Tang Xinzu. El pabellón de las peonías o Historia del alma que regresó.
Traductora: Alicia Relinque Eleta.
Títol original: 牡丹亭.
Editorial: Trotta.
472 pàgines.

Aquest llibre és especial. No, la història no és gaire innovadora ni és difícil esbrinar com acabarà, sino que més aviat és força previsible. L’encant principal de El pabellón de las peonías no és res de tot això, sinó el fet de tenir entre les mans una obra que té més de 400 anys i que ha estat capaç d’envellir dignament. Igual que altres grans obres de la literatura tradicional xinesa, com ara Sueño en el pabellón rojo (edició revisada per la mateixa Relinque) o Jin ping mei (traduïda també per Relinque), El pabellón de las peonías ens transporta directament a una altra època gràcies a la qualitat de la traducció, obra d’Alicia Relinque Eleta i I Premi Marcela de Juan a una traducció directa del xinès al castellà.

Però anem per ordre: l’argument. És típic: una noia de casa bona s’enamora d’un noi mentre dorm, i l’amor és tan i tan potent que la consumeix i… es mor (si us mireu ben bé el títol, veureu que això no és un spòiler). A partir d’aquí, caldrà veure si els dos enamorats aconsegueixen reunir-se o no, però la gràcia és, sobretot, veure com s’enllacen fragments de teatre amb versos poètics, tot ple d’al·lusions a referents culturals que seria impossible capir sense les notes de la traductora, que apareixen de manera constant al llarg del llibre. Podem dir, doncs, que l’element central del llibre és la tasca de la traductora, que cal apreciar en tota la seva magnitud.

Dit això, cal destacar també el preciosisme de l’edició de Trotta, que s’ha mullat a fons publicant una obra que no serà un best seller i que es publica més per militància que per fer-hi quatre calers. Es mereix, doncs, la vostra compra: apunteu-vos-el per a Sant Jordi!