No sabia ben bé a què dedicar la primera entrada del bloc, i al final m’he decidit per una cosa pràctica: una llista de llibres per llegir.

Ja és estiu, s’acosten les vacances (alguns potser ja les heu començat) i sembla que la lectura vingui més de gust: a la platja, mentre esperes l’avió per marxar de viatge o sota una palmera (si sou a l’illa deserta). Al meu altre bloc, Caràcter xinès, ja hi vaig publicar una llista de llibres de literatura xinesa, i sembla que va agradar força, o sigui que l’amplio amb llibres d’altres menes:

• Dos monstruos juntos, de Boris Izaguirre.
• Un bon partit, de Vikram Seth.
• Jo confesso, de Jaume Cabré.
• Los mandarines, de Wu Cheng’en.
• Brothers i Vivir, tots dos de Yu Hua.
• Ovunque io sia, de Romana Petri.

Els llibres del Boris Izaguirre i d’en Jaume Cabré encara no me’ls he llegit, però sóc fan d’en Boris (no m’ha fallat mai) i em va agradar molt Les veus del Pamano, de Cabré, o sigui que els donaré un vot de confiança. Això sí, us recomano la versió electrònica de tots dos: per preu i per qüestions d’edició (el Confesso té una lletra immensa i pesa molt, i els Monstruos podrien estar més ben impresos).

Pel que fa a Un bon partit, és un llibre molt gros (1.700 pàgines) però que es llegeix molt ràpid. Té diverses trames molt ben entrellaçades al voltant d’un tema central (trobar un bon partit per a la filla), i he de dir que la traducció no rasca gens (un mèrit, aconseguir coherència i ritme traduint un llibre tan llarg!). Us en parlaré més en la propera entrada.

Parlant de bones traduccions, no us podeu perdre Los mandarines, feta per Laureano Ramírez. Una de les més bones que he llegit mai, amb una trepa divertida. Pel que fa a Yu Hua, és un dels meus autors preferits i és capaç de tocar una àmplia varietat de temes. En aquest cas, per exemple, Brothers és una divertida sàtira de la vida urbana i de la manera de prosperar de dos germans, mentre que Vivir és una història molt íntima, dolça i trista situada a la Xina rural (traduïda directament al castellà per Anne-Hélène Suárez, una de les millors traductores del xinès al castellà).

Finalment, Ovunque io sia és una història familiar centrada a Portugal que abraça bona part del segle XX. Si us agraden les sagues familiars, no ho dubteu i feu-vos-el regalar!

Bé, us en podria recomanar molts més, però l’estiu tampoc dóna per tant, oi? I vosaltres, quins llibres recomanaríeu?