Lila no és un color

LilaO sí. Pot ser el color de la pobresa, de la vida al marge de la societat, dels nens que no vol ningú, dels adolescents que fugen de casa, de l’alcoholisme, del perill, de les navalles amagades.

L’entorn en què se situa Lila, de Marilynne Robinson, no és gaire habitual per a nosaltres: els grans camps del centre dels Estats Units, la vida en petites comunitats rurals que no solem veure en les grans novel·les que ens arriben d’aquest país. Robinson és una autora coneguda al seu país i ha rebut premis i distincions diversos, com ara el premi Pulitzer (per una novel·la anterior, Gilead, on la Lila fa un cameo) i, també, el National Book Critics Circle Award amb Lila. Així, doncs, Edicions de 1984 ha tingut molt encert a l’hora de triar aquesta obra i de fer-nos-la arribar tan ràpid (en català, febrer-març del 2015; en anglès, tot just el 2014).

Com podeu llegir a l’article de la Marina Espasa publicat a l’Ara Llegim del dia 11 d’abril, la protagonista d’aquesta història, la Lila, és una dona que ha hagut de créixer, com deiem més amunt, al marge de la societat, espavilant-se com podia. La història comença amb el “rapte” de la Lila per part de la Doll, una dona que la vol cuidar i que veu que està molt desatesa, i a partir d’aquí anem avançant, saltem, tornem enrere, tornem endavant, tot de giragonses, fins que ens la trobem “ben situada” amb un pastor religiós. I tot això amb poques separacions entre paràgrafs, sense capítols, sense parts del llibre: tot va seguit, tot surt tal com raja, com si realment estiguéssim dins del cap de la Lila i veiéssim com ella va recordant les coses a estones, entre feina i feina.

És una obra que ja tenia a la llista abans que sortís en català, i que vaig estar a punt de comprar en anglès. Al final, però, se li van colar altres coses pel davant i va arribar la traducció de l’Esther Tallada. I vaig decidir donar un vot de confiança a la traducció, que trobo que és correcta i que flueix perfectament. Potser no s’ha pogut reflectir exactament l’anglès incorrecte o dialectal de determinats personatges (no he vist l’original), però era un risc que calia córrer i que ha valgut la pena. Un altre per a la llista de Sant Jordi, que us espera el dia 21 d’abril. 🙂

Una resposta a “Lila no és un color

  1. Retroenllaç: Dones al poder! – L'illa deserta

I a tu, què et sembla?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s