Sí, gent: encara tinc ressaca de tant voltar i mirar i remenar i comprar llibres, i això que ja fa una setmana!

El Sant Jordi del 2013 ha estat un dia espectacular, amb un temps preciós, una gentada tremenda, llibres per tot arreu, ganes de comprar, reconeixement per als traductors (aviat tindrem un “top vendes” per traductors, a més del top per autors… apunteu-vos el dia que us ho dic!).

I vaig triomfar. Vaig trobar de tot i més, i només em vaig comprar cinc llibres, però haurien pogut ser molts més (de fet, van ser més, però no tots eren per a mi… :-).

Avui mateix he començat el més menut, The red house, del Mark Haddon. És difícil que estigui a l’alçada de L’incident del gos a mitjanit, però de moment està prou bé i té un plantejament que et fa mantenir el cervell actiu (ja us ho explicaré millor quan acabi de llegir-me’l).

De tota manera, si compareu la foto de les víctimes amb els llibres que tenia a la llista (vegeu l’entrada anterior), veureu que, a l’hora de la veritat, només n’hi ha un que estigui a tots dos llocs, justament el que m’he començat.

I per què? Doncs perquè, després de tot, per més que cada any em prepari una llista per anar de caça, al final em deixo portar per l’atzar, per les portades més boniques, per les sorpreses que em trobo a les paradetes… i per això he acabat comprant un llibre de Foster Wallace, tot i que encara tinc el dubte de si valdrà la pena o si és d’aquells autors que, quan es moren, resulta que són boníssims (ja se sap: només es moren els millors). O El quadern gris, que ja em vaig començar a llegir fa molts anys i no em va agradar però que, ara, amb aquesta edició nova, he pensat “Que coi, que tinc edat de llegir-me’l!”. O les Nits fredes de Ba Jin, un dels grans autors xinesos del segle XX, al qual Viena sembla que ha agafat “carinyu”, ja que repeteix autor i traductora (Eulàlia Jardi). Pel que fa al llibre de David Vann, tot i que no estava a la llista de finalistes, val a dir que sí que el tinc a la meva wishlist d’amazon i que tinc confiança total en la traductora, l’Anna Llisteri, que ens va regalar una fantàstica traducció del primer llibre d’aquest bloc.

Bé, ja us els aniré explicant a mida que me’ls llegeixi. Ara toca concentració i posar-se les piles perquè… d’aquí no res arribarà l’estiu i jo sempre compro alguna coseta quan vaig de vacances… 😛

S’acosta el gran dia, i hem d’estar a punt per aprofitar el temps, apuntar, disparar i… foc! Caçar llibres!

Per facilitar-vos la pesca, aquí teniu la llista dels llibres que he llegit últimament, he comentat en aquest bloc i m’han agradat més:

• Tunu, de Kim Leine.
• Chicago, d’Alaa al Aswani.
• Claraboia, de Jose Saramago (pendent de comentar).
• NW, de Zadie Smith.
• Un bon partit, de Vikram Seth.
• El redemptor, de Jo Nesbo.
• Victus, d’Albert Sánchez-Piñol.
• The help, de Kathryn Stockett.

Per altra banda, si us va la marxa i no us fa por provar coses sense que us les recomanin, us passo un resum dels meus objectius principals per a aquest any:

• The sense of an ending, de Julian Barnes (he llegit altres coses d’ell, fantàstiques).
• Snug, de Matthew Tree (fa molt bona pinta, ja me n’he descarregat la mostra).
• The sisters brothers, de Patrick deWitt (pot ser una pocasoltada, però ens hi arriscarem).
• The red house, de Mark Haddon (m’agrada, aquest autor; intento seguir-li la pista).
• Various pets dead and alive, de Marina Lewycka (a l’última novel·la va relliscar una mica, però li donaré un altre vot de confiança).
• El fiordo de la eternidad, de Kim Leine (després de Tunu, no puc no llegir-me aquest!).

Ah, i si voleu provar alguna cosa de literatura xinesa, passeu pel meu bloc especialitzat, Caràcter xinès, i veureu les meves recomanacions.

Per acabar, us volia recordar que, per Sant Jordi, no només esteu comprant l’obra d’un autor, sinó la d’un traductor. Fixeu-vos en el nom i, si us agrada el llibre, penseu que part del mèrit també és d’ell. Som invisibles, però no tant!

Apa, bona diada i bona pesca!