Avui és el dia de la dona treballadora. I, per tant, també és el dia de la dona traductora. I el dia de la dona autora. No hauria de ser necessari, però encara cal recordar-nos, de tant en tant, que tenim un paper important en la societat i que l’hem de desenvolupar en igualtat de condicions.

És per això que voldria recordar algunes de les autores que he llegit últimament i que considero que val la pena esmentar en un dia com avui. No tot el que he llegit d’elles m’ha agradat, però totes tenen un mèrit o altre. Aquí les teniu.

• Zadie Smith, britànica. La meva favorita. Una escriptora jove (és del 1975) que té una capacitat bestial per retratar la societat britànica. La seva millor obra és Dents blanques (White Teeth), i la més recent, la novel·la curta The embassy of Cambodia, també val moltíssim la pena. També és notable NW. Les dues últimes, comentades en aquest bloc.
• Marilynne Robinson, americana. Autora de llibres de ficció i de no-ficció que va guanyar el premi Pulitzer l’any 2005 amb Gilead. Nosaltres li hem llegit Lila, que és absolutament fantàstic, i tenim pendent Vida de casa, que acaba de publicar Edicions de 1984. Al bloc de l’editorial hi podeu llegir aquesta entrevista que li va fer en Jordi Nopca.
• Svetlana Alexiévich, bielorrussa. O soviètica? Després de llegir Temps de segona mà ja no em queda clar. En aquest llibre, la premi Nobel del 2015 ens explica tota mena d’històries sobre nostàlgics del règim soviètic, emigrants de les antigues repúbliques soviètiques… És la nostra outsider particular: l’única de la llista de qui hem llegit no-ficció.
• Liudmila Petruixévskaia, russa. Un personatge curiós, que no es limita a escriure llibres. Li hem llegit Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre, que és una de les entrades més visitades d’aquest bloc. Hi trobareu històries tristes, humorístiques… una mica de tot.
• Alissa Ganíeva, l’autora més jove de la llista, tanca el trio soviètic: va néixer el 1985 a Moscou i va viure al Daguestan des de ben petita. Només li he llegit un llibre, La muntanya de la festa, però val la pena tenir-la al punt de mira. El llibre que citem ens fa arribar els conflictes viscuts al Daguestan entre persones de religions o procedències diferents.
• Herbjorg Wassmo, noruega. És una escriptora molt coneguda al seu país, i és autora d’obres que ens presenten dones de caràcter, com la Tora o la Dina, amb una presència especial de la zona nord del país, on viu ella. És especialment destacada la trilogia de Tora, de la qual us parlarem aviat, i també cal llegir-ne Cent ans (en francès).
• Amy Tan, americana d’origen xinès amb gran activitat a Twitter. Cal destacar-ne l’origen perquè bàsicament escriu sobre la Xina. Té una gran facilitat per traçar històries que ens transmeten la seva herència xinesa. Entre les seves obres més conegudes hi ha El club de la bona estrella, de la qual se’n va fer una pel·lícula, i La vall de la meravella.
• Yiyun Li, xinesa. Va emigrar molt jove a Estats Units i publica directament en anglès. De moment, m’han agradat molt més els relats curts que no pas la novel·la que li he llegit. Us recomano molt Noi d’or, noia maragda i Los buenos deseos (en anglès, A thousand years of good prayers), que vaig comentar al meu bloc de xinès.
• Toni Morrison, americana. La veu negra d’Amèrica, que també és premi Nobel. Excel·lent narradora de la realitat dels negres americans, tant ara com en el passat. Si voleu fer-ne un tast, proveu Song of Solomon (simplement, brillant, la podeu trobar en castellà) o Beloved (la tinc pendent, però les crítiques són excepcionals). En aquest bloc hi trobareu un comentari sobre God help the child (sembla que aquesta aviat la tindrem en català).
• Eleanor Catton, neozelandesa nascuda al Canadà. Va guanyar el Man Booker Prize 2013 als 28 anys amb la seva segona novel·la, The luminaries, una obra absolutament potent que ens acosta a les antípodes de fa més d’un segle. Cal estar atents a les seves properes publicacions.
• Alice Munro, canadenca. Em vaig alegrar molt que li donessin el Nobel. Feia temps que el premi no el rebia una dona. I em vaig animar a llegir-li un llibre, Estimada vida. No vaig acabar de connectar amb els seus relats, però crec que pot ser molt vàlida per a altres lectors.
• Mercè Rodoreda, catalana. No podia tancar la llista sense la nostra gran autora, el Nobel que no va ser. Per a algú que viu a la Plaça del Diamant i veu l’entrada del refugi antiaeri des del balcó, la presència d’aquesta autora és constant. Us recomano molt que us llegiu aquest llibre, però no us oblideu de Mirall trencat o El carrer de les Camèlies. Jo tinc pendent Quanta, quanta guerra.

Com podeu veure, la llista combina joventut i maduresa, i hi ha tres premis Nobel! De tota manera, aquesta només és una petita mostra del que les dones escriuen arreu del món, i segur que vosaltres podeu allargar la llista. Us hi animeu? Doneu-nos la vostra opinió i publicarem els resultats abans de Sant Jordi, perquè pugueu fer gasto!

Podeu deixar comentaris en aquest mateixa entrada o, si ho preferiu, ens podeu escriure a bloc@fustegueres.com.