Pu Songling. Cuentos de Liao Zhai.
Alianza Editorial, 2004.
440 pàgines.
Títol original: 聊斋志异.
Traductor: Laureano Ramírez i Laura A. Rovetta.
Aquest és, possiblement, el recull de relats més conegut de la literatura xinesa. Escrit a finals de segle XVII, ha aconseguit arribar als nostres dies en versions diferents, amb un nombre de relats que oscil·la segons la versió.
Els temes que cobreixen ens permeten captar determinats aspectes de la manera de viure de l’època, així com creences populars i supersticions, amb una atenció especial a tot el que és fantàstic: monstres, esperits que tornen d’entre els morts, guineus que fan veure que són persones… tot plegat, una àmplia representació de l’imaginari tradicional popular xinès.
Pel que fa a la traducció, hem de dir que aquesta ja és la segona edició i que el text en castellà està molt ben lligat i fa de bon llegir. De tota manera, hem detectat alguna errada tipogràfica que potser s’hauria pogut retocar abans de fer aquesta segona edició (per exemple: Siangsu en lloc de Jiangsu, Whansheng en lloc de Wansheng… realment la ciutat de Man és la capital de Shaanxi?).
Finalment, cal dir que el text va acompanyat d’una sèrie de notes molt pertinents que ens ajuden a situar-nos en el context geogràfic i uns annexos realment interessants que expliquen detalladament el sistema tradicional de les oposicions xineses (és especialment important perquè molts dels personatges dels relats del llibre són llicenciats o candidats a les oposicions).
En definitiva: si us agraden els relats curts més aviat fantàstics, us recomanem que llegiu aquest llibre.
L'illa deserta 