Categoria: Caràcter xinès

Moisés en la llanura, de Shuang Xuetao

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès, Llibres1 comentari

Moisés en la llanura és un llibre de tot just 153 pàgines que presenta dues novel·les curtes de Shuang Xuetao. No és la primera cosa que llegeixo d’aquest autor: ja li havia llegit un relat i la veritat és que, tot i no ser el meu preferit del recull en què estava inclòs, sí que vaig veure que apuntava maneres. De fet, a la breu introducció que feien de l’autor, el presentaven com un dels autors més prometedors de la Xina contemporània (gens malament, tenint en compte que és nascut el 1983).

Els dono la raó. Tantes vegades he llegit llibres d’autors de generacions similars i he quedat decebuda per la pobresa de la narració. El poc valor que aporten al que expliquen, basat sempre en les seves vivències i sense cap mena d’ornament ni recurs literari. Simples documentals fets amb ben poca gràcia. Aquest cop, però, la cosa ha anat diferent.

Com deia més amunt, aquest volum conté dues històries. La primera, que és la que dona títol al llibre, ens porta una mena de novel·la negra en què el delicte queda pràcticament apartat i l’autor ens fa anar endavant i enrere en el temps per acabar coneixent els protagonistes i, també, acabar aclarint el cas, que comença amb assassinats de taxistes en una ciutat del nord-est de la Xina. A la segona narració, “El aeronauta”, descobrim la història d’una família i, poc a poc, anem veient els lligams que hi ha entre els seus membres.

Fins aquí, tot normal, no?

Doncs bé, jo he trobat dues coses que m’han agradat molt. En el cas de “Moisés en la llanura”, a part dels salts en el temps, que és un recurs que m’atrau força, també anem canviant de narrador (i de punt de vista). Així, has de fer un cert esforç per anar lligant caps i arribar a la conclusió final.

En el cas de “El aeronauta”, Shuang ens fa fer tot de giragonses i anirem coneixent els detalls “d’enfora cap endins”. És a dir: comença amb els detalls més allunyats del nucli per anar-s’hi acostant com si seguís una espiral cap endins. De fet, en algun moment m’ha costat establir qui era qui i quina relació tenien.

Com podeu veure, doncs, es tracta d’un llibre curt però intens, una lectura senzilla pel que fa a l’estructura i el vocabulari però exigent pel que fa a contingut, amb una traducció que està prou bé (obra de Xuan Le i Munir Hachemi), tot i que el plantejament d’alguna de les notes no m’ha acabat d’agradar (deformació professional, suposo). Pel que fa al nombre de notes, cal dir que s’agraeix que no n’hi hagi en excés, que és una cosa que de tant en tant ens trobem amb les novel·les traduïdes del xinès.

En resum, podem dir que Shuang Xuetao pot progressar molt i que m’agradarà estar al cas de les seves noves obres.

Un zoo en el fin del mundo, de Ma Boyong

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Un mes més, arriba el #dimartsxinès (podeu seguir-lo també a Instagram, @lilladeserta). Aquest cop us porto un llibre de literatura xinesa d’un autor que hem comentat al podcast L’any de la rata (crec que va ser al capítol dedicat a la ciència ficció i la distopia). Quan el va esmentar la Mireia (Vargas Urpí) em va semblar interessant i vam quedar que me’l deixaria. I aquí estem.

Es tracta de Un zoo en el fin del mundo, de Ma Boyong, amb traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong. Ja us avanço que han fet molt bona feina i que el llibre es llegeix molt àgilment. També hi ha notes al peu que faciliten la comprensió o la contextualització de determinats moments, tot i que alguna potser era un pel llarga.

Pel que fa a la història en sí, el que hi veurem és una trama una mica peculiar: un capellà americà va a la Xina a fer de missioner i el seu destí és la Mongòlia interior. Com podrà captar l’atenció de gent que ja tenen les seves pròpies creences i que no es refiaran d’un estranger?

És clar! Muntarà un zoo!

La premissa és senzilla. Comprar els animals d’un zoo que està en decadència i portar-los de Pequín al nord de la Xina (bé, més al nord). Però, com us podeu imaginar, no serà una tasca fàcil. Perquè, a veure: com desplaceu un lleó i un elefant fins arribar a la destinació?

No passarà a la història com el millor llibre de l’any, però sí que admeto que té moments molt tendres (ai, l’elefanta!) i entretinguts, i que la història és original. El problema és que, a estones, trobo que s’allarga massa amb segons quina escena o explicació. Potser si fos un pel més curt guanyaria en contundència. Tot i així, si teniu curiositat, us asseguro que es fa llegir.

Demanareu algun llibre de literatura xinesa per Nadal o Reis??

Le sniper, son wok et son fusil

On Per sifuroIn Caràcter xinès, LlibresDeixa un comentari

Avui us vull parlar d’una història de novel·la negra que m’ha agradat força. Es tracta de Le sniper, son wok et son fusil, de l’autor taiwanès Chang Kuo-li.

En aquest llibre, l’inspector Wu, a només 12 dies de la jubilació, es veu immers en un cas que no se sap ben bé per on acabarà: l’aparent suïcidi d’un suboficial de la Marina destapa altres casos que caldrà investigar, i se li acaba el temps per resoldre-ho tot plegat!

Per altra banda, tenim un tirador d’elit (sniper) taiwanès que viu a Europa i que, en la seva última missió, es veu embolicat en una trama força complicada. I fins aquí puc llegir si no vull acabar fent espòiler.

Sense ser un llibre de ritme trepidant com els del meu benvolgut Harry Hole, és un llibre que es fa llegir i que està ple de nusos que el lector ha d’anar desfent per aconseguir tenir una visió completa del panorama. A estones m’ha semblat massa complicat, i a estones massa senzill, però la veritat és que no està gens malament. Sembla que aquest llibre té una continuació, que em llegiré més endavant, però de moment us deixo amb aquesta valoració ni massa entusiasta ni massa destroyer: aquest és un bon llibre si voleu llegir novel·la negra asiàtica amb un cert ritme i amb un estil no exotitzant.

També el podeu llegir en anglès, amb el nom The Sniper, i atenció perquè està basat en un cas real: el cas de corrupció militar més gran de la història de Taiwan. Per a mi ha sigut una sorpresa força agradable, tenint en compte que el poc que havia llegit de novel·la negra xinesa fins ara no m’havia acabat de fer el pes. A veure si en el segon lliurament va a més!

Frutos salvajes, de Sheng Keyi

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès, Llibres1 comentari

No és el primer llibre que llegeixo de Sheng Keyi, una autora xinesa que retrata la realitat del seu país. El llibre anterior era Northern Girls, que explica les vivències d’una noia que marxa del seu poble, un entorn empobrit i tradicional, per anar a Shenzhen, que fa uns anys era el més modern de la Xina (Shenzhen és una ciutat molt a prop de Hong Kong, i era el Hong Kong xinès abans que la ciutat colonial tornés a mans de la Xina). Així, doncs, en aquest llibre un dels temes principals era la migració interior xinesa, que mou milers (o milions) de persones entre poble i ciutat.

El llibre que he llegit aquesta vegada és “Frutos salvajes”. Aquí el que tenim és la Xiaohan, una periodista procedent d’un entorn rural que aconsegueix triomfar en una gran ciutat i que repassa la història de la seva família. Cada capítol fa referència explícita i específica a un dels seus familiars propers, o sigui que és força senzill de seguir la història.

  • No entraré en la trama perquè faria espòilers per aquí i per allà, però sí que us diré que:
  • Un dels seus germans es veu embolicat en un “delicte” polític i va a presó.
  • L’altre està present als fets de Tian’anmen de 1989.
  • L’avi és tot un personatge.
  • El pare és un capità manaies, molt desagradable.
  • La germana és víctima de maltractament psicològic.

I així anar fent. Veurem la contraposició entre món rural i urbà, i la narració està bé i es deixa llegir.

He de dir que, tot i que és un bon llibre, m’ha fet la impressió d’haver llegit coses com aquesta abans, ja que m’ha recordat molt Mo Yan (i ja he llegit molts llibres d’ell) i, en menor mesura, Yan Lianke (aquest sol tenir algun element de caire surrealista o sol ser més reivindicatiu).

Si no heu llegit gaire literatura xinesa, però, considero que aquest pot ser un bon llibre per entrar-hi, ja que té la proporció justa d’exotisme i actualitat. La part més amorosa m’ha sobrat, però quan parla de Tian’anmen ho he trobat força interessant.

The seventh day, de Yu Hua

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Yu Hua. The seventh day.
Pantheon, gener 2015.
Edició Kindle, equivalent a 224 pàgines.
Títol original: 第七天.
Traductor: Allan H. Barr.

Què podem dir de The seventh day? Doncs, d’entrada, podem dir que no és una novel·la. Ho sembla, però no ho és. Yu Hua aprofita la mort del protagonista per fer un repàs a temes diversos de la societat actual xinesa, i dispara a matar. Sense convertir els temes en l’element principal de la història, ens parla de:
seventh day

  • La demolició indiscriminada i forçada d’edificis al centre de la ciutat (fins i tot, en alguns casos, sense avís previ).
  • Pràctiques il·lícites als hospitals, com ara el tràfic de fetus.
  • La “petita” corrupció combinada amb la importància dels guanxi.
  • El tràfic d’aliments defectuosos i contaminats (llet per a nounats, per exemple).
  • Tortura i abusos policials.
  • Migració de la gent jove cap a les grans ciutats.
  • Manipulació de la informació.
  • Consumisme entre els joves.
  • Condicions infrahumanes de vida en alguns casos.
  • Tràfic d’òrgans.

No se salva ningú.

Com en altres històries de Yu Hua, a part de la crítica social trobem elements gore, com ara quan el mort es torna a posar el nas a lloc o quan neix mateix, i també quan es troba els bebès morts… De fet, només cal veure la història que envolta el naixement del protagonista, que neix al tren, quan la seva mare va al WC i s’ha d’acotar… no us vull xafar la sorpresa, però… ja sabeu com són les letrines del tren, oi? Si no, ja ho entendreu quan arribeu al tercer dia.

A part dels elements gore i crítics, també trobem en aquest llibre els detalls còmics de Yu Hua, com ara quan parla d’un home amb problemes d’erecció i diu que “el seu avionet no s’enlaira” per més que ho intenta.

I com ho articula, tot això? Doncs aprofita la mort d’en Yang Fei per fer-lo buscar el seu pare. I mentre el busca va trobant persones que ha conegut al llarg de la vida i que introdueixen cadascun dels temes que he esmentat més amunt. Els troba, recorden la història d’aquella persona i el motiu de la mort i, al final, els deixa enrere per continuar buscant el pare.

En definitiva, si buscàveu una història com pugui ser Brothers o Vivir, no la trobareu en aquest llibre. El que sí que hi trobareu és el Yu Hua més combatiu en estat pur, amb informació sobre els problemes actuals als quals s’enfronta el seu país. Una mena de barreja entre China in Ten Words i El passat i els càstigs. No us el deixeu perdre.