Sant Jordi 2020: #confinallibres

Sant Jordi 2020 és estrany. Pinten bastos i no podrem fer el nostre passeig habitual. O sigui que no sé si té gaire sentit que us recomani gaires llibres, ja que seran difícils d’aconseguir. Però bé, no costa gens fer una llista i, a partir d’aquí, que cadascú faci el que hagi de fer, no? De fet, hi ha diverses maneres de comprar-ne, des de la compra “aquí te pillo aquí te mato” fins a l’opció de la compra diferida. Totes són vàlides.

En realitat, només que feu clic a la categoria “5 estrelles” o “4 estrelles” que hi ha a la columna de la dreta us apareixeran els llibres que més m’han agradat, però us he preparat una llisteta amb coses per a tots els gustos. No són les últimes novetats, però és que trobo que hi ha llibres que s’han de recordar, com l’últim de la llista, que és boníssim! (Els últims seran els primers, diuen.)

Per altra banda, com ja sabeu, la literatura xinesa té un paper destacat en aquest blog. Últimament, però, no he trobat grans coses, i per això prefereixo recomanar-vos llibres que, tot i que no són supernovetat, són de molta qualitat.

Si us fa gràcia aquest últim, el Sueño en el pabellón rojo, però us fa una mica de mandra (és llarg), podeu participar en el club de lectura que fem a Twitter cada 15 dies. Dissabte 25 d’abril, toca! 🙂

El meu radar per a Sant Jordi 2020

No volia tancar la llista, però, sense dir-vos quins són els meus objetius per a aquest Sant Jordi en format alternatiu. A mi m’agrada passejar-me i deixar-me convèncer per cobertes, editors… o sigui que aquest cop he d’anar bastant a preu fet:

Com podeu veure, tinc gustos eclèctics. El primer llibre, La caja negra, em crida l’atenció, directament, per la coberta. A més, Automática Editorial fa molt bona tria d’autors de l’Europa de l’est. Encara recordo com em va agradar Abecedario de pólvora! I, a més, un dels traductors és l’Enrique Maldonado, de qui ja he llegit El mar adentro, amb una traducció preciosa.

Pel que fa a la literatura italiana, segurament caurà un giallo i una altra cosa. Aquest cop em deixaré sorprendre.

Un altre llibre que fa temps que tenia pendent, i que em guardava per a Sant Jordi, és el recopilatori monumental del teatre d’Ibsen, amb una traductora que ho fa molt bé, la Cristina Gómez-Baggetthun, i una editorial de confiança, Nórdica Libros. Aquest ja l’he encarregat a Taifa llibres, que fa enviaments (hi ha força col·lapse, però ja arribarà un dia o altre).

Finalment, és probable que tanqui les compres d’avui amb un altre llibre de la sèrie del Sebastian Bergman, un dels personatges més maleducats i desagradables del món policial (molt més que el Rocco Schiavone, que ja és dir!). Aquest me’l compraré en versió electrònica.

Quan les llibreries obrin, ja aniré a voltar i a comprar el que m’ha quedat pendent!

Bon Sant Jordi, malgrat tot plegat!

Sant Jordi 2020
Rosa casolana 🙂

The Patriots, Sana Krasikov

Extret del meu compte d’Instagram: @lilladeserta.


Mirada prohibida, dolor de dona

Mirada prohibida

Fa un temps vaig llegir Mirada prohibida, de Nina Bouraoui, i se’m va quedar encallat a mig comentar. Ara, finalment, he trobat el moment per fer-vos-en quatre ratlles.

En aquest llibre, la protagonista està tancada a casa, sota control dels seus pares, en un carrer de l’Alger. Només pot veure la vida mirant per la finestra, i tampoc és que pugui veure gran cosa, ni que pugui obrir-ne les portelles i treure el cap. Mirada prohibida és un llibre angoixant i dur que ens fa veure com viuen moltes noies i dones en llocs on la nostra voluntat no compta per a res.

Però no és només això. La voluntat no compta. Fins aquí hi arribo. Però és que això ve acompanyat de la brutalitat del pare. Aquest home, entre altres coses, no dubta a violentar la mare de la protagonista quan li ve més de gust. No se m’acut cosa de més mal gust quan se suposa que convius amb una persona a la qual, encara que no estimis, hauries d’aprendre a valorar i respectar.

I la mare tampoc se’n salva, no. Suposo que quan entres en un sistema en què les coses es fan d’una certa manera, i tothom les fa d’aquesta manera, tu també les fas. I això és aixi encara que et perjudiquin a tu o la gent que estimes. Tens el cervell rentat. Com amb els maltractats maltractadors: el “sistema” passa d’una generació a la següent, sense gaires possibilitats de trencar el fil.

Però… què més hi ha, entorn de la Mirada prohibida?

Doncs, per començar, hi ha una traductora a prova de bomba, l’Anna Casassas, a la qual ja he tingut el gust de llegir en altres ocasions, com a Ànima o a El pes de la neu. Les seves traduccions són fluïdes i sempre troben el to adequat a la història que explica.

Per seguir, un punt molt important en la publicació de qualsevol llibre: l’editorial. I és que hem de recordar que és aquesta figura la que decideix apostar per un autor o un altre, un llibre o un altre, un traductor o un altre. En aquest cas, qui ha decidit apostar per Mirada prohibida és l’editorial Les hores, que segueixen una línia molt coherent quan a la selecció. En aquest mateix blog trobareu joies íntimes com la meravellosa L’últim amor de baba Dúnia o històries amb crítica social com La veïna del costat.

Finalment, salvant les distàncies, recordar aquesta noia tancada a casa seva en aquests dies de confinament m’ha fet pensar. Per a nosaltres, en principi, el tancament serà una cosa que deixarem enrere. I, si molt m’apretes, podem sortir a comprar i aprofitar per respirar. Per a la noia d’aquest llibre, però, el tancament és permanent. I ara n’aprecio la duresa.

Gould’s book of fish

Tret del meu compte d’Instagram @lilladeserta.


Uf, uf. Vaig parar l’Ulisses de Joyce perquè en costava entrar-hi i vaig agafar “Gould’s Book of Fish”, de Richard Flanagan, de qui ha havia llegit altres llibres amb traducció de Josefina Caball i publicats per @raig_verd. “L’estret camí cap al nord profund” i “Desig” em van encantar (teniu les entrades al blog), mentre que “Mort d’un guia de riu” no em va atrapar gens.

Doncs bé, el Book of Fish tira cap a aquest últim i he sigut incapaç d’acabar-lo. He llegit fins a la pàgina 242 (el llibre en té 456), i considero que ja he fet prou.

Tornaré a l’Ulisses i li donaré una mica més de marge…

#richardflanagan #literaturadetasmania #coronallibres

La costola di Adamo, Manzini

Extret del meu compte d’Instagram (@lilladeserta)


Un altre Manzini llegit en menys de 48 hores. I és que aquests petits llibres de @sellerioeditore són totalment addictius. La història és bona, però també és veritat que el format acompanya molt: no te’l pots desenganxar dels dits!

En aquest cas, Rocco Schiavone, l’alumne gamberro i grunyón de Montalbano, ha d’investigar un suposat suïcidi. Ho és? No? Qui ha matat l’Ester Baudo? Haureu de llegir fins a l’última pàgina per acabar-ho de descobrir.

En aquest volum també veurem els amics de Roma i com l’amistat amb Pierron es va aprofundint. #giallo #literaturaitaliana🇮🇹 #manzini #roccoschiavone https://www.instagram.com/p/B-l6NHhhPtj/?igshid=1wf77dg1cuwzh