Etiqueta: vida quotidiana

Los buenos deseos

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres5 comentaris

Li Yiyun. Los buenos deseos. 

Editorial Lumen, 2007. 251 pàgines.

Títol original: A thousand years of good prayers.
Traductor: Laura Martín de Dios.

Excel·lent. Superb. Un llibre com hauria de ser. El millor que m’he llegit aquest any, amb diferència. No hi falla res: els relats són perfectes, l’edició és preciosa i la traducció és molt bona (un aspecte que comença a ser escàs… ). Cal felicitar l’autora, els editors i també la traductora!

Però anem al contingut, que en realitat és el que interessa. Aquest llibre recull 10 relats curts que toquen temes molt diferents, tots des d’una perspectiva clarament xinesa: fills amb malalties degeneratives, l’enfrontament tradició-modernitat, les  dones solteres, i molts altres. El millor de tot és que permeten veure com és la societat xinesa i com està “digerint” tots els problemes i les qüestions que plantegen aquests relats.

Si heu estat a la Xina o coneixeu com funciona la societat xinesa, hi veureu coses que ja heu vist o pensat abans. Si no la coneixeu, us ajudarà a entendre-la millor.

Aquest llibre el vaig comprar a la Llibreria Laie (Barcelona), que té una secció de literatura oriental petitona però molt sucosa (ep! fa temps que no hi passo i potser ara és més gran!).

Mon cher ennemi

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

Yang Zhengguang. Mon cher ennemi. 

Bleu de Chine, 2007. 89 pàgines.
Títol original: 老旦是一棵树.
 Traductor: Raymond Rocher i Chen Xiangrong.

Aquest llibre parteix d’un plantejament molt original, i és àgil i ràpid de llegir. Tot gira al voltant de Lao Dan, un home desgraciat que decideix que la millor manera de donar sortida al seu odi i mal humor és centrar-lo en un veí que sí que ha tingut èxit en la vida i considerar-lo enemic seu. 

A partir d’aquí, és capaç de fer qualsevol cosa per portar-li la contrària o molestar-lo. Per més bona que sigui la proposta que el veí li faci, a ell li sembla malament i li respon de males maneres.

La història és tan curta que no us en puc explicar res més sense, pràcticament, descobrir-ne el final. O sigui que us recomano que el llegiu i el descobriu per vosaltres mateixos. Si us agraden les històries una mica absurdes i “anades d’olla”, us agradarà. 

Je ne suis qu’un idiot

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

FENG Jicai. Je ne suis qu’un idiot. Editions You Feng, 1995. 144 pàgines.

Títol original: 我这个笨蛋.
Traductora: Madeleine Duong.
Edició bilingüe xinès-francès.

Aquest llibre conté dos relats, el que porta el títol i Aux premiers hours du printemps. Tots dos “retraten” les condicions de vida de finals de la dècada de 1970 en una Xina precapitalista que s’estava preparant per deixar de ser-ho.

En el cas del primer relat, Je ne suis qu’un idiot, es parla abastament del problema de l’habitatge o, més ben dit, de la necessitat de més espai per viure. Per mitjà d’un conegut, el protagonista es posa en contacte amb un personatge que rep el nom de “rei de l’intercanvi” que es dedica a fer intercanvis fraudulents i s’aprofita del protagonista per aconseguir beneficis amb la promesa d’aconseguir-li un pis més gran. Com us podeu imaginar, l’objectiu que mou aquest “rei” no és aconseguir un pis per a ningú i acaba estafant el nostre protagonista…

El segon relat, Aux premiers jours du printemps, parla de la primera adolescència d’un noi i de la seva relació, més aviat platònica, amb una amiga de la seva veïna. Com podeu veure, doncs, el llibre parla d’aspecte bàsicament quotidians de la vida, i s’afegeix a la llista llarguíssima d’autors que retraten la vida xinesa contemporània des de punts de vista diferents però que convergeixen en la quotidianitat.

Jin Ping Mei – Fleur en Fiole d’Or

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres4 comentaris

Anònim. Jin ping mei, Fleur en Fiole d’Or.
Editions Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1985. 1272 + 1483 pàgines.
Títol original: 金瓶梅.
Traductor: André LévyEdició de luxe en francès.

En aquest llibre llarguíssssssim trobareu tots els elements necessaris per enganxar-vos a la història i no deixar-la anar fins al final. Igual que en el cas de Viaje al Oeste (vegeu nota anterior), quan el comences sembla que acabar-lo sigui una missió impossible, però a mida que vas avançant agafes velocitat i, sense adonar-te’n, ja estàs arribant al final.

Imatge treta de la Wikipedia

Tot i que algú amb un perfil més acadèmic pugui no estar d’acord amb mi, crec que es pot dir que el Jinpingmei és un Dallas a la xinesa. Hi trobareu relacions d’amagatotis, sexe, intrigues, suborns, corrupció, festes i festetes, alcohol a gogó… i, al mateix temps, descripcions molt detallades de la roba, les joies, els objectes i la vida quotidiana de la Xina antiga. És per això que trobo que és una combinació perfecta del culebrón més actual i la novel·la costumista més tradicional.

La novel·la explica les aventures i desventures dels membres de la família Ximen i els seus criats, esclaus i coneguts, que us presentem tot seguit d’una manera breu:

– Ximen Qing: personatge central de la novel·la. És un home ric, d’aproximadament 30 anys, que té cinc dones i múltiples amants. Amant de la bona vida, el vi, les dones i treballar poc, és un intrigant nat i no dubta a recórrer a les seves amistats per aconseguir el que vol, encara no sigui de la manera més legal possible...

– Les seves cinc dones: per no explicar-vos el final, només us diré que algunes acaben bé, i altres acaben MOLT malament. En la primera part podem veure com es relacionen entre elles i quin paper tenen en relació amb Ximen Qing i amb la gestió de les riqueses de la casa. A la segona, veiem com el casal s’acaba desintegrant i quins destins esperen a cadascuna de les dones.

– Els criats principals: Caouane, Flor de pruner… són personatges molt vius i que tenen un seguiment especial al llarg de tota la història. Gràcies a ells podem veure com viuen els “de baix” (com a la sèrie britànica) i quines relacions tenen amb els seus amos. També és curiós de veure com evolucionen en paral·lel als membres de la família que els mana, i quin grau de fidelitat i de confiança tenen. Caouane, en concret, té una evolució força completa, de noi jovenet a home.

Aquest llibre no està traduït al castellà ni al català. L’edició francesa que he llegit és molt recomanable: els deu llibres (en el sentit de “secció”, no de “volum”, no us espanteu:-)) s’han dividit en dos volums petitons molt ben editats, en paper bíblia, d’unes 1.200 pàgines cadascun. La traducció porta notes i comentaris que s’han agrupat al final, perquè sigui més fàcil obviar-los si es vol, però recomano que els aneu llegint, ja que aporten informació important.

En resum: un llibre molt recomanable, si us agraden les novel·les llargues.

Grandes pechos amplias caderas

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.

Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.