El arte de la guerra

Sunzi. Arte de la guerra.

La esfera de los libros, 2006. Segona edició, 2007. 380 pàgines.
Títol original: 孙子兵法.

Traductor: Laureano Ramírez Bellerín.

Aquesta obra és una de les clàssiques de la cultura xinesa. Podríem dir que és una obra amb consells i exhortacions similars a les del Príncep de Macchiavello, que tracta sobre com dur a terme les batalles per poder guanyar la guerra. Està dividida en apartats com ara l’avaluació, els preparatius, l’ofensiva, la forma, la potència, la pugna dels exèrcits, la configuració del terreny, l’atac amb foc o l’ús dels espies, i és un compendi de sentit comú i tècniques militars.

Ja se n’han fet moltes, de traduccions d’aquesta obra, però el que fa que aquesta sigui especial és la seva gran qualitat lingüística que i, sobretot, les anotacions explicatives del traductor, d’una profunditat i un abast impensables en altres versions

Normalment no comentem la feina del traductor, però ja és hora que ho fem. Laureano Ramírez és un dels millors traductors del xinès al castellà, cosa que demostra el premi nacional de la traducció que va guanyar l’any 1992 per la traducció de Los mandarines (Historia del bosque de los letrados), publicada per Seix Barral i que comentarem més endavant. L’edició és bilingüe xinès-castellà, i porta annexos amb reproduccions d’altres versions de textos i una introducció molt completa sobre l’autor, l’obra i el context històric.

Com que es tracta d’una edició nova, crec que podreu trobar el llibre fàcilment en qualsevol llibreria grossa. Jo el vaig comprar a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, a Barcelona.

La maison des pavots

Su Tong. La maison des pavots

Editions You Feng, 1996. 149 pàgines.
Títol original: 罂粟之家.
Traductor: Pierre Briere.

Aquesta història repassa el final de l’època precomunista (per dir-ne d’alguna manera) a la Xina rural i els primers temps del comunisme. A partir de la família Liu veiem els diferents perfils “tradicionals” i com van evolucionant:

– El pare de família, terratinent i dominant del poble, convertit en un petit senyor de l’opi. Hereu d’una llarga tradició familiar de domini i severitat.

– La mestressa de la casa, sotmesa a la voluntat de l’amo, amb petites “relliscades” amb un dels capatassos.

– El capatàs rebel, pare del bastard que acabarà heretant la propietat familiar.

– L’hereu, que torna a casa després d’estudiar, i que és incapaç de continuar el domini familiar i s’enfonsa amb l’arribada del nou règim.

– El poble, sotmès a la família dominant, que es desperta i queda a l’expectativa amb l’arribada dels primers equips de treball comunistes.

Es tracta d’un llibre molt curt però intens, en què s’encreuen moltes petites històries que ajuden a fer-se una idea de la vida a la Xina rural de la dècada de 1930-1940, principalment.

Jin Ping Mei – Fleur en Fiole d'Or

Anònim. Jin ping mei, Fleur en Fiole d’Or.
Editions Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1985. 1272 + 1483 pàgines.
Títol original: 金瓶梅.
Traductor: André Lévy
Edició de luxe en francès.

En aquest llibre llarguíssssssim trobareu tots els elements necessaris per enganxar-vos a la història i no deixar-la anar fins al final. Igual que en el cas de Viaje al Oeste (vegeu nota anterior), quan el comences sembla que acabar-lo sigui una missió impossible, però a mida que vas avançant agafes velocitat i, sense adonar-te’n, ja estàs arribant al final.

Imatge treta de la Wikipedia

Tot i que algú amb un perfil més acadèmic pugui no estar d’acord amb mi, crec que es pot dir que el Jinpingmei és un Dallas a la xinesa. Hi trobareu relacions d’amagatotis, sexe, intrigues, suborns, corrupció, festes i festetes, alcohol a gogó… i, al mateix temps, descripcions molt detallades de la roba, les joies, els objectes i la vida quotidiana de la Xina antiga. És per això que trobo que és una combinació perfecta del culebrón més actual i la novel·la costumista més tradicional.

La novel·la explica les aventures i desventures dels membres de la família Ximen i els seus criats, esclaus i coneguts, que us presentem tot seguit d’una manera breu:

– Ximen Qing: personatge central de la novel·la. És un home ric, d’aproximadament 30 anys, que té cinc dones i múltiples amants. Amant de la bona vida, el vi, les dones i treballar poc, és un intrigant nat i no dubta a recórrer a les seves amistats per aconseguir el que vol, encara no sigui de la manera més legal possible...

– Les seves cinc dones: per no explicar-vos el final, només us diré que algunes acaben bé, i altres acaben MOLT malament. En la primera part podem veure com es relacionen entre elles i quin paper tenen en relació amb Ximen Qing i amb la gestió de les riqueses de la casa. A la segona, veiem com el casal s’acaba desintegrant i quins destins esperen a cadascuna de les dones.

– Els criats principals: Caouane, Flor de pruner… són personatges molt vius i que tenen un seguiment especial al llarg de tota la història. Gràcies a ells podem veure com viuen els “de baix” (com a la sèrie britànica) i quines relacions tenen amb els seus amos. També és curiós de veure com evolucionen en paral·lel als membres de la família que els mana, i quin grau de fidelitat i de confiança tenen. Caouane, en concret, té una evolució força completa, de noi jovenet a home.

Aquest llibre no està traduït al castellà ni al català. L’edició francesa que he llegit és molt recomanable: els deu llibres (en el sentit de “secció”, no de “volum”, no us espanteu:-)) s’han dividit en dos volums petitons molt ben editats, en paper bíblia, d’unes 1.200 pàgines cadascun. La traducció porta notes i comentaris que s’han agrupat al final, perquè sigui més fàcil obviar-los si es vol, però recomano que els aneu llegint, ja que aporten informació important.

En resum: un llibre molt recomanable, si us agraden les novel·les llargues.