Avui parlem de The Wonder, d’Emma Donoghue. La trama és senzilla, i l’escenari, reduït: una infermera que ha treballat sota les ordres de Florence Nightingale troba feina a Irlanda, en ple període de la fam, al segle XIX. Quina feina és? Vigilar una nena que, segons diuen, no menja des de fa mesos. L’objectiu és demostrar que, efectivament, no menja, i que viu perquè “déu nostrusenyó” ho vol així.

La nostra infermera, la Lib, viatja des de l’Anglaterra urbana i “refinada”, per dir-ho d’alguna manera, cap a la Irlanda més rural i més pobra, on la fam fa que les criatures es morin de gana i que la majoria dels que estan en condicions de treballar emigrin cap a altres llocs, principalment els Estats Units. Si voleu més informació sobre la Gran Fam, el tracte que els anglesos van donar a Irlanda i l’emigració conseqüent, feu una ullada a Star of the Sea, de Joseph O’Connor, que també hem comentat en aquest blog.

Però tornem a The Wonder. Al principi del llibre, l’autora centra l’atenció en la Lib i com s’adapta a la nova realitat, on tot és fang, porridge i cols. Ni tan sols no hi ha patates, ja que encara no ha arribat la collita. El ritme és lent, i Donnoghue es recrea retratant l’entorn rural, les cases, la gent, la pobresa, la gana… Poc a poc, però, la història agafa ritme i ens veiem arrossegats per l’activitat febril de la Lib, que intenta tallar tota mena de contacte entre la nena i la gent que l’envolta per evitar que li donin menjar. La pesa cada dia, l’observa… com pot ser que faci tant de temps que no menja i que encara sigui viva?

El punt àlgid arriba quan descobreix una cosa que li fa preguntar-se si està fent bé, o si cal trobar alguna solució ràpida a l’assumpte. La nena se salvarà? Morirà? Realment viu sense menjar i cal santificar-la? Tot el poble resa per ella.

No us puc dir res més per no acabar revelant tot el pastís. Només puc afegir que es tracta d’una novel·la intimista, en un escenari molt reduït, amb una certa obsessió de la Lib per complir la seva feina, però que val la pena llegir-se-la. Us farà pensar en tots els beats, màrtirs i sants que s’han anat designant al llarg de la història.

Una bona candidata a la llista de Reis.