M’adono ara, a bones hores, que no vaig arribar a penjar la meva proposta de llibres per a Sant Jordi, i veig que hi tocava un tema que em preocupa: la dificultat de trobar llibres que realment m’agradin. Aprofito, doncs, per compartir amb vosaltres la meva opinió amb l’esperança de saber si us passa igual… o si és que sóc massa exigent. Deia això:

[Abril 2017]
No sé si us passa com a mi, però darrerament em costa trobar llibres traduïts del xinès que vagin més enllà de les 3 estrelles (en la meva classificació, el màxim són 5). Trobo que hi ha autors que ens arriben pel simple fet de ser crítics amb el règim xinès, independentment de la qualitat de les seves obres. I fins i tot els que he llegit i no són un desastre es dediquen a il·lustrar una mena de “corrupció de baixa intensitat” que arriba a tots els nivells de la societat xinesa: advocats que subornen els jutges perquè es mirin els seus casos, empresaris que se’n van a sopar (o de putes) amb els seus clients per aconseguir un negoci, espavilats que fan tota mena de “trapitxeos” per buscar-se la vida…

El pitjor de tot és que la majoria d’aquests autors ni tan sols no ho expliquem amb una capa addicional de “poesia” o qualitat o com en vulgueu dir. No “vesteixen” les seves històries, i tot queda en una mena d’estil documental, sense cap dels elements que caracteritzen les obres més dignes de recordar. Els arguments són facilots i previsibles, i no hi ha aquelles papallones a la panxa que fan que t’enganxis i no puguis deixar el llibre sobre la taula. Segurament m’entendreu si, per exemple, us llegiu Dancing through red dust i el compareu amb Chroniques de Zhalie. En el primer, trobem un recull immisericorde de “pecats” de corrupció, sense cap mena de guarnit, mentre que en el segon les crítiques al sistema i al desenvolupament accelerat queden enllaçades en una trama molt més rica i amb més interès. (Yan Lianke for president!)
[Final de la reflexió.]

No sé si vosaltres us hi heu trobat, o si busco més del que realment hi ha… però és que tinc la sensació que hi ha tota una generació d’autors més aviat joves (caldria definir què vol dir jove) que, com deia més amunt, fan uns retrats més aviat pobres de la societat en què viuen… Com deia aquell: “¿Hay alguien más?” No vull dir que no hi hagi res per llegir, clar. Hi ha autors de qualitat demostrada com Yu Hua, Yan Lianke, Yiyun Li, Ha Jin, Mo Yan, Su Tong, Ge Fei i molts altres, però trobo que costa trobar una “nova fornada” igual d’interessant.

Seria molt interessant acumular opinions sobre aquest aspecte. Si llegiu llibres traduïts del xinès, teniu la mateixa impressió que jo? Quins autors són mereixedors de la vostra confiança? Si llegiu literatura en xinès, sense traduir, heu trobat algun autor que considereu que valdria la pena fer arribar als qui llegim en altres idiomes?