Categoria: Llibres

Les vides d’en Kaspar Schwarz

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

setena-vidaNormalment a L’illa deserta no publiquem entrades en divendres, però no volíem deixar de commemorar l’efemèrides que se’ns revela a la pàgina 133 de La setena vida de Kaspar Schwarz. I avui és el dia.

Qui era, en Kaspar Schwarz? Què va fer, en aquesta vida? Quin aspecte tenia? Totes aquestes preguntes tenen resposta en aquest llibre, escrit per Carles Pradas (aquí teniu una entrevista a Núvol) i publicat per Males Herbes, que en aquesta ocasió no han fet servir el verd típic dels seus llibres: aquesta vegada ens presenten una magnífica edició de tapa dura i amb dues tintes, negra i verda, que serveixen per contrastar el narrador omniscient i els textos recuperats dels protagonistes de la història; tot això, acompanyat d’una bona quantitat de fotografies i documents que ens situen en les èpoques i els fets i uns fulls ultragruixuts.

Es tracta d’una història peculiar, basada en la vida d’un personatge, en Kaspar, nascut a finals del segle XIX, que apareix i desapareix i va adoptant personalitats diferents en lloc i moments diferents. Una mena de joc d’amagar, on has de jugar a recordar què fa abans de passar a la següent tasca. Sincerament, m’esperava una cosa més encarcarada, més forçada, ja que he llegit altres obres en què el protagonista apareix en moments clau de la història humana i en què l’autor sol abusar de les suposades trobades amb personatges reals famosos. En aquest cas, no és així. El que Carles Pradas ens ofereix és una biografia real (real?) d’algú que adopta diferents personalitats per seguir endavant. De fet, podríem arribar a creure que es tracta de relats diferents amb un enllaç comú.

La història atrau i, com deia més amunt, la presentació és impecable. I aquesta combinació, com ja sabeu, té com a resultat una experiència de l’usuari absolutament meravellosa. La lectura, tot i que fluïda, es fa a un ritme lent, intentant assaborir la història, el paper, el color verd de la tinta…

La millor floreta que li puc tirar és que, tot i que volia fer-lo durar, me l’he llegit en dues tandes. Podeu fer boca amb aquest vídeo que han preparat la gent de Males Herbes.

Què espereu per comprar-lo?

La ressaca

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

SantJordi2015

Han passat molts dies des de l’última entrada, però és que estava en plena ressaca.

Sant Jordi és una experiència sensorial total que et deixa mig estabornit uns quants dies, i encara no havia tingut esma per comentar la pesca d’aquest any. Som-hi, doncs!

Ja m’ha passat altres vegades: jo em faig una llista amb totes les bones intencions del món i després em compro el que m’entra pels ulls… només cal que veieu el “poquer d’asos” que hi ha a la foto.

N’hi ha un que sí que era a la llista: God help the child, de la Toni Morrison. El buscava sense gaire esperança perquè acabava de sortir, com qui diu, i no tenia clar si el trobaria. Però vaig anar a La Central i, plaf!, allà estava: tapa dura, edició de luxe, paper rugós i gruixut, tallat
a mà (o almenys ho sembla), 25 euros! M’ho vaig estar pensant (hi ha un pressupost, després de tot) i al final me’l vaig quedar. Per compensar, vaig fer un sacrifici: El seductor, que em volia comprar amb l’edició de Nórdica, va caure de la llista (me’l vaig comprar en format Kindle en anglès, que sortia molt més bé de preu…).

Pel que fa a Nosaltres, de David Nicholls, he de confessar que va ser un “fletxassu” que vaig tenir dos dies abans… a la paradeta de llibres del Caprabo!!! Una va a comprar iogurts i torna amb una idea per a Sant Jordi… Això sí, em vaig esperar al dia 23 per comprar-lo en una paradeta comme il faut. M’ha alegrat molt veure’n una crítica molt positiva a l’Ara llegim (accés Premium) i, també, un comentari engrescador del traductor, l’Albert Torrescasana, a Núvol.

Què més? Ah, sí, el Knausgård. Després de passar-me molts dies dient que no me’l llegiria, que no era ben bé el meu estil, que no és traducció directa (ja en parlarem, un dia, d’això), blablablabla, em vaig rendir quan el vaig veure per quarta vegada en una paradeta. L’editorial (l’altra editorial) és de confiança, i la traductora encara més: l’Anna Llisterri va traduir el primer llibre que vaig comentar en aquest bloc, i li vaig posar molt bona nota.

L’últim dels elegits d’enguany ha sigut una obra que no sé si m’agradarà o no però que té una presentació impecable i que, només per això, ja es mereix un vot de confiança. Es tracta de La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas, publicat pels reis del color verd, Les males herbes, que en aquesta ocasió no han fet servir el color emblemàtic de l’editorial. Van ser ells mateixos que em van convèncer que l’havia de provar… i els vaig creure.

I què va passar, amb la resta de llibres que tenia a la llista? Com deia, El seductor ha caigut en anglès. Ni puc ni vull, de la Lydia Davis, el vaig comprar i regalar (o sigui que també el llegiré, quan me’l deixin!). Diari d’un boig, de Lu Xun, envidentment no el vaig trobar (no era el millor dia per trobar autors orientals que no fossin Murakami o Mo Yan). L’entrega i El cielo desnudo s’hauran d’esperar. I, finalment, El ratpenat d’en Nesbø encara m’estic pensant si el compro en paper o en format electrònic.

Què destacaria del dia? Segurament, la gentada que ja hi havia a Rambla Catalunya a mig matí, i l’ambient més tranquil i relaxat de passeig de Gràcia, on vaig conèixer gent d’Edicions de 1984 i de Les Males Herbes i vam poder fer petar la xerrada. Va ser un plaer!

En resum: va ser un dia molt ben aprofitat. Llàstima que torna a quedar un any per a Sant Jordi. Sort que, a mig camí, el setembre ens portarà la Setmana del Llibre en Català i el Dia del Traductor!

I vosaltres què vau comprar?

Sant Jordi 2015: recomanacions per gastar calers

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres4 comentaris

Només 48 hores i estarem immersos en la millor diada de l’any: Sant Jordi. Tant si compreu com si no, és un dia fantàstic. Normalment fa sol, la temperatura és agradable i dóna gust passejar-se per Barcelona. Jo m’agafo festa cada any, i faig més gasto que cap altre dia. Els llibres em criden, se m’enganxen a les mans… i els acabo comprant.

Suposo que ja teniu una llista més o menys clara de què voleu comprar, però m’agradaria fer-vos alguna recomanació. Com sempre, ho divideixo en coses que ja he llegit i coses que tinc per llegir. Som-hi:

Comencem per llibres per anar sobre segur:

De fet, com que ja teniu les ressenyes en aquest bloc, només cal que feu clic a sobre del títol i en tindreu l’opinió completa. L’únic que no he tingut temps de comentar és l’últim, M’agradaria, publicat per Raig Verd. Perquè us en feu una idea, és com tenir un mirall trencat: cada trosset reflecteix un tros d’una mateixa realitat. Val molt la pena. Per altra banda, el d’en Colm Toíbín de moment només està en anglès, però un ocellet m’ha dit que el tindrem en català abans no s’acabi l’any. Vosaltres mateixos.

Pel que fa als llibres que tinc al radar, aquí en teniu uns quants:

Els dos primers els ha publicat Nórdica, que té la millor selecció de literatura nòrdica del panorama actual. Tinc alguna referència d’El seductor, i vull llegir-me el tercer volum de la trilogia de Tora per tancar el tema i explicar-vos com n’és de bona.

A continuació tenim dos autors americans (Lehane i Davis) amb una cosa en comú: els ha traduït el Yannick Garcia, un autor i traductor amb totes les garanties (si voleu una llista de traductors de confiança, feu clic aquí). La tercera americana en discòrdia és la gran Toni Morrison, que publica llibre justament el dia de Sant Jordi (o sigui que segurament haurà de ser en Kindle… sacrilegi per Sant Jordi?).

No puc no incloure un Jo Nesbø, i ho sabeu (falta el meme del Julio Iglesias, però no us el poso per decència). Aquest cop, tenim canvi de traductora (sembla que la traducció és directa del noruec, o almenys això penso veient la seva fitxa a Visat). I tanca la llista una gran figura de la literatura xinesa del segle XX, en Lu Xun, traduït per un altre professional de confiança, en Carles Prado, i publicat per Edicions de 1984 (si voleu més idees de literatura xinesa, aneu al meu bloc Caràcter xinès).

Hi ha una mica de tot, eh que sí? Que els tingui al radar tampoc vol dir que els compri tots. Però si fa bon dia i puc baixar per rambla Catalunya abans no s’ompli de gent… no sé pas què pot passar…

I vosaltres, què? Ja teniu la llista feta? O anireu sobre la marxa?

Parlem la setmana que ve, que ara toca un descans de bloc. A veure si m’expliqueu com ha anat la cacera!

Bona diada!

Com més lluny, millor?

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres2 comentaris

gegants_gelUna vegada més, m’ha sorprès la qualitat que hi ha a casa nostra. Ja em perdonareu, però jo vinc d’un pseudosilenci en què les millors novel·les sempre eren d’autors estrangers, amb traduccions més o menys afortunades. I si una novel·la era bona, tractava, bàsicament, “coses nostres”.

I m’alegra molt veure que hi ha autors d’aquí que estan trencant el motlle i que són capaços de recrear panorames molt llunyans, com ara Ushuaia o Islàndia, sense perdre ni un punt de credibilitat i aplom.

Què he llegit, doncs, aquesta vegada? Ha sigut Gegants de gel, de Joan Benesiu, publicat per Edicions del Periscopi. Si us llegiu el resum que hi ha a la portada, ja veureu de què va: històries entrellaçades al voltant d’una taula de bar. Fins aquí, tot normal. Però us he de dir que a poc a poc la història enganxa i que hi ha imprevistos (aix, no puc dir-vos quins perquè seria un spoiler!) i que m’he trobat buscant els llocs que hi surten al Google Maps (jo, la freak!). També podreu veure pinzellades històriques, com ara el periple d’una part dels refugiats polonesos de la Segona Guerra Mundial.

Potser el que m’ha sobrat una mica són les mencions de llibres i autors (que, diguem-ho clar, no conec), que en algun punt m’ha semblat que no eren necessàries. A part d’això, tot plegat és pràcticament perfecte: història, presentació, experiència sensorial…

Ah, i tinc una anècdota: el llibre està escrit en valencià. I aquí servidora no se’n va adonar i es va pensar que hi havia una falta a la portada (aaaargh!) i va escriure a Edicions del Periscopi i tot. Sort que tenen moooolta paciència i em van fer veure la llum.

En resum: un molt bon llibre, que podeu regalar tranquil·lament la setmana que ve. O quan sigui, en realitat.

Propera parada: recomanacions per a Sant Jordi.

Lila no és un color

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres1 comentari

LilaO sí. Pot ser el color de la pobresa, de la vida al marge de la societat, dels nens que no vol ningú, dels adolescents que fugen de casa, de l’alcoholisme, del perill, de les navalles amagades.

L’entorn en què se situa Lila, de Marilynne Robinson, no és gaire habitual per a nosaltres: els grans camps del centre dels Estats Units, la vida en petites comunitats rurals que no solem veure en les grans novel·les que ens arriben d’aquest país. Robinson és una autora coneguda al seu país i ha rebut premis i distincions diversos, com ara el premi Pulitzer (per una novel·la anterior, Gilead, on la Lila fa un cameo) i, també, el National Book Critics Circle Award amb Lila. Així, doncs, Edicions de 1984 ha tingut molt encert a l’hora de triar aquesta obra i de fer-nos-la arribar tan ràpid (en català, febrer-març del 2015; en anglès, tot just el 2014).

Com podeu llegir a l’article de la Marina Espasa publicat a l’Ara Llegim del dia 11 d’abril, la protagonista d’aquesta història, la Lila, és una dona que ha hagut de créixer, com deiem més amunt, al marge de la societat, espavilant-se com podia. La història comença amb el “rapte” de la Lila per part de la Doll, una dona que la vol cuidar i que veu que està molt desatesa, i a partir d’aquí anem avançant, saltem, tornem enrere, tornem endavant, tot de giragonses, fins que ens la trobem “ben situada” amb un pastor religiós. I tot això amb poques separacions entre paràgrafs, sense capítols, sense parts del llibre: tot va seguit, tot surt tal com raja, com si realment estiguéssim dins del cap de la Lila i veiéssim com ella va recordant les coses a estones, entre feina i feina.

És una obra que ja tenia a la llista abans que sortís en català, i que vaig estar a punt de comprar en anglès. Al final, però, se li van colar altres coses pel davant i va arribar la traducció de l’Esther Tallada. I vaig decidir donar un vot de confiança a la traducció, que trobo que és correcta i que flueix perfectament. Potser no s’ha pogut reflectir exactament l’anglès incorrecte o dialectal de determinats personatges (no he vist l’original), però era un risc que calia córrer i que ha valgut la pena. Un altre per a la llista de Sant Jordi, que us espera el dia 21 d’abril. 🙂