Tothom a llegir!

No sabia ben bé a què dedicar la primera entrada del bloc, i al final m’he decidit per una cosa pràctica: una llista de llibres per llegir.

Ja és estiu, s’acosten les vacances (alguns potser ja les heu començat) i sembla que la lectura vingui més de gust: a la platja, mentre esperes l’avió per marxar de viatge o sota una palmera (si sou a l’illa deserta). Al meu altre bloc, Caràcter xinès, ja hi vaig publicar una llista de llibres de literatura xinesa, i sembla que va agradar força, o sigui que l’amplio amb llibres d’altres menes:

  • Dos monstruos juntos, de Boris Izaguirre.
  • Un bon partit, de Vikram Seth.
  • Jo confesso, de Jaume Cabré.
  • Los mandarines, de Wu Cheng’en.
  • Brothers i Vivir, tots dos de Yu Hua.
  • Ovunque io sia, de Romana Petri.

Els llibres del Boris Izaguirre i d’en Jaume Cabré encara no me’ls he llegit, però sóc fan d’en Boris (no m’ha fallat mai) i em va agradar molt Les veus del Pamano, de Cabré, o sigui que els donaré un vot de confiança. Això sí, us recomano la versió electrònica de tots dos: per preu i per qüestions d’edició (el Confesso té una lletra immensa i pesa molt, i els Monstruos podrien estar més ben impresos).

Pel que fa a Un bon partit, és un llibre molt gros (1.700 pàgines) però que es llegeix molt ràpid. Té diverses trames molt ben entrellaçades al voltant d’un tema central (trobar un bon partit per a la filla), i he de dir que la traducció no rasca gens (un mèrit, aconseguir coherència i ritme traduint un llibre tan llarg!). Us en parlaré més en la propera entrada.

Parlant de bones traduccions, no us podeu perdre Los mandarines, feta per Laureano Ramírez. Una de les més bones que he llegit mai, amb una trepa divertida. Pel que fa a Yu Hua, és un dels meus autors preferits i és capaç de tocar una àmplia varietat de temes. En aquest cas, per exemple, Brothers és una divertida sàtira de la vida urbana i de la manera de prosperar de dos germans, mentre que Vivir és una història molt íntima, dolça i trista situada a la Xina rural (traduïda directament al castellà per Anne-Hélène Suárez, una de les millors traductores del xinès al castellà).

Finalment, Ovunque io sia és una història familiar centrada a Portugal que abraça bona part del segle XX. Si us agraden les sagues familiars, no ho dubteu i feu-vos-el regalar!

Bé, us en podria recomanar molts més, però l’estiu tampoc dóna per tant, oi? I vosaltres, quins llibres recomanaríeu?

Cuentos de Liao Zhai

Pu Songling. Cuentos de Liao Zhai.

Alianza Editorial, 2004.
440 pàgines.
Títol original: 聊斋志异.
Traductor: Laureano Ramírez i Laura A. Rovetta.

 
Aquest és, possiblement, el recull de relats més conegut de la literatura xinesa. Escrit a finals de segle XVII, ha aconseguit arribar als nostres dies en versions diferents, amb un nombre de relats que oscil·la segons la versió.

Els temes que cobreixen ens permeten captar determinats aspectes de la manera de viure de l’època, així com creences populars i supersticions, amb una atenció especial a tot el que és fantàstic: monstres, esperits que tornen d’entre els morts, guineus que fan veure que són persones… tot plegat, una àmplia representació de l’imaginari tradicional popular xinès.
Pel que fa a la traducció, hem de dir que aquesta ja és la segona edició i que el text en castellà està molt ben lligat i fa de bon llegir. De tota manera, hem detectat alguna errada tipogràfica que potser s’hauria pogut retocar abans de fer aquesta segona edició (per exemple: Siangsu en lloc de Jiangsu, Whansheng en lloc de Wansheng… realment la ciutat de Man és la capital de Shaanxi?).
Finalment, cal dir que el text va acompanyat d’una sèrie de notes molt pertinents que ens ajuden a situar-nos en el context geogràfic i uns annexos realment interessants que expliquen detalladament el sistema tradicional de les oposicions xineses (és especialment important perquè molts dels personatges dels relats del llibre són llicenciats o candidats a les oposicions).
En definitiva: si us agraden els relats curts més aviat fantàstics, us recomanem que llegiu aquest llibre.

Pan Gu crea l’univers

Pan Gu crea l’univers. Contes tradicionals xinesos.
Camaleó – Arola Editors, 2005.
144 pàgines.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Una selecció excel·lent de llegendes i contes xinesos, feta pel mateix traductor, que reuneix els mites més clàssics. Hi podreu trobar des de la creació de la Terra fins a la de l’espècie humana, i veureu passar els déus i herois més coneguts de la cultura xinesa.

Cal destacar que, a més de la tria de llegendes, incorpora una sèrie de contes que són la base per a expressions que els xinesos fan servir encara ara en la vida quotidiana (chengyu), que podrien equivaler a les nostres frases fetes.

L’estil de la traducció aconsegueix transmetre’ns el context original de manera que no soni excessivament estrany en el d’arribada. La lectura és planera, tranquil·la i ràpida, sense complicacions.

Si us interessa conèixer la mitologia xinesa i les expressions amb càrrega cultural, us recomanem que us llegiu aquest llibre, ja que és una porta d’entrada molt adequada per accedir a la mitologia xinesa.

Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d’autors xinesos i, més concretament, en l’obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l’autor tracta el cas del conreu massiu d’alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.

Quarante et un coups de canon

Mo Yan. Quarante et un coups de canon.
Éditions du Seuil.
501 pàgines.
Títol original:
Traductor: Noël et Liliane Dutrait.

En aquest llibre, Mo Yan retrata, una vegada més, la vida quotidiana de la Xina de darreries del segle XX. Tot se centra en Luo Xiaotong, un noi a qui encanta menjar carn i que viu en un poble que té com a activitat principal, precisament, la cria i la venda d’animals de carn.

La trama es desenvolupa a dos nivells: la història que el protagonista explica a un monjo i els fets que s’esdevenen a l’exterior de l’ermita durant aquesta explicació. Arribats a un cert punt, totes dues històries s’encreuen i es barregen, ja que no són res més que el passat i el present del protagonista.

Tot i que no deixa de ser un llibre més dels que s’adscriuen a la línia d’explicar el dia a dia xinès, podreu trobar-hi alguns punts de fantasia propera a l’absurd, com ara el procediment que en Luo s’inventa perquè el negoci de la carn els surti més a compte.