Voleu llegir un llibre lluminós que us porti ben lluny? Proveu Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi. De primer, mireu-vos la portada. El blau lluminós de la franja habitual d’Edicions del Periscopi és el blau cel que m’imagino dins de la història.

El blau cel de la ciutat de l’Alger, on no he estat mai. Però és que aquesta és la gràcia del llibre, que et porta a un lloc totalment desconegut i toca uns fets històrics que no ens ensenyen a classe. La colonització francesa d’Algèria, la participació d’aquest país en els conflictes bèl·lics de la metròpoli i la dominació que rep a canvi. Tot això ho veiem a través dels ulls d’Edmond Charlot, propietari d’una llibreria que és molt més que això. És biblioteca, centre cultural i punt de trobada dels intel·lectuals (principalment francesos) que van viure a l’Alger durant la primera meitat del segle XX.

Llegint el llibre, al mateix temps, descobrireu què passa avui dia amb el local. La llibreria, ja tancada, s’ha de buidar. I l’encarregat de fer-ho és un jovencell (en Ryad) que no sap res de la història passada (i que tant se li enfot). El punt de contacte entre les dues realitats, present i passat, és l’Abdallah. Perquè l’Adballah és qui va treballar a la llibreria quan es va convertir en un annex de la biblioteca.

L’estructura, punt clau de Les nostres riqueses

Sí. Per a mi, l’estructura del llibre és fonamental a l’hora d’aconseguir un conjunt dinàmic que combina passat i present sense fer-se pesat. Per una banda, trobareu els pensaments i les coses que li passen a en Ryad. Per l’altra, trobareu la història de Charlot, que no se’ns presenta amb la redacció habitual sinó en forma de diari. Trobo que és una manera molt àgil d’acostar-nos un passat que ja comença a ser força llunyà.

A part de tot això, però, hi ha una sèrie d’aspectes que m’han semblat interessants i que, segurament, haurien de ser objecte d’una reflexió més profunda:

• Les nostres riqueses, quines són? Això no es quedarà al títol. Busqueu-ho al text i ho trobareu.
• Sentiment dels algerians contra els colonitzadors: com s’ha demostrat, l’ocupació i la dominació no surten gratis. Què et penses que et trobaràs quan, com a colonitzador, no vols que els ciutadans autòctons es “barregin” amb l’elit francesa? I si, a sobre, els massacres, la llavor per a la rebel·lió ja està plantada.
• Paradoxa: en l’època del govern de Vichy, Algèria també hi estava sotmesa. Sí, ja sé que és evident, però no m’havia parat a pensar mai que el control arribés a les colònies.
• Carestia: veureu que durant la Segona Guerra Mundial hi havia mancances de tota mena, fins i tot de paper.
• Gent famosa d’altres èpoques: en aquest llibre en trobareu bastants. Camus, Saint-Exupery…

En resum…

En definitiva, és un llibre molt amè i interessant que ens acosta a un mon totalment desconegut. I també m’ha semblat un llibre madur, amb un tema que no m’esperava que tractés algú tan jove com l’autora. Chapeau per a ella i, també, per a Anna Casassas, que ens torna a regalar una traducció brillant embolcallada amb el preciosisme de les portades de Tono Cristòfol. Enhorabona, Edicions del Periscopi, l’heu tornat a encertar.

(Si voleu llegir un altre llibre que toca temes històrics poc vistos a classe, mireu-vos aquesta ressenya sobre Vam ser nosaltres. Hi trobareu l’Iran de les últimes dècades.)