaran motius per llegir el llibre. Deixeu-me, però, que us parli d’alguna altra cosa de les que hi surten: pareu atenció a la Sofia, ja que és una de les claus a l’hora d’entendre tota la trama. També és important en Viggo Dürer i el seu paper com a enllaç. A partir d’aquí, fixeu-vos en els detalls que van apareixent durant la investigació i deixeu-vos portar per la història, ja que no és fàcil lligar-ho tot. Penseu que el llibre té més de 700 pàgines, o sigui que cal tenir paciència i anar destriant les pistes. Aquest llibre no té la rapidesa dels d’en Jo Nesbø o la Camilla Läckberg, on de vegades es pot veure a venir la solució o, en tot cas, són més ràpids d’acció. Ja ho veureu, ja.

Més amunt parlava dels “autors”, i és que en realitat Erik Axl Sund és un pseudònim que fan servir Jerker Eriksson i Håkan Axlander Sundquist per escriure aquesta mena de llibres. De fet, el llibre del qual estic parlant és l’acumulació de les tres primeres novel·les, Crow Girl (2010), Hunger fire (2011) i Pythia’s Instructions (2012), que formen la trilogia dedicada a la Victoria Bergman, trilogia que va rebre el Premi Especial 2012 de l’Acadèmia Sueca d’Escriptors de Novel·les Policíaques (caram, no sabia que en tinguessin una!). Ara bé, el llibre no ha agradat a tothom, com podem veure en aquesta ressenya de The Guardian.

Ah, i una cosa més: aquest llibre és ideal per conèixer la ciutat d’Estocolm. Jo me’l vaig comprar perquè hi anàvem a passar un cap de setmana i em volia anar situant en l’entramat de carrers, com a mínim del centre, i us he de dir que si us el llegiu amb el Google Maps al costat us servirà de molt, sobretot pel que fa a conèixer la part sud de la ciutat, Södermalm, la zona més moderneta i hipster de la capital (només us diré que en aquest barri han decidit que ja no accepten pagament en metàlic a les botigues: tot va per targeta de crèdit o un sistema de pagament per codi).

The blade of silence

On Per sifuroIn 2 estrelles, Llibres1 comentari

blade-silenceLei Mi. The blade of silence.
Traductor: Holger Nahm.
Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle, equivalent a 506 pàgines.
Diuen que “no hay dos sin tres”, i aquí tenim el tercer lliurament de les aventures d’en Fang Mu, un policia amb tendències asocials que fot el nas a tot arreu.
Aquesta vegada, però, la història no té el mateix ganxo que a Profiler o a Skinner’s Box. Els crims i els motius són molt més “normals” i previsibles: tràfic de nens, corrupció policial… Fins i tot el personatge principal és diferent, menys ferreny, més obert… En resum: no és ben bé el que m’esperava.
Evidentment, hi ha interès per saber qui és el culpable, què ha passat… però la veritat és que hi ha alguna cosa que falla. Hi ha talls entre casos i no acaba de lligar-los bé.
Igual que en les novel·les anteriors, tot el dia fumen. Massa i tot. Hi ha algunes errades com als dos primer lliuraments de la sèrie, la majoria molt tontos, typos o alguna mala concordança, i també hi ha alguna confusió amb els noms dels personatges, cosa que ja trobo més seriosa.
També trobo estrany que en lloc de dir únicament Changhong repeteixi Changhong City cada vegada que surt el nom de la ciutat. Entenc que vulgui dir Lu Village perquè “lu” a seques es pot malinterpretar, però en el cas de la ciutat trobo que no és necessari, sobretot en un cas com aquest, en què el nom surt gairebé a cada pàgina.
En definitiva, crec que si us llegiu el primer llibre i, com a molt, el segon, ja en tindreu prou per saber de què va la saga. No és que aquest sigui un desastre integral, però hi ha moltes històries policíaques al món…

Skinner’s box

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Skinners_boxLei Mi. Profiler.
Traductor: Gains Post.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 498 pàgines.
Títol original: 教化场.

Avui toca parlar de la segona part de la trilogia que Lei Mi dedica aun investigador de la policia, en Fang Mu.

En aquest llibre continua el bon ritme i el to del primer, Profiler, del qual ja hem parlat en una entrada anterior. Aquesta vegada l’autor ens porta una mena de cercle d’expiació, en què les víctimes de casos antics busquen la manera de passar pàgina. Els crims que hi trobem són macabres o sàdics, sempre hi ha algun motiu per a les coses que s’hi fan. L’objectiu final del llibre és trobar el per què, per què, per què, de les coses, i ho aconsegueix força bé, tot i que ja no hi ha l’element sorpresa de la primera novel·la. A la tercera novel·la, en canvi, veureu que el ritme baixa… però d’això en parlarem en una altra entrada.

Igual que quan vaig llegir Profiler, he optat per la versió electrònica, a només 0,99 euros. I, igual que en el cas de Profiler, hi ha una sèrie d’errades que no hi haurien de ser: males concordances, paraules que sobren (com si haguessin modificat la frase però no haguessin esborrat tot el que hi havia escrit). I això són coses que, ni que una novel·la sigui barateta, no hi haurien de ser.

En resum, doncs, un llibre “fresquet” que podeu llegir-vos tranquil·lament a l’ombra aquest estiu. Sí, al sol també, però potser se us fondrà el Kindle… Mentrestant, si voleu més informació sobre llibres d’aquest mena escrits per autors xinesos, feu una ullada al web de Paper Republic.

Teniu una llista de deures, ja, per a la temporada que s’acosta? Podeu deixar-los apuntats als comentaris, i d’aquí a un parell d’entrades en parlem!

Profiler

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Lei Mi. Profiler.
Traductor: Gabriel Ascher.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 507 pàgines.
Títol original: 画像.
profiler_leimiAquesta és una d’aquelles ocasions en què compres una cosa sense saber què te’n pots esperar i tens una sorpresa agradable, molt agradable.
El llibre em va costar 0,99 en versió Kindle. Un regal, tenint en compte com l’he arribat a disfrutar. I no entenc per què està tan bé de preu, ja que la versió en paper costa prop de 19 euros. Bé, és igual.
Des del punt de vista formal, al llibre se li poden recriminar unes quantes coses: poca cura amb les comes, que de tant en tant apareixen repetides, alguns typos, algunes errades gramaticals (per exemple: el que passa quan canviem una frase i no lliguem les preposicions) i, sobretot, una cosa que cada vegada trobo més important i que, en el cas de les versions electròniques, és gratis: deixar una línia en blanc quan hi ha un canvi d’escena, protagonista o tema tan marcat que necessitem fer una pausa per reubicar-nos.
Un cop repassat això, us he de dir que la història està molt bé. El tema, si us agraden els thrillers, és atractiu: assassinats en un campus universitari.

  • Quina relació hi ha entre ells?
  • Què tenen a veure amb el protagonista?
  • Qui és l’assassí?

Si, com jo, heu estat en un d’aquests campus, us semblarà que els assassinats passen en llocs que heu conegut. Les pistes de bàsquet, el camp de futbol… les habitacions plenes d’estudiants i fum… Es passen el dia fumant. En cadena, pràcticament. Al final, semblava que m’empassava el fum jo.
El protagonista, en Fang Mu, és per clavar-li quatre nates de tant repel·lent que és, però al final li agafes “carinyu”. Sí que és veritat que trobo que endevina massa coses amb pistes que no tinc clar que donin tanta informació, però la veritat és que s’hi connecta molt bé, amb ell.
Més coses curioses: quan arribeu al final de la història, veureu que està “empalmada” amb el principi del segon llibre de la trilogia, i que la mostra que inclouen és força llarga. Per altra banda, l’autor, que fa servir el nom de ploma de Lei Mi (diuen que “anteriorment” era conegut com a Liu Peng), és un professor de psicologia criminal, o sigui que deu estar força ben documentat sobre aquest tema.
En resum: les 507 pàgines es llegeixen en un pim-pam i ja m’he comprat el segon volum, també, a un preu molt reduït. Jo, de vosaltres, me’l llegiria.