Chiew-Siah Tei. La casa de los peces voladores.
Grijalbo, 2011.
400 pàgines.
Títol original: Little hut of leaping fishes.
Traductor: Mercedes García Garmilla.

Aquest és un llibre curiós. Jo encara no havia llegit gaire coses sobre l’època de finals del segle XIX i principis del XX a la Xina, i aquest resulta que cobreix des de 1875 fins al 1900 i poc. Perfecte.

Es tracta d’una novel·la sense gaires pretensions però que reprodueix l’ambient d’una família rural benestant, en què es manté la jerarquia i la filosofia confuciana: l’avi és qui mana, les dones obeeixen al marit i, si aquest falta, al germà o el fill, peus embenats, mandarins corruptes, procés d’examens imperials (bé, això tampoc és tan diferent de les oposicions d’avui dia), l’arribada dels estrangers a la Xina, el xoc entre aquests i els xinesos… n’hi ha per triar i remenar.

El protagonista, en Mingzhi, és un noi que, seguint les instruccions de l’avi, ha d’estudiar per convertir-se en funcionari. Sa mare viu esclava del pare, un pendó que acaba addicte a l’opi i que no serveix per a res. Sa germana gran la casen als 14 anys per conveniència… tots ells viuen sota les ordres de l’avi, el senyor Chai, que té dues preocupacions principals: guanyar molts diners i respecte i venerar els avantpassats (una mica supersticiós, l’home).

En Mingzhi serà el primer que desobeeixi les ordres de l’avi. Així mateix, representa una nova generació que intenta trencar amb els costums anquilosats de la societat tradicional i, fins i tot, estableix amistat amb els primers estrangers que s’estableixen a la zona.

En general, la traducció es llegeix bé i lleugera, sense gaire coses que rasquin. Alguna sí que n’hi ha, però: el te pu-er es converteix en pu-re en algunes ocasions (i m’ha fet riure imaginar-me aquella bona gent prenent-s’ho) i l’o-long també té algun problema, però en general no hi ha coses gaire evidents.

És un bon llibre, apte per a tots els públics. Una lectura molt agradable per a l’estiu. 🙂