Aquesta setmana us vull parlar de la tercera sorpresa de l’estiu, després d’Elizabeth is Missing i The Glorious Heresies. Us parlo de El català de la Manxa, de Santiago Rusiñol i publicat per L’Avenç.

Me l’havia comprat per Sant Jordi. Sempre m’ha agradat molt L’auca del Senyor Esteve (no totes les obres tenen un “moment Scarlet O’Hara” com el de l’Estevet, aix!) i vaig voler saber què més em podia oferir el Sr. Rusiñol.

El llibre en sí, la portada, la impressió, no és res de l’altre món: la gent de l’Avenç no emboliquen els seus llibres en paper de seda i amb llacet com fan altres, i ho has de comprar convençuda del contingut. Potser ajudaria a la venda un redisseny de la col·lecció, no sé (amb tot el carinyu!!).

De tota manera, el que interessa és la història, oi? Doncs és bona, bona. I és curiós que bé que sona, tenint en compte que es va escriure fa cent anys. L’argument és senzill: un català ha d’emigrar cap a la Manxa arran dels fets de la Setmana Tràgica (recordeu: 1909) i allà intenta despertar el “sentiment obrer” i la modernitat entre els habitants del poble on ha anat a parar. Creieu que se’n sortirà, en terra d’hidalgos? Feu les vostres apostes.

Cal dir que, tot i que el resultat de les seves gestions pot ser previsible, l’evolució dels fets està molt ben narrada i enganxa. Cal agrair a l’editorial que hagi fet una actualització del text mesurada, ja que facilita la lectura sense carregar-se el llenguatge emprat per l’autor. Tot i que sóc una mica friqui i m’encanta llegir els textos tal com es van escriure en el seu moment (el Tirant lo Blanc, per exemple), aquesta història és tan actual que llegida amb grafia “antiga” perdria atractiu.

No vull acabar sense destacar un altre moment de la novel·la que m’ha encantat. És el “moment Albert Pla”, quan el fill li diu al seu pare “pare, jo vull ser torero”. Si heu sentit mai en Pla, ja sabeu de què parlo.

En definitiva, és un bon candidat per a les vostres compres a La Setmana del Llibre en Català d'enguany.