Els temes per a novel·la són inesgotables, i jo encara no havia llegit mai res sobre les noies que migren dels pobles a les grans ciutats xineses per intentar aconseguir una vida millor, lluny de la misèria i dels costums antics. O sigui que em vaig comprar Northern Girls, de Sheng Keyi.

Per a mi, aquest llibre ha estat un descobriment, ja que presenta les històries de dues noies que decideixen marxar del seu poble i anar a Shenzhen durant la dècada de 1990. En aquell moment, Shenzhen era una de les poques zones de desenvolupament especial (=economia menys controlada) que hi havia a la Xina i gaudia d’una mena d’aura i era l’origen d’un mute de mites i llegendes urbanes que atreien molta gent que volia trobar una feina més ben remunerada que als seus llocs d’origen amb la il·lusió de fer-se rics.

La protagonista de la novel·la, la Xiaohong, és una persona optimista que no dubta de la capacitat pròpia d’aconseguir el que vol, i que, potser per això, no té prou en compte la capacitat dels altres per posar-li entrebancs o intentar aprofitar-se d’ella. Massa innocent? Naïf? Passota? No sabria com definir-la. I tampoc dubta a treure profit del seu propi cos o dels contactes per aconseguir el que es proposa.

No és una novel·la inoblidable. No passarà a la història, però sí que ens permet fer una ullada a una realitat que, segurament, continua vigent: la migració interior xinesa, il·legal, cap a les grans ciutats. El trasllat il·legat de les persones d’una zona a una altra implica la pèrdua de molts drets i facilitats que sí que teniu si us quedeu a la zona que teniu assignada. Si us llegiu el llibre, podreu fer-vos-en una bona idea. Si voleu tenir més informació sobre aquest tema i sobre l’autora, llegiu-vos aquesta entrevista amb l’autora.

Ah, i el que m’agradaria saber és si us heu fet amics de la protagonista o si, al contrari, l’heu trobada un xic insuportable…