Han passat molts dies des de l’última entrada, però és que estava en plena ressaca.

Sant Jordi és una experiència sensorial total que et deixa mig estabornit uns quants dies, i encara no havia tingut esma per comentar la pesca d’aquest any. Som-hi, doncs!

Ja m’ha passat altres vegades: jo em faig una llista amb totes les bones intencions del món i després em compro el que m’entra pels ulls… només cal que veieu el “poquer d’asos” que hi ha a la foto.

N’hi ha un que sí que era a la llista: God help the child, de la Toni Morrison. El buscava sense gaire esperança perquè acabava de sortir, com qui diu, i no tenia clar si el trobaria. Però vaig anar a La Central i, plaf!, allà estava: tapa dura, edició de luxe, paper rugós i gruixut, tallat
a mà (o almenys ho sembla), 25 euros! M’ho vaig estar pensant (hi ha un pressupost, després de tot) i al final me’l vaig quedar. Per compensar, vaig fer un sacrifici: El seductor, que em volia comprar amb l’edició de Nórdica, va caure de la llista (me’l vaig comprar en format Kindle en anglès, que sortia molt més bé de preu…).

Pel que fa a Nosaltres, de David Nicholls, he de confessar que va ser un “fletxassu” que vaig tenir dos dies abans… a la paradeta de llibres del Caprabo!!! Una va a comprar iogurts i torna amb una idea per a Sant Jordi… Això sí, em vaig esperar al dia 23 per comprar-lo en una paradeta comme il faut. M’ha alegrat molt veure’n una crítica molt positiva a l’Ara llegim (accés Premium) i, també, un comentari engrescador del traductor, l’Albert Torrescasana, a Núvol.

Què més? Ah, sí, el Knausgård. Després de passar-me molts dies dient que no me’l llegiria, que no era ben bé el meu estil, que no és traducció directa (ja en parlarem, un dia, d’això), blablablabla, em vaig rendir quan el vaig veure per quarta vegada en una paradeta. L’editorial (l’altra editorial) és de confiança, i la traductora encara més: l’Anna Llisterri va traduir el primer llibre que vaig comentar en aquest bloc, i li vaig posar molt bona nota.

L’últim dels elegits d’enguany ha sigut una obra que no sé si m’agradarà o no però que té una presentació impecable i que, només per això, ja es mereix un vot de confiança. Es tracta de La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas, publicat pels reis del color verd, Les males herbes, que en aquesta ocasió no han fet servir el color emblemàtic de l’editorial. Van ser ells mateixos que em van convèncer que l’havia de provar… i els vaig creure.

I què va passar, amb la resta de llibres que tenia a la llista? Com deia, El seductor ha caigut en anglès. Ni puc ni vull, de la Lydia Davis, el vaig comprar i regalar (o sigui que també el llegiré, quan me’l deixin!). Diari d’un boig, de Lu Xun, envidentment no el vaig trobar (no era el millor dia per trobar autors orientals que no fossin Murakami o Mo Yan). L’entrega i El cielo desnudo s’hauran d’esperar. I, finalment, El ratpenat d’en Nesbø encara m’estic pensant si el compro en paper o en format electrònic.

Què destacaria del dia? Segurament, la gentada que ja hi havia a Rambla Catalunya a mig matí, i l’ambient més tranquil i relaxat de passeig de Gràcia, on vaig conèixer gent d’Edicions de 1984 i de Les Males Herbes i vam poder fer petar la xerrada. Va ser un plaer!

En resum: va ser un dia molt ben aprofitat. Llàstima que torna a quedar un any per a Sant Jordi. Sort que, a mig camí, el setembre ens portarà la Setmana del Llibre en Català i el Dia del Traductor!

I vosaltres què vau comprar?