A dictionary of Maqiao

Han Shaogong. A dictionary of Maqiao.
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.

Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l’obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d’un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l’autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.

Amb aquesta estructura, l’autor intenta reflectir l’ambient del camp en l’època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els “eduquessin”.

En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).

Les jours, les mois, les années

Yan Lianke. Les jours, les mois, les années.
Éditions Philippe Picquier, 2009
125 pàgines.
Títol original: 年月日.
Traductora: Brigitte Guilbaud.

Un llibre curt, trist i molt recomanable. Hi ha una gran sequera, i els habitants del poble decideixen marxar, igual que han fet els d’altres pobles veïns. Només queden enrere un pagès vell i un gos cec, que esperen que plogui i que el blat de moro torni a créixer…  

És una història sentida que té com a únics protagonistes aquests dos personatges i la relació que s’estableix entre ells.


Em sap greu, però no puc explicar res més sense desvetllar-vos el final… us l’haureu de llegir!

Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d’autors xinesos i, més concretament, en l’obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l’autor tracta el cas del conreu massiu d’alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.

Vivere!

Yu Hua. Vivere!

Universale Economica Feltrinelli, 2009. 191 pàgines.
Títol original: 活着.
Traductora: Nicoletta Pesaro.

Curt però magnífic. Tot i que hi ha una gran quantitat de llibres que descriuren la vida camperola xinesa del segle XX, podem dir que aquest és un dels que ho fa d’una manera més precisa i precisa, ja que en només 191 pàgines repassa el final de l’antic règim i algunes de les etapes del règim comunista.

L’estil de l’autor és lleuger i té un ritme agradable, fàcil de llegir. Això ja ho havíem vist a Brothers, un llibre força que, tot i tenir 717 pàgines, es llegeix molt ràpid i t’enganxa de principi a final. Yu Hua, a més, aconsegueix interessar el lector amb temes molt diferents, per més que en totes dues novel·les retrati la societat xinesa des de punts de vista i llocs diferents.

Aquest llibre és el punt de partida de la pel·lícula homònima de Zhang Yimou, Vivir (1994), que va arrasar al festival de Cannes d’aquell any.

Balzac et la petite tailleuse chinoise

Dai Sijie. Balzac et la petite tailleuse chinoise.
Éditions Gallimard, 2000. 229 pàgines.

Durant el període anomenat Revolució cultural, el “Gran timoner” (Mao Zedong) va iniciar una campanya “de reeducació” en virtut de la qual els joves intel·lectuals (estudiants que tot just havien acabat l’educació secundària) van deixar els estudis i van ser enviats a la Xina més rural i remota perquè la gent del camp els “reeduqués” (eufemisme que, en realitat, vol dir “fer-los treballar durament al camp com si fossin camperols”). Alguns d’aquests estudiants van arribar a passar fins a 10 anys en aquest exili, i no va ser fins que van tornar a les seves ciutats d’origen que van poder reprendre (o no) els estudis. El resultat: una generació pràcticament perduda pel que fa a l’educació superior i les feines que hi estan relacionades.

Ja hi ha molts i molts llibres que parlen sobre aquest èxode que va marcar la vida de moltes persones, però aquest és un llibre curt, intens i amb un enfocament original del tema que val molt la pena que llegiu. És ràpid i directe, sense valoracions morals sobre l’època i el sistema, i ens mostra com dos estudiants, fills de professionals liberals (considerats intel·lectuals i, per tant, enemics del “sistema”), van a parar a un poble molt petit en una zona molt poc desenvolupada i aconsegueixen sobreviure a l’experiència traient profit dels seus coneixements i habilitats. A partir d’aquí, podreu treure les vostres pròpies conclusions.

L’he comprat a Barcelona mateix, a Alibri. Aquesta edició pertany a la col·lecció Folio, de l’editorial Gallimard, i l’he vista en moltes llibreries de Barcelona, o sigui que potser també el trobareu a la Casa del Llibre, a la FNAC, La Central o alguna altra de les grans llibreries de la ciutat.