Balzac et la petite tailleuse chinoise

Dai Sijie. Balzac et la petite tailleuse chinoise.
Éditions Gallimard, 2000. 229 pàgines.

Durant el període anomenat Revolució cultural, el “Gran timoner” (Mao Zedong) va iniciar una campanya “de reeducació” en virtut de la qual els joves intel·lectuals (estudiants que tot just havien acabat l’educació secundària) van deixar els estudis i van ser enviats a la Xina més rural i remota perquè la gent del camp els “reeduqués” (eufemisme que, en realitat, vol dir “fer-los treballar durament al camp com si fossin camperols”). Alguns d’aquests estudiants van arribar a passar fins a 10 anys en aquest exili, i no va ser fins que van tornar a les seves ciutats d’origen que van poder reprendre (o no) els estudis. El resultat: una generació pràcticament perduda pel que fa a l’educació superior i les feines que hi estan relacionades.

Ja hi ha molts i molts llibres que parlen sobre aquest èxode que va marcar la vida de moltes persones, però aquest és un llibre curt, intens i amb un enfocament original del tema que val molt la pena que llegiu. És ràpid i directe, sense valoracions morals sobre l’època i el sistema, i ens mostra com dos estudiants, fills de professionals liberals (considerats intel·lectuals i, per tant, enemics del “sistema”), van a parar a un poble molt petit en una zona molt poc desenvolupada i aconsegueixen sobreviure a l’experiència traient profit dels seus coneixements i habilitats. A partir d’aquí, podreu treure les vostres pròpies conclusions.

L’he comprat a Barcelona mateix, a Alibri. Aquesta edició pertany a la col·lecció Folio, de l’editorial Gallimard, i l’he vista en moltes llibreries de Barcelona, o sigui que potser també el trobareu a la Casa del Llibre, a la FNAC, La Central o alguna altra de les grans llibreries de la ciutat.

Grandes pechos amplias caderas

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.


Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.

Injures célestes

A CHENG. Injures célestes. Éditions de l’aube (poche), 2004. 141 pàgines.
Títol original: [desconegut]
Trad.: Noël Dutrait.


Recopilació de relats molt curts (alguns, de dues pàgines) que, igual que en els dos primers llibres del bloc, retraten la vida quotidiana a la Xina. Aquest, però, només relata històries de l’època “preobertura”, i se centra especialment en l’època de la Revolució Cultural i els primers anys de la dècada de 1970. I això és el que el fa especial, ja que podreu trobar-hi les experiències de les persones que van patir aquest període ple de purgues polítiques, desplaçaments forçosos, gana…

Un exemple de la gana el tenim en la narració que obre el llibre, “La fumée du foyer”, en què els pagesos passen arriben a menjar-se la mà d’un infant (no sabem si només és la mà, però l’efecte ja és prou fort). També hi trobareu:

– Narracions relatives a la “neteja” política o la marginació laboral dels qui no pensaven ben bé com el règim, com ara “Réhabilitation”.

– Estudiants universitaris desplaçats a la força al camp per “reeducar-los” (un concepte molt “interessant” que us recomano que exploreu). Us recomano una lectura atenta de “Specialité”, amb un final un pèl sarcàstic.

– Persones que ocupen un lloc de treball totalment estúpid durant molt de temps i que no volen deixar-lo en mans de ningú altre, com a “Les chaises”.

– Desgràcies naturals, com ara les inundacions, i la manera com reacciona la gent, com a “L’inondation”.

– I el conegudíssim “tal faràs, tal trobaràs”, que podeu llegir a “La tombe”.

I moltes altres coses, que us poden agradar molt! És un llibre fàcil de llegir, amb històries que podeu començar i acabar en cada llegida: ideal per als qui van en transport públic o poden llegir només a miquetes!