A la recherche de Shanghai

Wang Anyi. A la recherche de Shanghai.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
128 pàgines.
Títol original: [desconegut].
Traductor: Yvonne André.

En una paraula: puf. En una frase: no me l’he acabat, i això que era curt.

Em sap greu ser tan negativa, però és que no li he trobat cap mena de gràcia ni atracció. Feia temps que no em passava, d’haver de deixar un llibre a mitges… potser és que me n’esperava una altra cosa. Sense anar més lluny, la comparació entre Shanghai i Pequín m’ha semblat d’allò més “suada” i vista…

Però no tothom ho veu com jo. Si llegiu la ressenya de Telerama, veureu que sembla que haguem llegit llibres diferents.

No sé, de vegades em fa la impressió que determinats autors estan sobrevalorats. És ben bé allò de “cria fama i posa’t a jeure”. I, en el cas concret dels autors xinesos, sembla com si “algú” (editorials, agents que venen drets de traducció?) hagi decidit que determinades persones són escriptors fantàstics pel simple fet de ser xinesos, exòtics…

Si ho recordeu, ja no em va agradar La canción de la pena eterna, que també us he resumit al bloc. I si visiteu aquesta entrada també veureu que hi ha un comentari d’un visitant que hi estava d’acord. Si, tot i així, voleu comprar-lo, el trobareu a Amazon, i a la web de l’editor hi ha un extracte en pdf.

La pregunta, doncs, és: Wang Anyi està sobrevalorada? Us agrairé els comentaris… 🙂

A bicyclette

Su Tong. A bicyclette.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
142 pàgines
.
Traductora: Anne-Laure Fournier.




Aquest llibre està format per relats curts, alguns dels quals són narracions d’històries i sensacions reals, com ara el relat que obre el llibre, que parla sobre les bicicletes i què significaven per a la gent. 


Altres relats són més aviar reflexions de l’autor sobre determinats aspectes de la cultura i l’actualitat xinesa, i va des de què considera que és un caradura fins a com la gent progressa a partir de materials recollits dels veïns.


Direm, doncs, que és un llibre una mica atípic, i que cal agrair-li a l’autor que, ara que sembla que estan de moda els llibres llargs, sigui capaç de dir el que ha de dir en aquestes 142 pàgines i no allargui innecessàriament l’obra.

Cuentos de Liao Zhai

Pu Songling. Cuentos de Liao Zhai.

Alianza Editorial, 2004.
440 pàgines.
Títol original: 聊斋志异.
Traductor: Laureano Ramírez i Laura A. Rovetta.

 
Aquest és, possiblement, el recull de relats més conegut de la literatura xinesa. Escrit a finals de segle XVII, ha aconseguit arribar als nostres dies en versions diferents, amb un nombre de relats que oscil·la segons la versió.

Els temes que cobreixen ens permeten captar determinats aspectes de la manera de viure de l’època, així com creences populars i supersticions, amb una atenció especial a tot el que és fantàstic: monstres, esperits que tornen d’entre els morts, guineus que fan veure que són persones… tot plegat, una àmplia representació de l’imaginari tradicional popular xinès.
Pel que fa a la traducció, hem de dir que aquesta ja és la segona edició i que el text en castellà està molt ben lligat i fa de bon llegir. De tota manera, hem detectat alguna errada tipogràfica que potser s’hauria pogut retocar abans de fer aquesta segona edició (per exemple: Siangsu en lloc de Jiangsu, Whansheng en lloc de Wansheng… realment la ciutat de Man és la capital de Shaanxi?).
Finalment, cal dir que el text va acompanyat d’una sèrie de notes molt pertinents que ens ajuden a situar-nos en el context geogràfic i uns annexos realment interessants que expliquen detalladament el sistema tradicional de les oposicions xineses (és especialment important perquè molts dels personatges dels relats del llibre són llicenciats o candidats a les oposicions).
En definitiva: si us agraden els relats curts més aviat fantàstics, us recomanem que llegiu aquest llibre.

Cité de la poussière rouge

Qiu Xiaolong. Cité de la poussière rouge.
Editorial Liana Levi, 2008. 222 pàgines.
Títol original:
Years of Red Dust.
Traductor: Fanchita González Batlle.

Hi ha molts i molts llibres amb històries quotidianes. Aquest n’és un. El fet de ser un recull de relats fa que pugui tractar aspectes molt diferents, que potser no es podrien tractar tots junts dins d’una mateixa novel·la.

Alguns dels temes que toca són la tornada dels presoners de la guerra de Corea (mal vistos, per por que fessin d’espies per a Taiwan), la seguretat dels funcionaris i els empleats de les empreses estatals (i com canvia això amb l’obertura econòmica de la dècada de 1980), les persecucions dels elements no conformes al règim comunista (en realitat, podia ser qualsevol: tothom que tingués interès per la cultura, que tingués terres, etc.) o coses tan simples com la loteria.

És lleuger i ràpid de llegir, o sigui que, si us cau a les mans, no li feu fàstics. El vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat.

Los buenos deseos

Li Yiyun. Los buenos deseos. 

Editorial Lumen, 2007. 251 pàgines.

Títol original: A thousand years of good prayers.
Traductor: Laura Martín de Dios.

Excel·lent. Superb. Un llibre com hauria de ser. El millor que m’he llegit aquest any, amb diferència. No hi falla res: els relats són perfectes, l’edició és preciosa i la traducció és molt bona (un aspecte que comença a ser escàs… ). Cal felicitar l’autora, els editors i també la traductora!

Però anem al contingut, que en realitat és el que interessa. Aquest llibre recull 10 relats curts que toquen temes molt diferents, tots des d’una perspectiva clarament xinesa: fills amb malalties degeneratives, l’enfrontament tradició-modernitat, les  dones solteres, i molts altres. El millor de tot és que permeten veure com és la societat xinesa i com està “digerint” tots els problemes i les qüestions que plantegen aquests relats.

Si heu estat a la Xina o coneixeu com funciona la societat xinesa, hi veureu coses que ja heu vist o pensat abans. Si no la coneixeu, us ajudarà a entendre-la millor.

Aquest llibre el vaig comprar a la Llibreria Laie (Barcelona), que té una secció de literatura oriental petitona però molt sucosa (ep! fa temps que no hi passo i potser ara és més gran!).