Wu Ming-Yi. The Man with the Compound Eyes.
Traductor: Darryl Sterk.
Editorial: Harvill Secker, agost 2013.
Títol original: 複眼人.
Versió Kindle equivalent a 307 pàgines.

Aquest és un llibre estrany, molt estrany. Les crítiques li són totalment favorables, miris on miris. Tot i així, a mi m’ha resultat una història difícil de digerir, amb elements màgics, o surrealistes o com en vulgueu dir, que s’escapen del que són els meus gustos habituals. I, ja em perdonareu, però no li acabo de trobar la gràcia a això dels “compound eyes”… accepto crítiques! (Poseu-les als comentaris.)

De tota manera, com sempre, les coses no són blanc o negre i el llibre també té les seves coses positives. La història ens porta a Taiwan, lluny de la capital, i ens acosta a les minories ètiques originàries de l’illa. La protagonista, l’Alice, ha perdut fill i parella, i està una mica descolocada. L’arribada d’una mena de cicló ple de merda (sí, escombraries i restes diverses) la farà reactivar, ja que també es queda sense casa i troba un noi sortit d’alguna illa desconeguda, l’Atile-i, amb qui resseguirà la ruta en què es van perdre el seu fill i home. Tot això va acompanyat d’una rica descripció de l’illa: gent, vegetacions, costums… tot plegat una narració situada en un lloc menys idíl·lic del que sembla, on la natura reclama el seu espai.

Diuen que aquest llibre es podria considerar una mena de “paràbola ecològica” i que l’autor, Wu Ming-Yi escriu sobre “ecofantasia”, i segurament és veritat, si hem de jutjar sobre la base d’aquest llibre: segons el blog Full Stop, l’autor es va basar en informació sobre el que anomenen “Pacific Garbage Patch”, una part de l’oceà Pacífic on s’acumulen tot de residus que van flotant on els porten els corrents marins. No sé. Potser als qui us agrada més la literatura fantàstica us enganxarà més que a mi, però per a mi deixa massa assumptes per tancar…