Avui us vull parlar de Cent de cent, una obra molt especial. Aquest és un d’aquells llibres que t’entren per la vista: la coberta, austera i delicada; la presentació dels poemes, exquisida; la traducció, espectacular, i el contingut, d’una delicadesa incomparable.

Es tracta d’una compilació de cent poemes escrits per cent persones diferents i ordenats seguint criteris d’evolució temporal i temàtica. Se suposa que són els millors poemes de l’època (del segle VIII al XIII) elaborada per Fujiwara no Teika. L’equivalent dels “top 100” d’avui dia, per dir-ho d’una manera.

Tots els poemes que apareixen al llibre són tankes, una estructura poètica japonesa de cinc versos que segueix unes normes mètriques i de composició molt estrictes, que fins i tot arriben a regir l’aspecte visual que aporten els caràcters japonesos. Per tot plegat, la traducció d’aquestes peces és una feina àrdua i, potser, poc recompensada: llegint aquesta antologia m’he adonat que no conec la literatura i l’entorn d’origen prou bé com per captar tot el que amaguen aquestes petites perles.

Això es resol bastant amb l’ajuda que ens dóna el traductor, ja que el llibre inclou una introducció molt extensa que ens situa en el context original (com es feien aquesta mena d’antologies, per què, qui les encarregava, etc.) i ens dóna pistes per entendre els missatges ocults que poden trobar en els haikus: què representen les mànigues mullades, els bastons de bambú que marquen el riu… A més, després de la compilació pròpiament dita, hi ha una breu presentació de cada autor i cada poema. Us recomano, doncs, que aneu intercalant la lectura de cada poema i de la presentació corresponent: us ajudarà a entendre millor el missatge.

La traducció, d’en Jordi Mas, és exquisida. Aquest traductor, especialitzat en la traducció del japonès al català i que també ha treballat obres de Murakami (entre altres) és garantia d’una lectura agradable i fidel a l’original.

En resum: si us agrada la poesia, no us deixeu perdre aquesta antologia!