Carta als Reis 2013

Ja fa un any que us proposava una llista per als Reis per si encara no sabíeu quin llibre volíeu demanar. Si voleu veure què hi recomanava, feu clic aquí. 

I aquí teniu les propostes per a aquest any. Intentaré ser una mica menys clàssica. 🙂

  • Su Tong. My life as emperor. Hyperion, 2006. Traducció de Howard Goldblatt.
  • Anònim. El erudito de las carcajadas (Jin ping mei). Volum II. Atalanta, 2011. Traducció d’Alicia Relinque.
  • Mo Yan. Canvis. Edicions 62, 2012. Traducció de Carles Prado-Fonts.
  • Yan Lianke. Les jours, les mois, les années. Éditions Philippe Picquier, 2009.
  • Yu Hua. Vivir. Seix Barral, 2010. Traducció d’Anne-Hélène Suárez.
Per començar, voldria destacar que les obres que cito traduïdes al català i al castellà vénen de traductors de total confiança que treballen en la traducció directa del xinès, una cosa no gaire habitual a casa nostra.

Si vau veure la llista de l’any passat, veureu que hi ha dues obres que repeteixen aparició. Són Vivir i El erudito de las carcajadas. La primera us la torno a citar perquè és una de les meves favorites (jo encara no me l’he llegida en castellà, però m’ho marco com a objectiu per al 2013). La segona va per la tercera edició del primer volum i ha publicat el segon. És l’única peça clàssica que he inclòs a la llista.

Pel que fa a la novel·la de Su Tong, encara no me l’he llegida, però sí que he llegit altres coses d’ell i l’argument d’aquesta promet. Quan a Mo Yan, suposo que aquest any havia d’incloure alguna cosa seva, ja que no et donen el Nobel de literatura cada any! Diuen que aquesta obra és una mica diferent del que sol publicar, i per això he triat aquesta. Jo ja la tinc al “prestatge dels llibres per llegir”, i serà dels primers de l’any nou.
Finalment, la novel·la de Yan Lianke la trobareu comentada en aquest bloc. És una peça curteta, dolça i tendra. I molt trista. Però us la recomano molt.
Segurament això serà l’última entrada del 2012, però si sabeu algun altre llibre que valgui la pena demanar als Reis, afegiu-lo als comentaris i en parlarem. I si voleu variar una mica i llegir coses d’altres literatures, passeu per l’Illa deserta, el bloc on parlo dels llibres que llegeixo i que no són només de literatura xinesa.

Bones festes a tothom!

China in ten words

Yu Hua. China in Ten Words.
Pantheon, 2011
Títol original: 十个词汇里的中国
Traductor: Alan H. Barr
Llegit en versió e-book per a kindle

Bé, doncs. Mentre em vaig llegint el Sueño del pabellón rojo que tant us agrada (sí, a mi també!), us faig cinc cèntims d’aquest petit llibre de Yu Hua que se surt una mica de la línia a què ens té habituats. No és la típica novel·la sobre fets que ell ha viscut, sinó que parla d’aquests fets sense entretenir-se a teixir les trames que tant ens enganxen.

Dit això, us vull avisar: si esperàveu un recull d’assajos sobre la Xina d’avui dia, us heu equivocat. En aquest llibre, el que trobem és una sèrie de reflexions de l’autor sobre deu aspectes o conceptes que són especialment importants a la Xina, però són reflexions basades en les seves vivències, no un estudi ple de números i de referències a estudis o a altres autors. No hi busqueu conclusions ni un munt de dades.

Els conceptes que tracta són els següents: poble, líder, lectura, escriptura, Lu Xun, Revolució, desigualtat, arrels (les bases), les imitacions o còpies i el bamboozle (em rendeixo: sóc incapaç de traduir-vos-ho). Alguns ja estan força vistos, com ara la influència de Lu Xun o del Gran Líder (Mao Zedong) en el poble xinès, però altres són força innovadors, com ara el bamboozle mateix o el tema de les imitacions.

En resum, podem dir que aquest llibre no deixa de ser valuós com a visió de la Xina actual, però trobo que, en realitat, cada petit capítol podria acabar essent un relat novelat per l’autor. De fet, alguns passatges d’aquest llibre podrien aparèixer, tranquil·lament, a la seva novel·la Brothers.

Un llibre recomanable, però potser no imprescindible. Segons la meva opinió, Yu Hua ha fet coses millors, totes en el camp de la novel·la (continuo recomanant Viure i Brothers).

Cries in the drizzle

Yu Hua. Cries in the drizzle
Anchor Books (Random House), 2007
304 pàgines.
Títol original: 在细雨中呼喊.
Traductor: Alan Barr.

Una vegada més, Yu Hua ens ofereix una novel·la que retrata la vida quotidiana a la Xina. El protagonista és un noi que, de petit, va ser donat en adopció per la seva família. Quan el pare adoptiu mor, torna amb la família original.

Bàsicament, és una obra que parla de les relacions familiars, les relacions entre veïns, i també les relacions entre amics. I, sobretot, ens permet veure com el nen del principi del llibre es va fent gran i adquireix coneixement de la vida.

És un llibre molt recomanable, tot i que segurament no està a l’alçada de Vivir (活着) o de Brothers (兄弟).

Vivere!

Yu Hua. Vivere!

Universale Economica Feltrinelli, 2009. 191 pàgines.
Títol original: 活着.
Traductora: Nicoletta Pesaro.

Curt però magnífic. Tot i que hi ha una gran quantitat de llibres que descriuren la vida camperola xinesa del segle XX, podem dir que aquest és un dels que ho fa d’una manera més precisa i precisa, ja que en només 191 pàgines repassa el final de l’antic règim i algunes de les etapes del règim comunista.

L’estil de l’autor és lleuger i té un ritme agradable, fàcil de llegir. Això ja ho havíem vist a Brothers, un llibre força que, tot i tenir 717 pàgines, es llegeix molt ràpid i t’enganxa de principi a final. Yu Hua, a més, aconsegueix interessar el lector amb temes molt diferents, per més que en totes dues novel·les retrati la societat xinesa des de punts de vista i llocs diferents.

Aquest llibre és el punt de partida de la pel·lícula homònima de Zhang Yimou, Vivir (1994), que va arrasar al festival de Cannes d’aquell any.

Brothers

Yu Hua. Brothers.
Actes Sud, 2008. 717 pàgines.
Títol original: 兄弟 – Brothers.
Traductors: Angel Pino i Isabelle Rabut.

Una gran, gran novel·la. Molt recomanable, tot i que la versió castellana que se n’acaba de publicar no s’ha fet a partir de l’original, sinó de la versió anglesa (alguna dia en parlarem, sobre les traduccions directes de l’original).

Aquesta història ens fa veure l’evolució de la societat xinesa des de les èpoques de més fervor maoista fins a l’actual, passant per la revolució cultural i les campanyes més “sonades” del govern maoista. Fins aquí, res de nou. El que és innovador és que tot això ho veiem a través de la vida de dos germanastres: un esdevé un triomfador i l’altre és un desgraciat, tot i que, de joves, semblava que la cosa no hagués d’anar ben bé així.

La història s’arrodoneix amb una dona, que tanca el triangle protagonista, tot i que en gran part de l’obra queda en segon pla. Però és important, ja que la seva conducta influirà decisivament en el destí dels germans.

A part d’això, cal dir que hi ha moments de gran dramatisme i, també, moments d’un humor que conté ingredients que pràcticament es podrien incloure en l’absurd. La narració es desenvolupa d’una manera molt fluida i lleugera, i en cap moment la lectura no es fa pesada. Així mateix, el llibre inclou notes dels traductors que ajuden a entendre o contextualitzar determinades frases i anècdotes que apareixen al llibre.

Finalment, crec que cal felicitar no només l’autor sinó també els traductors: ells també tenen part del mèrit que un llibre tan llarg no es faci pesat.