Avui us comentaré un llibre força diferent del que estic habituada a llegir i que es diu La muntanya de la festa. Si repasseu el bloc, podreu veure que hi ha força literatura escandinava, britànica, americana o catalana. I també llegeixo força literatura xinesa, que podeu trobar a Caràcter xinès, el bloc que dedico exclusivament en aquest tema.

Però el que m’ha caigut a les mans aquesta vegada és un llibre que parla del Daguestan, escrit per una autora que va viure en aquest país des de ben petita. Una autora molt jove, l’Alissa Ganíeva, que ha escrit aquest llibre en un rus plagat de paraules i expressions de diverses procedències (àrab, àvar… ). Un llibre que ens situa al Daguestan, una república exsoviètica (o exrepública soviètica, sempre costa trobar la manera de dir-ho) que està abocada al mar Caspi, tocant a Geòrgia i l’Azerbaidjan (ho confesso: jo tampoc sabia on era, abans de llegir-me el llibre).

La història comença amb una celebració en una casa. Els homes xerren al menjador, les dones preparen el sopar a la cuina… i tot s’acaba de cop. A partir d’aquí, l’autora ens passeja per la història recent d’aquest lloc i anem veient com una societat que havia estat dominada plenament pel règim comunista rus va canviant, a poc a poc, per anar-se adaptant als símbols islàmics més extrems. Les dones es tapen el cap, no poden anar soles pel carrer…

I tota aquesta evolució la vivim a través dels ulls d’en Xamil, un periodista de Makhatxkalà (capital del Daguestan), que s’informa sobre tots aquests canvis, propiciats pel rumor que els russos estan construint un mur per separar el territori de la resta de Rússia.

El ritme, lent al principi, es va accelerant cap al final. Es tracta d’una història carregada de referents culturals que l’autora ens aclareix a peu de pàgina, conscient que això pot representar una dificultat, també per al lector de l’obra original. De fet, el traductor d’aquest llibre, Miquel Cabal, comenta en aquesta entrevista com ha estat el procés de traducció, força dur en aquest cas. Un bon aplaudiment, per a ell!

També vull aplaudir L’altra editorial, l’artífex de la publicació d’aquesta obra. Com sempre, ens ha fet arribar un llibre amb una presentació impecable, tot i que amb una tapa una mica més fosca del que és habitual i un glossari al final del llibre.