Etiqueta: relats curts

Boy in the twilight

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Yu Hua. Boy in the Twilight: Stories of the Hidden China.
Traductor: Alan H. Barr.
Títol original: .
Editorial: Pantheon.
208 pàgines.

boy-in-the-twilight-yu-huaA Boy in the Twilight, Yu Hua ens ofereix una de les coses que millor sap fer: petits retrats de la realitat xinesa d’avui dia. Hi trobareu, doncs, relats no excessivament llargs que, en lloc d’intentar cobrir un espai de temps llarg, se centren en fets concrets.

Què hi trobarem, al llibre?

Per exemple, la història que dona títol en aquest volum gira entorn d’un nen que passa gana i roba una poma, i la reacció del botiguer i el càstig. A “Appendix”, els dos germans malinterpreten les explicacions del seu pare sobre l’apèndix i quasi el fan morir, a “Mid-air collisions” veiem que hi ha dones que exerceixen un control total sobre els seus homes, fins al punt que aquests no gosen sortir de casa sense el seu permís. I també hi ha “On the Bridge”, la història d’una parella amb problemes. A “Timid as a Mouse” hi trobarem un noi que és l’objecte de les gracietes i les conyes d’altres nens, un tipus de personatge que també apareix en altres relats de Yu Hua. “Why do I have to get married” és un relat curiós sobre un home que busca una excusa per divorciar-se i embolica la troca de la manera més tonta, obligant un amic a casar-se amb la seva dona.

Voldria fer una menció especial de “Their son”, que pot ser un reflex del que està passant a la Xina (però, també, en altres llocs del món). Els pares s’esforcen molt per tirar endavant i estalviar. El fill, en canvi, s’ha tornat un finolis que no agafa l’autobús perquè diu que fa pudor, i agafa taxis per moure’s per la ciutat. Podria ser, doncs, una al·lusió als “petits budes” xinesos, la generació de fills únics que han crescut tan envoltats d’atencions que, potser, han perdut el contacte amb la realitat i donen moltes coses per garantides.

Com sabeu, Yu Hua és un dels meus autors favorits, i la gran majoria de llibres que li he llegit m’han agradat molt. Aquest n’és un. Si encara no heu llegit res d’ell, potser és un bon llibre per començar. Si preferiu llegir novel·la, us recomano Vivir! o Brothers. Totes dues les hem comentades en aquest blog.

Haddon en relats curts

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

haddon-the-pier-fallsMark Haddon va escriure El misteriós cas del gos a mitja nit, una novel·la tendra i divertida que va arribar a moltíssimes mans. I crec que eś el millor que ha escrit. Ni A spot of bother ni The red house no tenen el poder de la primera.

En aquesta ocasió, però, el que li he llegit és un recull d’històries curtes que es diu The pier falls. I, és clar, com en tots els reculls, hi ha relats que agraden més o menys. En aquest cas he de dir en favor de l’autor que, com a mínim, la varietat dels temes és espatarrant. Fem-hi una ullada:

  • “The pier falls”, que dóna nom al llibre, és una història ràpida, escrita amb frases de màxim 10 paraules, curta, que t’explica els fets en poc més d’un quart d’hora.
  • “The island”, el relat següent, és, per a mi, el més fluix de tots: ens parla d’una noia que era una princesa i va a parar a una illa deserta (no us ho explicaré tot!).
  • A “Bunny” veiem com un noi marginat i mig invaid (ja veureu perquè) coneix una noia i es fa esperances.
  • “Wodwo” és una història interessant en què un desconegut es presenta a casa d’una família que està celebrant el Nadal i el que semblava un assassinat acaba essent una mena de purgatori per a un dels fills.
  • A partir d’aquí tenim “Gun”, un relat de “petites coses” que està prou bé però no mata, i “The woodpecker”, una història de ciència ficció que vaig trobar força interessant (sort que és ciència ficció, perquè hi diu que el Brad Pitt es mor!!!!).
  • Tanca el llibre “Breath”, un relat que està bé però no tant com el primer o el de la ciència ficció.

En resum, podríem dir que està força bé, però que no està, encara, a l’altura del llibre que el va fer famós a casa nostra. Seguirem investigant…

 

La belle de glace

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Mo Yan. La belle de glace.
Traductor: Chantal Chen-Andro.
Editorial: ePoints, 2014.
Edició digital equivalent a 33 pàgines.

belle-glaceEm vaig comprar La belle de glace perquè era un relat curt i em pensava que només s’havia publicat en format independent, i ara veig que aquest relat el podem trobar a Enfant de fer. I ja me l’he comprat i el tinc a casa.

Per què m’he comprat un llibre de Mo Yan, si em passo mitja vida dient que està sobrevalorat? Doncs perquè La belle de glace m’ha agradat molt i he pensat que potser m’he equivocat llegint una novel·la i una altra d’aquest autor i que li he de donar una oportunitat amb les històries curtes. Però d’això ja en parlarem més endavant, quan us comenti el recull sencer.

De moment, toca parlar d’aquesta història en què veiem un noi que comença a treballar com a aprenent al consultori mèdic que té el seu oncle. Hi veurem clarament reflectida la jerarquia familiar, el respecte als més grans, els prejudicis contra la gent que es busca la vida d’una manera diferent a la tradicional… I també hi veurem una petita crítica de l’autor a la manera en què està progressant el món xinès (la presència de la contaminació, la proliferació del turisme) i com s’ho prenen els xinesos: uns amb alegria i altres amb desgana. Una altra cosa molt típica que hi trobem és l’oncle i la seva tassa de te, amb el cul tot negre i recobert de fulles de te que ja hi estan enganxades, i també hi fan una aparició estelar les escopinades. Si heu estat a la Xina, ja sabeu de què parlo.

Gran part del relat gira en torn d’una ex-companya de classe del protagonista, la Meng Xixi, que un dia es troba malament i se’n va al consultori on treballa el noi. A partir d’aquí, cal estar atent a la reacció de les tres persones que hi treballen: el noi, la tieta i l’oncle. I estigueu pendents, també, del final.

Aquest relat només costa 0,99 euros a Amazon. Val la pena provar-lo, per aquest preu, oi? Si voleu llegir-ne el principi, només cal que feu clic en aquest enllaç i rebreu un fragment del relat de manera totalment gratuïta.

Nosaltres aviat us parlarem del recull sencer, Enfant de fer.

A sheltered woman

On Per sifuroIn 2 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Yiyun Li. A sheltered woman.
Fourth Estate, juliol de 2015.
52 pàgines.
yiyunli_a sheltered womanM’acabo de llegir aquest petit llibre de Yiyun Li, i m’he quedat amb la impressió d’haver-lo llegit abans, però no he trobat on. El meu consell, doncs, és que aneu amb compte si compreu llibres que contenen un únic relat, ja que pot ser que apareguin en alguna recopilació que no tingueu controlada.
Dit això, us volia comentar que el llibret és molt bonic, amb la tapa que podeu veure a la imatge que acompanya aquest text, tot i que trobo que el preu és excessiu (més de cinc euros) per un llibret de tot just 52 pàgines, que podrien ser menys si l’espai entre línies fos el normal.
La història en sí toca la vida d’una dona que es dedica a cuida nens i parteres durant el primer mes de vida de les criatures. Aquest tipus de personatge, les persones que es dediquen a cuidar nens, també apareix a Kinder than Solitude, on una de les protagonistes es dedica a fer de cangur. En el cas de A sheltered woman, la protagonista fa una vida rutinària fins que un dia coneix un home gran. A partir d’aquí, es planteja alguns dubtes i opcions, però…
Us l’haureu de llegir vosaltres, si voleu saber com acaba. De tota manera, no és dels millors relats de Yiyun Li, de la qual us recomano Noi d’or, noia maragda o Los buenos deseos, tots dos molt bons i comentats en aquest bloc.
A la pròxima, idees per a lectures d’estiu. Si voleu proposar alguna cosa, podeu deixar un comentari.

Contes de reis menors

On Per sifuroIn Llibres1 comentari

cementiri-reis-menorsAvui toca parlar d’El cementiri dels reis menors, una petita joia que ens fa arribar Raig Verd i de la qual és autor Zoran Malkoč. I no em deixo el traductor: és en Pau Sanchis, que ha traduït del croat al català aquest recull de petites tragèdies que ens fa arribar a l’autor.

Un recull on hi ha el millor de cada casa. Una colla de desvagats que fan el que poden per tirar endavant després de superar una guerra, la dels Balcans, que va afectar a moltíssima gent. Hi trobarem en Romeo, en Pastilla, el Xinès i molt altres, tots vinculats perquè van al Club d’Amics del Hajduk (el club de futbol, suposo), i també en Liputin, l’amo d’un bar, o el narrador (sense nom) que té una botiga de llibres de segona mà.

Tant hi trobareu relats posteriors a la guerra com alguns que s’hi inscriuen. Trobo especialment contundents “Discussió ornitològica” (publicat a Núvol), on un grup de soldats que discuteixen sobre quin ocell és el que veuen acaben causant un desastre, i “Quan vaig ser la iaia Pila, morta, però a la flor de la vida”, un relat molt trist sobre la vellesa i la mort. En canvi, no he acabat de connectar amb “Mai més amb nans” o “El moment en què vaig invocar l’escriptor més potent del món”. Suposo que hi ha gustos per a tot, o sigui que si em voleu dir quin conte us ha agradat més a vosaltres, podeu fer-ho deixant un comentari.

A part d’això, m’ha fet molta gràcia trobar personatges del món real que coneixo, amb un protagonisme especial dels futbolistes (en Robert Jarni, per exemple) i mencions al Real Madrid i al FCB Barcelona. És una manera de veure que, en realitat, estem més connectats amb la realitat que ens expliquen que no pas ens pensàvem.

Finalment, un detall que m’ha agradat molt és que l’autor no fa servir protagonistes diferents en cada relat, sinó que els relats són una manera diferent d’explicar-nos les coses, però en realitat, si enganxéssim les peces amb paciència, trobaríem que no és més que un únic relat (digues-ne novel·la, digues-ne energia) distribuït en mil pedaços, com un trencadís dels del Parc Güell.

En definitiva, és un bon llibre que podeu afegir a la vostra llista.