Sí, aquest llibre ja me l’havia llegit. En anglès es va publicar com a Marrow i forma part de la col·lecció Penguin Specials, una mena de petits plaers en anglès. Aquest cop, però, me l’he llegit en castellà i, igual que en el cas de Días, meses, años, el regust de Canción celestial de Balou traduït per Belén Cuadra i publicat per Automàtica Editorial és especial.

De què va, aquest llibre?

La You Sipo, una vídua que viu a les muntanyes Balou, té quatre fills. Tots tenen una mena o altra de discapacitat o problemes de salut, i costa molt aconseguir que s’integrin en la societat i trobin parella. Això és especialment important en el cas de les filles, que a la Xina tradicional representaven una càrrega per a la família i solien marxar a viure a casa dels sogres. Si trobaven parella, és clar.

El llibre comença quan, ja casades les dues grans, la tercera vol que sa mare li trobi parella. La You Sipo voltarà i voltarà fins a trobar algú que vulgui la filla, i quan finalment el troba li diu “Solo te pido que te portes bien con ella, que no le pegues ni la insultes”. El patiment de la dona és molt i molt gran, però aconsegueix complir la missió. I el fill? Què farà amb el fill? És el que té un retard més important, i sembla difícil aconseguir casar-lo… o… o hi ha algun remei? Fins aquí puc arribar sense fer espòiler!

A part de la història en sí, cal destacar que Yan Lianke ens torna a portar a la zona de Balou, on solen tenir lloc la majoria de les seves narracions. És un plaer llegir-lo i veure com recrea la vida rural a la Xina, tan diferent i tan semblant a la vida de pagès de casa nostra. També vull destacar la importància dels colors en les obres d’aquest autor, que aquí adquireixen tons vermellosos i porpra, amb una especial preponderància de les postes de sol.

Què fa que la versió en castellà sigui especial?

Per començar, la feina de la traductora. Belén Cuadra va guanyar el Premi Marcela de Juan 2021 amb La muerte del sol, un altre llibre de Yan Lianke, i ho va fer perquè té una traça especial per resoldre situacions de difícil traducció i per la qualitat de la seva narrativa. És evident que, si l’original no és de qualitat, la traducció no pot fer gran cosa per atraure l’interès lector, però també és evident que cal una bona traducció per transmetre la qualitat de l’original. La lectura de Canción celestial de Balou és pausada, bonica, i en alguns punts té un cert aire poètic. M’han agradat especialment trossos com aquest: “El sol se ocultaba escarlata entre las montañas, bañando de magenta las casas, los árboles y las calles de Wujiapu como extrañas nubes estivales.”

Per altra banda, la feina d‘Automática Editorial és d’una qualitat superior. No és la primera vegada que ho dic, i tot i que us pugui cansar la repetició, crec que cal dir-ho. Al Cèsar el que és el Cèsar, i en aquest ocasió la portada del llibre és simplement ES-PEC-TA-CU-LAR. En tot cas, és un bon candidat a regal de Reis si busqueu una lectura curta!