M’acabo de llegit The help, de Kathryn Stockett. De moment, el millor llibre que he llegit aquest any, i ja en porto uns quants. És una novel·la excel·lent, amb tots els ingredients que se li poden demanar: té punts d’histèria, de comèdia, de tendresa, de por, de neguit, de violència masclista, de voluntat de millorar…

I de què va? Doncs podríem dir que  “retrata” la part més íntima de les relacions entre blancs i negres al Mississipi dels anys 60. Per fer-ho, parteix de la base de les relacions entre les criades negres i les mestresses blanques, i fa servir tres narradores: una dona jove blanca que és diferent de la resta, una criada negra d’entre 50 i 60 anys especialitzada a cuidar nens i una altra criada negra una mica més jove que sembla que estigui especialitzada a perdre la feina (és una mica… “bocagrossa”).

La xarxa que l’autora crea al voltant de les tres protagonistes està plena de gent de tota mena: des de dones amargades i dolentes fins a dones que estimen les seves criades, tot i que no ho poden demostrar públicament, homes violents i borratxos, homes comprensius… Sembla que l’autora va viure en el mateix poble que surt al llibre (Jackson) i que alguns dels personatges estan basats directament en gent que ha conegut.

No us vull explicar gaire cosa més per no donar-vos gaires pistes, però és un llibre intens i molt ben escrit (si podeu llegir-vos-el en anglès, veureu com parla cada personatge… magistral! No n’he llegit la traducció, o sigui que no puc opinar). Si encara no l’heu llegit, apunteu-vos-el per a Sant Jordi, perquè val molt i molt la pena.

I, parlant de Sant Jordi, us vaig preparant la llisteta de recomanacions perquè tingueu una bona collita…