Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d’autors xinesos i, més concretament, en l’obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l’autor tracta el cas del conreu massiu d’alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.

Vivere!

Yu Hua. Vivere!

Universale Economica Feltrinelli, 2009. 191 pàgines.
Títol original: 活着.
Traductora: Nicoletta Pesaro.

Curt però magnífic. Tot i que hi ha una gran quantitat de llibres que descriuren la vida camperola xinesa del segle XX, podem dir que aquest és un dels que ho fa d’una manera més precisa i precisa, ja que en només 191 pàgines repassa el final de l’antic règim i algunes de les etapes del règim comunista.

L’estil de l’autor és lleuger i té un ritme agradable, fàcil de llegir. Això ja ho havíem vist a Brothers, un llibre força que, tot i tenir 717 pàgines, es llegeix molt ràpid i t’enganxa de principi a final. Yu Hua, a més, aconsegueix interessar el lector amb temes molt diferents, per més que en totes dues novel·les retrati la societat xinesa des de punts de vista i llocs diferents.

Aquest llibre és el punt de partida de la pel·lícula homònima de Zhang Yimou, Vivir (1994), que va arrasar al festival de Cannes d’aquell any.

Balzac et la petite tailleuse chinoise

Dai Sijie. Balzac et la petite tailleuse chinoise.
Éditions Gallimard, 2000. 229 pàgines.

Durant el període anomenat Revolució cultural, el “Gran timoner” (Mao Zedong) va iniciar una campanya “de reeducació” en virtut de la qual els joves intel·lectuals (estudiants que tot just havien acabat l’educació secundària) van deixar els estudis i van ser enviats a la Xina més rural i remota perquè la gent del camp els “reeduqués” (eufemisme que, en realitat, vol dir “fer-los treballar durament al camp com si fossin camperols”). Alguns d’aquests estudiants van arribar a passar fins a 10 anys en aquest exili, i no va ser fins que van tornar a les seves ciutats d’origen que van poder reprendre (o no) els estudis. El resultat: una generació pràcticament perduda pel que fa a l’educació superior i les feines que hi estan relacionades.

Ja hi ha molts i molts llibres que parlen sobre aquest èxode que va marcar la vida de moltes persones, però aquest és un llibre curt, intens i amb un enfocament original del tema que val molt la pena que llegiu. És ràpid i directe, sense valoracions morals sobre l’època i el sistema, i ens mostra com dos estudiants, fills de professionals liberals (considerats intel·lectuals i, per tant, enemics del “sistema”), van a parar a un poble molt petit en una zona molt poc desenvolupada i aconsegueixen sobreviure a l’experiència traient profit dels seus coneixements i habilitats. A partir d’aquí, podreu treure les vostres pròpies conclusions.

L’he comprat a Barcelona mateix, a Alibri. Aquesta edició pertany a la col·lecció Folio, de l’editorial Gallimard, i l’he vista en moltes llibreries de Barcelona, o sigui que potser també el trobareu a la Casa del Llibre, a la FNAC, La Central o alguna altra de les grans llibreries de la ciutat.

La maison des pavots

Su Tong. La maison des pavots

Editions You Feng, 1996. 149 pàgines.
Títol original: 罂粟之家.
Traductor: Pierre Briere.

Aquesta història repassa el final de l’època precomunista (per dir-ne d’alguna manera) a la Xina rural i els primers temps del comunisme. A partir de la família Liu veiem els diferents perfils “tradicionals” i com van evolucionant:

– El pare de família, terratinent i dominant del poble, convertit en un petit senyor de l’opi. Hereu d’una llarga tradició familiar de domini i severitat.

– La mestressa de la casa, sotmesa a la voluntat de l’amo, amb petites “relliscades” amb un dels capatassos.

– El capatàs rebel, pare del bastard que acabarà heretant la propietat familiar.

– L’hereu, que torna a casa després d’estudiar, i que és incapaç de continuar el domini familiar i s’enfonsa amb l’arribada del nou règim.

– El poble, sotmès a la família dominant, que es desperta i queda a l’expectativa amb l’arribada dels primers equips de treball comunistes.

Es tracta d’un llibre molt curt però intens, en què s’encreuen moltes petites històries que ajuden a fer-se una idea de la vida a la Xina rural de la dècada de 1930-1940, principalment.

Grandes pechos amplias caderas

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.


Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.