Etiqueta: Yan Lianke

Carta als Reis 2013

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Ja fa un any que us proposava una llista per als Reis per si encara no sabíeu quin llibre volíeu demanar. Si voleu veure què hi recomanava, feu clic aquí. 

I aquí teniu les propostes per a aquest any. Intentaré ser una mica menys clàssica. 🙂

  • Su Tong. My life as emperor. Hyperion, 2006. Traducció de Howard Goldblatt.
  • Anònim. El erudito de las carcajadas (Jin ping mei). Volum II. Atalanta, 2011. Traducció d’Alicia Relinque.
  • Mo Yan. Canvis. Edicions 62, 2012. Traducció de Carles Prado-Fonts.
  • Yan Lianke. Les jours, les mois, les années. Éditions Philippe Picquier, 2009.
  • Yu Hua. Vivir. Seix Barral, 2010. Traducció d’Anne-Hélène Suárez.
Per començar, voldria destacar que les obres que cito traduïdes al català i al castellà vénen de traductors de total confiança que treballen en la traducció directa del xinès, una cosa no gaire habitual a casa nostra.

Si vau veure la llista de l’any passat, veureu que hi ha dues obres que repeteixen aparició. Són Vivir i El erudito de las carcajadas. La primera us la torno a citar perquè és una de les meves favorites (jo encara no me l’he llegida en castellà, però m’ho marco com a objectiu per al 2013). La segona va per la tercera edició del primer volum i ha publicat el segon. És l’única peça clàssica que he inclòs a la llista.

Pel que fa a la novel·la de Su Tong, encara no me l’he llegida, però sí que he llegit altres coses d’ell i l’argument d’aquesta promet. Quan a Mo Yan, suposo que aquest any havia d’incloure alguna cosa seva, ja que no et donen el Nobel de literatura cada any! Diuen que aquesta obra és una mica diferent del que sol publicar, i per això he triat aquesta. Jo ja la tinc al “prestatge dels llibres per llegir”, i serà dels primers de l’any nou.
Finalment, la novel·la de Yan Lianke la trobareu comentada en aquest bloc. És una peça curteta, dolça i tendra. I molt trista. Però us la recomano molt.
Segurament això serà l’última entrada del 2012, però si sabeu algun altre llibre que valgui la pena demanar als Reis, afegiu-lo als comentaris i en parlarem. I si voleu variar una mica i llegir coses d’altres literatures, passeu per l’Illa deserta, el bloc on parlo dels llibres que llegeixo i que no són només de literatura xinesa.

Bones festes a tothom!

Dream of Ding Village

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Yan Lianke. Dream of Ding Village.
Corsair, abril 2011 (edició per a Kindle).
352 pàgines (520 KB).
Títol original: 丁庄梦.
Traductora: Cindy Carter.

Diuen que “lo bueno, si breve, dos veces bueno”, i trobo que aquesta novel·la és ben bé així. No em malinterpreteu: val molt la pena de llegir-la, i ho he fet amb molt de gust, però si hagués durat una mica més hi hauria hagut el perill que el nivell (molt alt en general) comencés a decaure.

M’explicaré millor.

Jo diria que aquest llibre el podem dividir en dos àmbits. D’una banda tenim la narració general, que comença amb la venda de sang a la Xina rural, una venda que no es fa en condicions higièniques suficients i que acaba provocant el ràpid contagi de la sida (sí, suposo que ja sabeu que això és real). A partir d’aquí, Yan retrata amb una gran claredat l’ambient del poble i les relacions entre veïns. Per a mi, aquesta part és una petita joia.

D’altra banda, però, tenim una narració més íntima que queda inclosa en el fil anterior. Es tracta de la història d’una parella de vilatans que inicien la seva relació un cop malalts i després que els rebutgin les parelles respectives. Per a mi, ens alguns punts d’aquesta història hi ha una mica massa de sucre i l’autor s’hi recrea massa.

Tot i això, però, val la pena que us llegiu el llibre. És una bona manera de posar-vos al dia sobre el cas de la venda massiva de sang i el contagi de malalties, que es va comentar força als mitjans de comunicació.

Tampoc podem obviar la feina de la traductora, Cindy Carter, que ha estat molt ben acollida. Aquí podeu trobar una breu entrevista amb ella. Tingueu en compte que aquesta novel·la va ser finalista de la convocatòria del Man Asian Literary Prize 2011, un premi que es concedeix avaluant les obres a partir de la versió en anglès… o sigui que la traducció hi té un paper important.

En resum, Yan Lianke es manté entre els meus autors xinesos preferits, amb un estil molt més fresc i real que d’altres com Mo Yan. I, en canvi, veig que el nom de Mo Yan (i el de Murakami!! :-|) sona com a candidat al Nobel… són coses que no entendré mai…

Finalment, volia dir que, una vegada més, llegir amb el Kindle és una experiència fantàstica que us recomano de totes totes, sobretot en el cas de llibres amb edicions “normals”, sense il·lustracions ni cobertes que els facin memorables. Podeu comprar tant la versió electrònica com la de paper a la web d’Amazon.

Idees per a Sant Jordi

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Arriba Sant Jordi, i molts de vosaltres us voldreu comprar llibres (sí, jo també!). Per Reis ja vaig publicar unes quantes idees per a la vostra llista, que podeu recuperar fent clic aquí. Ara us hi afegeixo alguna obra més, mirant de no repetir-me. 🙂

Aquí va la llista:

  • Zhang Ling. El sueño de la montaña del oro. Ediciones Destino, SA, 2012. Traducció de Javier Altayó.
  • Mo Yan. Rana. Editorial Kailas, 2011. Traducció de Yifan Li (per confirmar).
  • Yan Lianke. Dream of Ding village. Grove Press, 2011. Traducció de Cindy Carter.
  • Ha Jin. Nanjing Requiem: a novel. Pantheon, 2011. 
  • Ha Jin. War Trash. Vintage, 2005.

Confesso que els únics llibres d’aquesta llista que he llegit són els dos primers. En tinc opinions diferents.

El primer de la llista, El sueño de la montaña del oro, és molt bo. Enganxa des de la primera pàgina. I part del mèrit el té la traducció, de Javier Altayó, que és molt fluïda i no deixa entreveure discrepàncies amb l’original (no és fàcil trobar traduccions que “no rasquin”). L’argument, sòlid, fa referència a una família d’emigrants xinesos que manté una branca a la vil·la natal i l’altra al Canadà. No us en dic res més perquè ben aviat tindreu el comentari al bloc. Només us puc dir que us el recomano molt, i que si heu de fer un regal (o fer-vos-el a vosaltres mateixos) per Sant Jordi, aquesta és una molt bona inversió. 🙂

Pel que fa a Rana, de Mo Yan, el mateix Javier Altayó és qui em va comentar que Kailas l’ha publicat en castellà. Segons diuen a la web de la Casa del Llibre, aquesta traducció s’ha fet directament del xinès, però no s’especifica qui l’ha feta (en un altre bloc he trobat que l’ha traduït Yifan Li… traducció inversa??? Us agrairé comentaris sobre aquest tema). Jo me n’he llegit la versió francesa, que trobareu comentada aquí. Ja us aviso que Mo Yan té una temàtica força concreta, o sigui que no espereu grans innovacions…

Tot i que fa molt de temps que el tinc a la llista, encara no he llegit Dream of Ding village, de Yan Lianke, però sí que he llegit alguna altra coseta d’aquest autor que m’ha sorprès favorablement (Les jours, les mois, les années). A més, aquest llibre ha guanyat el Man Asia Literary Prize 2010, justament amb la traducció que us recomano, de Cindy Carter (ho trobareu, per exemple, a Amazon, que també ofereix la versió digital per a ebook).

De Ha Jin també n’he llegit alguna cosa, i m’ha deixat un bon regust. Per això tinc pendent dues obres seves, Nanjing Requiem: a novel i War Trash. Totes dues toquen temes punyents de la història recent xinesa: la massacre de Nanjing i els presoners de guerra de la guerra de Corea. Si us agrada l’opció digital, trobareu totes dues obres a Amazon.

Les jours, les mois, les années

On Per sifuroIn 5 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Yan Lianke. Les jours, les mois, les années.
Éditions Philippe Picquier, 2009
125 pàgines.
Títol original: 年月日.
Traductora: Brigitte Guilbaud.

Un llibre curt, trist i molt recomanable. Hi ha una gran sequera, i els habitants del poble decideixen marxar, igual que han fet els d’altres pobles veïns. Només queden enrere un pagès vell i un gos cec, que esperen que plogui i que el blat de moro torni a créixer…  

És una història sentida que té com a únics protagonistes aquests dos personatges i la relació que s’estableix entre ells.


Em sap greu, però no puc explicar res més sense desvetllar-vos el final… us l’haureu de llegir!