Los besos de Lenin, Yan Lianke en estat pur

Yan Lianke. Los besos de Lenin.
Trad.: Belén Cuadra.
Ed. Automática Editorial, 2015.
608 pàgines.
Títol original: 受活.

los besos de leninTorna a ser Dimarts xinès a L’illa deserta. Avui parlem d’un dels llibres més coneguts de Yan Lianke: Los besos de Lenin. Ja me l’havia llegit en francès fa molts anys, però després de veure la bona feina de Belén Cuadra Mora a Crónica de una explosión vaig voler-me rellegir, també, aquest.

I ben fet que vaig fer.

Los besos de Lenin: de què parla, ben bé?

Per començar, el record que tenia de la història era una mica boirosa. El que jo recordava era, bàsicament, que el llibre parlava d’una troupe de discapacitats que feien espectacles per recollir diners per comprar el cos embalsamat de Lenin. Ara bé, el que no recordava és que la història aprofita aquest fet per anar endavant i endarrere en el temps i vestir l’estructura central amb la història del poble on viu aquesta gent.

Tot comença amb una catàstrofe natural, com a The day the sun died. En aquesta ocasió, a mig estiu, de cop i volta, comença a fer un fred de nassos. Neva. I la nevada és tan forta que les collites queden afectades i cal buscar-se la vida per no morir-se de gana. Aquí comença el tema: un funcionari té la idea de muntar una troupe que munti un espectacle amb trucs, danses i habilitats diverses. La peculiaritat del grup és que, com dèiem més amunt, tots són discapacitats: un coix, una cega… tots amb habilitats especials. L’èxit és fenomenal. Els guanys, astronòmics. Però la gira s’allarga molt més del temps que estava previst. Com acabarà, tot això? Només us puc dir que, al final, sempre hi ha alguna mena de justícia divina.

Yan Lianke, un autor imprescindible

Sí, efectivament: considero que Yan Lianke és un dels millors autors que ens ofereix la Xina. També tinc clar que és un dels imprescindibles. No obstant això, encara no en tenim res en català, tot i que espero que això canviï amb el temps. Ara bé, això no és excusa per no llegir alguna cosa d’ell. Té diversos llibres traduïts al castellà, i he de dir que els que he llegit, tots traduïts per Belén Cuadra Mora, tenen una qualitat excel·lent. Els que he llegit jo els ha publicat Automática Editorial, de la qual he de destacar el compromís i la valentia de portar a casa nostra aquest autor.

En definitiva, si voleu endinsar-vos en la literatura xinesa, us proposo que comenceu per Yan Lianke. Podríeu començar per llegir l’entrevista que vam fer a Belén Cuadra, traductora de les seves obres. Per altra banda, també podeu llegir alguna crítica en fonts fiables, com el Babelia d’El País. I després llanceu-vos a llegir. Com he dit, les traduccions al castellà són excel·lents, i també n’hi ha algun en anglès. Ah! Si sabeu francès, esteu de sort: en aquest idioma estan publicats pràcticament tots.

Si algun dia guanya el Nobel, no digueu que no us vaig avisar… 🙂

Dia de la Traducció: parlem amb Belén Cuadra Mora

Un any més, s’acosta el Dia de la Traducció. I aquest any, a L’illa deserta tindrem doble racció d’entrevistes. Per què? Doncs per donar la benvinguda a la nova secció, Caràcter xinès. Com alguns ja sabeu, es tracta d’una secció dedicada exclusivament a la literatura xinesa que prové d’un blog anterior. Doncs això: avui tenim una traductora representant del món de la literatura xinesa, Belén Cuadra Mora. Ah, i demà tindrem un traductor representant de la literatura anglosaxona i catalana (sorpresa!).

L’any passat a Caràcter xinès vam parlar amb la Mireia Vargas, i l’anterior, amb la Sara Rovira, dues sinòlogues amb un pes específic important en el món acadèmic que també fan traduccions literàries. Aquest any tenim la sort de poder comptar amb Belén Cuadra Mora, una integrant de la nova fornada de traductors del xinès al castellà que destaca per les traduccions preciosistes de Yan Lianke. Però, igual que en els dos casos anteriors, no es dedica únicament a traduir. Entrem en matèria amb aquesta llicenciada per la Universitat de Granada.


 

Ya hacía tiempo que el nombre de Belén Cuadra Mora estaba presente en mis actividades “libreras”. Sobre todo cuando realizaba mis expediciones a las librerías de Barcelona. Su nombre aparecía en las páginas de libros de Yan Lianke de reciente traducción. Me asaltaban todo tipo de preguntas: ¿quién es? ¿dónde estudió? ¿la traducción será directa del chino? ¿que tal son sus traducciones? Las dudas persistieron durante mucho tiempo, ya que se trataba de libros que yo ya había leído en otros idiomas. Y, claro, al principio da un poco de pereza repetir. Pero ya hablaremos de eso otro día: quizás tenga ventajas releer un libro en tu idioma materno.

Sin embargo, a través de amigos y contactos, fui rastreando la pista de Belén. Y poco a poco me fui formando una impresión positiva de su trabajo. Por eso, cuando surgió la oportunidad de leer Crónica de una explosión, que publicaba Automática Editorial y que estaba a punto de salir a la venta, no me pude resistir y me lo releí, esta vez en castellano. Fue de las mejores decisiones del primer semestre del 2018, ya que descubrí el trabajo de una traductora sólida. Tiene  un dominio del castellano impresionante y, si sigue así, dará mucho que hablar.

¿Quién es Belén Cuadra Mora?

belen-cuadra-moraEn pocas palabras, Belén es licenciada en Traducción e Interpretación por la Universidad de Granada, con el inglés y el chino como idiomas de trabajo, y estudió dos años en China con una beca ICO. Actualmente trabaja como traductora e intérprete en la embajada de España en Pekín. Asimismo, se está labrando una buena reputación como traductora literaria del chino al español. Vayamos por partes (y marquemos las preguntas en negrita).

Empezaremos por la pregunta evidente. Belén, cuando te matriculaste en la universidad, ¿pensabas que el chino era una asignatura más o tenías claro que querías elegir esta vía?

Fue una decisión por completo fortuita. Ya entonces me dijeron aquello de “el chino tiene salidas”, pero lo cierto es que no lo pensé demasiado. Elegí chino, pero podría haber sido ruso, árabe o neerlandés. Luego me dí cuenta de lo especial de esta lengua, que categoriza y define la realidad desde una perspectiva muy diferente a otras que yo conocía, y me comencé a interesar por su historia, su cultura y su literatura. A ello contribuyeron mucho los profesores que me inculcaron el respeto y admiración que ellos sentían por el mundo chino, y que me animaron a seguir adelante y, sobre todo, a estudiar en China.

Cuando uno estudia chino está claro que si quiere profundizar tiene que ir a China. Ampliar estudios, estudiar sobre el terreno. Tú obtuviste una beca del Programa Asia-Pacífico de la Fundación ICO. ¿Qué significó para ti?

Me cambió, literalmente, la vida y las perspectivas. Dudo que hubiera acabado estudiando en China de no haber sido por aquella beca, y desde luego mis conocimientos de chino se hubieran quedado en lo anecdótico. La lengua china no es especialmente fácil y, cuando comencé a estudiarla, allá por el año 2000, no existían en España tantos centros ni recursos como ahora. Estudiar en China era fundamental para adquirir competencias y los dos años que pasé en la Universidad de Estudios Extranjeros de Pekín, gracias a la beca de la Fundación ICO, me brindaron la oportunidad de seguir aprendiendo y orientar mi carrera hacia China y el chino.

Desde 2010 trabajas como traductora e intérprete en la embajada de España en Pekín. ¿Nos puedes contar un poco en qué consiste tu trabajo? ¿Actúas como enlace?

Desempeño labores de traducción e interpretación, así como de apoyo administrativo. Gran parte de los documentos que entran y salen de la Embajada han de ser traducidos; también en las conversaciones se requiere a menudo la asistencia de un intérprete. Ahí es donde entramos los traductores e intérpretes, facilitando la comunicación y aportando conocimientos lingüísticos y, en muchas ocasiones, culturales. Es un trabajo interesante que requiere formación continua y ser muy preciso, por lo que se aprende mucho.

Además de tu trabajo en la embajada, has traducido y publicado varios libros. Por un lado, has participado en la elaboración de Conocimientos básicos de China y de Estudios de traducción e interpretación chino-español. Por otro, has traducido uno de los grandes clásicos contemporáneos de la literatura china. Se trata de La casa de té, de Lao She. ¿Fueron tus primeras incursiones en el mundo editorial?

Así es. Todos los proyectos que mencionas fueron trabajo colectivos y en todos ellos conté con la generosidad de profesionales con más años de experiencia que me fueron abriendo puertas en un mundo (el del trabajo editorial), desconocido, bastante competitivo, y al que, de otra forma, me hubiera sido muy difícil asomarme. La casa de té, por ejemplo, fue fruto de la colaboración con otras dos traductoras, Salvadora Mateo y Susana Herráiz. Trabajamos bajo la coordinación de Gabriel García-Noblejas, que nos guió en todos los estadios del trabajo, desde la elaboración de un informe preliminar, que enviamos a la editorial para recabar su interés, hasta la redacción de un prólogo que pusiera la obra en contexto.

YAN-Lianke_Crónica-de-una-explosiónLas traducciones por las que eres más conocida son todas de un mismo autor: Yan Lianke. Hasta el momento, hemos podido leerte en El sueño de la aldea Ding, Los besos de Lenin y Crónica de una explosión. ¿Crees que hoy conoces mejor a Yan Lianke que cuando empezaste a traducir el primero? ¿Tienes algún favorito?

Traducir es la forma más intensa, rigurosa y reflexiva de leer que existe. “Nunca leerás un texto como cuando tengas que traducirlo”, nos decían en la facultad, y la experiencia, en mi caso, lo corrobora. Necesariamente conozco mejor la obra de Yan Lianke cuanto más lo leo y traduzco, lo cual no quiere decir que lo conozca más que otros lectores, pues considero que cada lector, a partir de su propia experiencia, lee y entiende de forma distinta. En cuanto a sus libros, me sería muy difícil elegir uno. De la lectura y traducción de cada uno de ellos guardo un recuerdo distintivo y especial.

Algunos traductores dicen que traducir varios libros de un mismo autor les ayuda a conocer su forma de escribir. También dicen que eso juega a su favor en los libros que traducen a continuación. ¿Es ese tu caso? ¿Yan Lianke sigue una línea con puntos comunes que puedas “reaprovechar”?

Traducir varios libros de un mismo autor ayuda más que entorpece a la hora de ponerse a escribir, o al menos así lo siento yo. En el caso de Yan Lianke, hay temáticas coincidentes y un trasfondo cultural y humano similar que ayudan a abordar un texto nuevo. Dicho esto, el lenguaje, el estilo o la estructura varía mucho, muchísimo, de unas obras a otras, y cada una de ellas plantea desafíos diferentes. El sueño de la aldea Ding tiene una prosa más lírica, en Los besos de Lenin abunda como en ningún otro el habla dialectal y Crónica de una explosión es rápido, directo, irónico… La verdad es que tengo muy claro que con cada uno de sus libros me enfrento a una obra completamente nueva, aunque al hacerlo cuente con la ayuda de cierto bagaje inevitable, fruto de trabajos y lecturas anteriores.

A algunos autores les gusta conocer a sus traductores. De hecho, algunos desarrollan una sólida amistad con sus traductores habituales. A otros, además, les gusta ejercer un control absoluto sobre lo que se traduce de ellos. ¿Es ese el caso de Yan Lianke?

el_sueño_de_la_aldea_dingTengo el honor de mantener una relación de amistad con Yan Lianke desde que comencé la traducción de El sueño de la aldea Ding. Conocerlo personalmente o saber quiénes son los escritores que lee y admira me ha ayudado mucho a entender y traducir sus libros. Ni qué decir tiene el privilegio que supone poder recurrir directamente a autor cuando tengo preguntas sobre un extracto o incluso una palabra concreta. Solo tengo buenas palabras para él; no busca controlar el trabajo de sus traductores y siempre se muestra paciente y dispuesto a aclarar cuantas dudas puedan surgir.

Todos los libros de Yan Lianke que has traducido hasta ahora han sido publicados por Automática Editorial. En alguna web ya se anuncian más. Además, el compromiso de esta editorial con la obra de este autor es encomiable, sobre todo teniendo en cuenta que abogan por la traducción directa del chino. Sin embargo, otras editoriales siguen optando por la traducción indirecta. ¿Crees que eso está cambiando?

Hasta donde sé, Automática Editorial está interesada en seguir publicando la obra de Yan Lianke. Es encomiable, desde luego, a tenor del recorrido que la literatura china tiene todavía en España, menor que en otros países de nuestro entorno, pero también un regalo, desde mi humilde (¡y muy personal!) punto de vista, poder apostar por un escritor de la talla de Yan Lianke. Mi experiencia, todavía bastante limitada, es que los editores que valoran la obra de un autor realizan el esfuerzo económico de traducirla desde su idioma original. Desconozco las estadísticas, pero me gustaría pensar que cada vez se traduce más desde el chino, porque profesionales no faltan.

No podemos acabar la entrevista sin hacerte la pregunta clave: ¿para cuándo la próxima traducción?

Pronto. Espero que para principios del año próximo.

Muchas gracias por tus respuestas y tu tiempo, Belén. Ha sido un placer comentar todos estos temas contigo. Especialmente en lo que toca a Yan Lianke, que es uno de mis autores más queridos. Esperaré, pues, esta próxima traducción que llegará el año que viene. 


 

Bé, doncs, fins aquí l’entrevista d’avui. Si us voleu estrenar amb la literatura xinesa, no dubteu a llegir qualsevol dels llibres de Yan Lianke. És un autor amb qui és molt fàcil connectar (part del mèrit és del traductor, és clar!). I tanco aquesta entrada dient que, mentre espero un proper llibre de Yan Lianke, provaré Cartas póstumas desde Montmatre, de Qiu Miaojin, traduït també per Belén Cuadra.

Així, doncs, no us perdeu la propera entrada, dedicada també al Dia de la Traducció!

 

The Day The Sun Died

The day the sun died, Yan LiankeAvui parlem de The Day The Sun Died, de Yan Lianke, traduït per Carlos Rojas. D’entrada, he de dir que m’ha costat força acostumar-me a llegir una història d’aquest autor en anglès. Feia molt de temps que les llegia en francès o en castellà i m’ha costat resituar-me.

Un cop en marxa, però, trobo que la traducció està prou bé, i que flueix sense problemes. Rojas ja ha fet diverses traduccions d’aquest autor, i suposo que ja li deu tenir la mida presa.

Què passa a The Day The Sun Died?

Doncs passa poca cosa i molta cosa alhora. Ara veureu per què. Per una banda, tenim la veta que discorre durant una sola nit, una nit molt llarga perquè el sol, l’endemà, no surt. Per una altra banda, l’autor ens porta enrere en el temps i va descobrint coses que tenen a veure amb determinades reaccions del temps present.

Tornem al present. Durant les hores de foscor, surten a la llum (xist dolent) les pitjors inclinacions dels veïns del poble. Una part important de la gent es mou sonàmbula pels carrers, i s’atreveix a fer coses que no farien durant la vida normal. Pagesos que continuen treballant sonàmbuls i moren d’esgotament, o que cauen en canals i s’ofeguen… hi trobareu tota mena de desastres. Fins i tot s’insinua una rebel·lió.

Tot això ho veiem a través dels ulls de Li Niannian, un noi de 14 anys que, juntament amb el seu pare, es passa tota la nit intentant minimitzar els efectes d’aquest sonambulisme general.

Crítica al sistema?

Yan Lianke és conegut per novel·les que critiquen aspectes de la Xina actual. Un exemple clar és El sueño de la aldea Ding, però també podem trobar crítiques a Crónica de una explosión i en moltes altres de les seves obres. En aquesta ocasió, els experts diuen que aquesta novel·la critica l’estat moral de la societat xinesa (vegeu comentari a The Guardian). Podria ser. Podríem pensar que el sonambulisme representa el happy dream preconitzat des del govern. Per això, la gent, que segueix sònambula el que diu el règim, fa accions que, amb plena consciència, no faria.

A part de tot això, podem veure que Yan s’inclou a ell mateix en la novel·la. I se n’enfot i tot! Es fa aparèixer com a un escriptor que ha perdut la inspiració per escriure. I, a més, s’autodescriu sense cap pietat i diu que els seus llibres no valen ni un duro. Suposo que és una manera de picar l’ullet al lector.

En resum, és un bon llibre, tot i que, per a mi, no està ben bé a l’altura d’altres. Però llegiu-lo i digueu-me què en penseu. 🙂

Bona tornada a l’escola!

Lectures d'estiu 2018

lectures d'estiu 2018Fa calor. Tenim set, poques ganes de pencar i moltes de seure i llegir. Per això, cada any mirem amb avarícia les llistes de recomanacions que bloggers, llibreries i prescriptors en general pengen a Internet per veure què ens pot venir de gust. Estem parlant de les lectures d’estiu 2018.
Aquest any, mentre els gats se’m desintegren de calor i jo bec aigua sense parar, us he volgut fer una petita llista, humil, amb llibres que us poden interessar i que, potser, tindreu més temps per llegir ara que durant la resta de l’any.
La veritat és que aquest semestre, tot i que no llegeixo tants llibres xinesos com abans, n’he trobat uns quants que estan força bé i que han merescut 4 i 5 estrelles (d’un màxim de 5, recordeu). Sembla que he recuperat la fe. Comencem, doncs, per aquests.

Valors segurs per a les lectures d’estiu 2018

Xina Fast ForwardTots són superecomanables. Amb Xina Fast Forward no tindreu cap sorpresa: serà com sentir en Sergi Vicente en els vells temps. Es tracta d’una visió molt interessant de la Xina, més aprofundida que, per exemple, la que vaig tenir jo durant la meva estada. Number One Chinese Restaurant ens porta a un restaurant fundat per immigrants xinesos als Estats Units, i ens afronta també a les ambicions de les segones generacios d’immigrants. No he tingut temps de preparar l’entrada, però serà la propera. Unrest és el més atípic de tots, ja que els protagonistes són de Singapur. Uns s’hi queden, altres no, però veurem ben bé què els atrau de la Xina.
Tanco la llista amb els meus dos autors xinesos preferits, Yan Lianke i Yu Hua.  Crónica de una explosión és una visió crua de la ràpida evolució de la societat xinesa, retratada magistralment per Yan Lianke i amb una traducció magnífica de Belén Cuadra Mora. Boy in the twilight és un bon recull de relats de Yu Hua, que ens porta a les facetes més fosques de la vida a la Xina.

No se vayan, aún hay más!

Això no us haurà fet gràcia si no teniu una certa edat, però el missatge queda clar, oi? Hi ha llibres que no he llegit, però que tinc a la cua, i que potser us vindrà de gust provar abans que jo.

lectures d'estiu 2018El primer d’aquests llibres surt a la venda precisament AVUI en anglès. Si aneu a Amazon, veureu que també està anunciat en castellà, amb Automàtica Editorial, tot i que no hi ha data. Haureu de triar entre donar prioritat a la immediatesa o esperar la traducció al castellà. Serà de Belen Cuadra Mora? Ja em direu què feu.
Pel que fa al segon, és una peça de no ficció de Yiyun Li, la meva autora xinesa preferida. Serà molt diferent dels reculls de relats i les històries a què ens té acostumats. En aquest llibre podrem veure una mica de la seva vida. Segur que val la pena!
Finalment, si us heu llegit les dues primeres parts de la trilogia de Cixin Liu, potser estaria bé llegir-se l’últim. És El fin de la muerte, però no tinc clar què fer perquè el segon no era tan bo com el primer…
Bé, ara sí, esto es todo amigos! Si teniu algun suggeriment per a les lectures d’estiu 2018, proveu a deixar-lo als comentaris!

El desenvolupament xinès segons Yan Lianke

Crónica de una explosiónCrónica de una explosión és un llibre que ja m’havia llegit en francès, i ja n’havíem parlat al meu blog de literatura xinesa. Ara, però, he tingut l’oportunitat de rellegir-me’l i no he dubtat a aprofitar l’ocasió. I el resum d’aquesta entrada és que la versió castellana, traduïda per Belén Cuadra Mora i publicat per Automática Editorial, no decep gens. És molt bona.

Resituem-nos en la història: en aquest llibre Yan Lianke ens explica l’evolució d’una població situada a la regió de les muntanyes Balou, on sol situar les seves històries. En aquest cas, el que veiem és un reflex de l’acceleració del desenvolupament xinès, i també els canvis que implica. El que al principi de la història és un simple llogaret es converteix en una gran ciutat a una gran velocitat, i això no és sempre bo. Si llegiu aquest llibre, podreu veure entre línies una crítica al desenvolupament actual de la societat xinesa. Aquest desenvolupament en molts casos es produeix a pesar de les conseqüències negatives que té.

Qui surt, a Crónica de una explosión?

Els protagonistes principals, en Kong Mingliang i la Zhu Ying, representen aquesta voluntat de millora continua, sense paciència: ho volen tot i ho volen ara. Al mateix temps, volen posseïr la ciutat per poder dir que és “de la seva família” i poder escriure un capítol més de la història d’odis i revenges. Entre ells dos també s’estableix una relació d’amor i odi que acaba afectant l’evolució del poble.

Un altre aspecte destacat és que l’autor recorre al comportament de la natura per reflectir sentiments dels personatges o situacions. El resultat és una combinació estranya de plantes que al principi costa d’assumir, però que acabem entenent i integrant en la història. És habitual, doncs, trobar una planta de crisantems on surten peònies o una perera que dona pomes. Al principi és estrany, però després veureu que la natura es converteix en un personatge més de la història.

Qui ho ha traduït, això?

Sí: qui ho ha traduït? Qui ho ha fet traduir? Vull destacar la feina que han fet traductora i editorial. En aquest cas, aprofitant que ja coneixia la història, m’he fixat especialment en la traducció. He de dir que Belén Cuadra Mora apunta maneres. La seva redacció és culta i precisa i m’ha fet recordar grans traductores del xinès al castellà. No tinc cap mena de dubte que ens pot oferir grans alegries en aquest àmbit. De fet, us animo a llegir altres obres que ja ha traduït, com ara Los besos de Lenin i El sueño de la aldea Ding. Així mateix, cal seguir els passos d’Automática editorial, que està fent una bona feina en la selecció d’obres. A part d’això, cal dir que l’edició dels llibres és impecable: bona mida, portades atractives i una tipografia molt agradable. En resum: un plaer per als sentits.

Tancaré l’entrada, doncs, dient-vos que aquest llibre val molt la pena. És un bon candidat per a la llista de Sant Jordi, una festa que no tardarà gaire a arribar. No us vaig proposar Yan Lianke per al Nobel per no res…