The leftovers i l’experiència de l’usuari

Quan agafes els llibres publicats per determinades editorials passa una cosa curiosa: són tan bonics que no els pots deixar anar. No només són històries, sinó que proporcionen una “experiència de l’usuari” que va més enllà del contingut. I és per aquest motiu que val la pena continuar llegint-los en paper i no en format electrònic (vaig tocar el tema a l’entrada en defensa del Kindle). Això passa, per exemple, amb els llibres de les Males Herbes, els de Raig Verd… i els d’Edicions del Periscopi, com en el cas de The leftovers, de Tom Perrotta.the_leftovers

Aquest llibre venia precedit d’un bombardeig important (que si és tan bo, que és la base per a una sèrie de gran èxit… ) i ja sabeu que, quan passa això, em miro els llibres amb desconfiança. Sé que no ho hauria de fer, però és una reacció visceral: jo sóc una mica bitxo raro, i si li agrada a tanta gent… potser a mi no! Per no dir que, de vegades, les campanyes que es llancen als mitjans de comunicació i a Internet tenen tendència a inflar la qualitat de les coses…

Així, doncs, en aquest cas només tenia la referència de l’editorial, que era de confiança, i el caramelet que suposa tenir un objecte tan bonic a les mans. I vaig començar a llegir-me’l.

He de dir que la història està molt ben traçada, que la traducció no rasca per enlloc (bravo, Marta Pera!) i que vas fluint d’un capítol al següent de forma plàcida. En realitat, el que fas és xafardejar la vida dels altres fent servir l’excusa de la desaparició de milers de persones. Perrotta ens mostra com reacciona la gent davant d’una situació certament anormal i, en alguns aspectes, caòtica:

  • Què passa quan tota la teva família desapareix i no saps per què?
  • Què passa quan, tot i que no hagi desaparegut ningú de la teva família, et comences a preguntar què ha passat i per què?
  • Què pasa quan et deixes influir per un predicador de pa sucat amb oli?
  • Què passa si et deixes influir per companyes amb unes tendències un pèl estranyes?
  • Què passa quan…

Tot plegat, moltes preguntes que veureu resoltes al llibre. Totes menys una, justament la que m’havia fet jo: què ha passat amb tota la gent que ha desaparegut?

En resum, el llibre m’ha agradat molt, però m’hi ha faltat una mica de la “cosa” apocalíptica de El dia dels trífids (gran sèrie dels anys 80). Potser m’havia fet una idea errònia sobre la novel·la.

En tot cas, és un bon llibre que us agradarà, segur!

 

3 respostes a “The leftovers i l’experiència de l’usuari

  1. Bones!
    N’he sentit molt bones opinions d’aquesta novel·la! Tinc ganes d’enganxar-la. A més, com dius, l’edició és molt xula, aquests d’Edicions El Periscopi estan traient una col·lecció que fa goig de tenir.

    Tema trífids, et recomano la novel·la, que és d’aquelles de passar una bona estona. Et deixo el comentari que vaig fer-ne quan la vaig llegir, fa ja uns quants anys: http://roselles.wordpress.com/2009/08/30/el-dia-dels-trifids-john-wyndham/

    Salutacions!

  2. Retroenllaç: La broma d’en Josipovici | L'illa deserta

I a tu, què et sembla?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s