Avui parlem d’una autora sorprenent i diferent: Can Xue (oju: Can es pronuncia Tsan). El seu nom real és Deng Xiaohua i va néixer el 1953. Així doncs, va viure de ple les campanyes d’enviament de joves instruïts i ciutadans urbans a camps de treball. Tant el pare com la mare van haver d’anar-hi, i la mare se la va endur a ella, que era ben petita. Pels anys en què va créixer, no va tenir una educació formal, i suposo que tot plegat va acabar influint en la seva carrera com a creadora.

En aquest cas parlem de Hojas rojas, un recull de relats més o menys breus que ha publicat l’editorial Aristas Martínez amb traducció de Belén Cuadra Mora. La traducció, impecable, ens porta unes històries plenes d’elements estranys, surrealistes, records que no sabem si són somnis o no… Fem una ullada als relats que inclou el llibre (sense fer espòiler):

• Hi ha històries confuses, en què no sabem si el que explica és un somni o és realitat. Això passa, per exemple, a “Los forasteros”. 
• Hi ha altres relats que tenen forma de monòleg, com ara “El sauce” o “Conviviendo con humanos”, en què un arbre i un corb (respectivament) ens expliquen com viuen i com interaccionen amb els humans que tenen més propers. Mentre que “Conviviendo” és força lineal, “El sauce” m’ha deixat plena de dubtes i amb més preguntes que respostes. Està clar que m’ha fet pensar.
• “El delito” és un tema típic sobre com la gent i la xafarderia pot tergiversar fets ben senzills. Segurament és el que més m’ha agradat.
• “Hojas rojas”, en canvi, passa en un hospital i diria que és surrealisme en la seva màxima expressió.
• “Movimiento vertical” és, literalment, això: la història d’un ésser (un cuc) que es desplaça cap amunt.
• La nota creepy la posa “La cabaña del monte”, amb sorolls, gent que no hi és, elements sobrenaturals, etc. 
• “Los hombres sombra” és un relat estrany d’un poble on la gent són ombres i no es poden desplaçar gaire estona sota el sol. 

Com podeu veure, es tracta d’un llibre molt diferent del que la majoria de gent espera d’un llibre de literatura xinesa, i l’exotisme queda arraconat per aquesta barreja de misteri, surrealisme, fantasia i onirisme. Un recull molt peculiar que pot agradar a més d’un, però que potser deixarà fora de joc els lectors d’obres més tradicionals.

L’edició és preciosa: les pàgines són d’un paper gruixut i tenen un bon marge, l’interlineat i la mida de la lletra són perfectes, i la coberta té un color molt bonic i una textura super agradable. I és molt resistent: se’m va mullar bastant (5-10 segons directament sota un raig d’aigua) i pràcticament no ha quedat afectat!

Tanco parlant de l’editorial, Aristas Martínez. És la primera vegada que llegia un llibre seu i m’ha sorprès molt agradablement per tot el que he dit de l’edició i per la cura que han posat en la revisió del text: ben poques faltes hi trobareu. També han tingut molta vista triant la Belén Cuadra Mora com a traductora, ja que les seves traduccions són d’una qualitat superior i sempre fan de bon llegir.