M’he llegit Vera, una obra angoixant que et manté mig ofegat pràcticament des de la segona pàgina fins al final. Un relat sobre com una dona es pot sotmetre a la voluntat d’un home fins al punt de quedar pràcticament anul·lada, sense opinions ni voluntat pròpia. 
Es tracta d’una novel·la que comença en un entorn molt bucòlic, però directament amb la mort del pare de la protagonista. I penses, “No anem bé, si ja comencem amb morts”. I és veritat, no anem bé. Des del moment que la Lucy coneix en Wemyss, ell comença a teixir una teranyina cada vegada més espessa que aïlla la Lucy de tothom que la coneix, fins i tot dels parents més propers. El que comença com una història d’amor lluminosa entre una noia joveneta i un maduret interessant es converteix en una relació de submissió total. La Lucy es converteix en un simple altaveu de les opinions d’en Wemyss, un fantasma sense voluntat ni ambició.
No és fins que van a la casa de camp que la Lucy descobreix coses que la Vera, la primera dona del Wemyss, va deixar enrere quan va morir, i comença a adquirir consciència de la seva situació. Però… fins aquí puc arribar.
En definitiva, es tracta d’una història molt ben explicada, amb una traducció molt bona de la Dolors Udina i, una vegada més, una edició excel·lent d’El cercle de Viena.
Bon Nadal!
L'illa deserta 
Molt bo. Ara et toca Rebecca (inclosa la pel·lícula) i així tanques el cercle d’angoixa.
I respecte a l’edició, completament d’acord, en tinc més d’un del cercle de viena i sempre m’han semblat molt ben traduïts (des del punt de vista no professional) i molt ben acabats (m’encanta el tacte que tenen, cosa que encara no han aconseguit els llibres electrònics ;-).
Sí, diria que el Cercle de Viena i 4-5 editorials més, ofereixen les millors “experiències de l’usuari”. N’he parlat en altres entrades.
Rebecca? Accepto el repte, però s’haurà d’esperar perquè tinc cua…