Categoria: 4 estrelles

Molt bo. Val la pena!

Las puertas del paraíso

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Yiyun Li. Las puertas del paraíso. 
Editorial Lumen, 2010. 
410 pàgines.
Títol original: The Vagrants.
Traductor: Laura Martín de Dios.

Aquesta vegada, Yiyun Li crea una novel·la que, en certa manera, recorda l’anterior obra Los buenos deseos, que havia publicat la mateixa editorial amb la mateixa traductora. 

Diem que recorda l’anterior perquè utilitza un element, l’execució de Gu Shan, antiga guarda roja, com a excusa per presentar-nos una sèrie de narracions que s’entrellacen però que podrien ser independents: el maltractament psicològic d’una nena minusvàlida, la vida dels pares de la noia executada, els moviments contra el sistema i la censura que imposa, l’obsessió d’un noi per trobar dona…

Tot això, amb el teló de fons de l’època justament posterior a la mort de Mao Zedong, en què el govern tolerava els moviments tímids d’obertura amb la repressió dels moviments que adquirien massa volada.

En resum, una vegada més, cal felicitar la traductora per una feina molt ben feta que ens fa llegir la novel·la d’una manera fluida, i també volem felicitar l’editorial per un motiu doble: per publicar l’obra i per fer-ho amb una edició tan acurada i agradable.

Cuentos de Liao Zhai

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Pu Songling. Cuentos de Liao Zhai.

Alianza Editorial, 2004.
440 pàgines.
Títol original: 聊斋志异.
Traductor: Laureano Ramírez i Laura A. Rovetta.

 
Aquest és, possiblement, el recull de relats més conegut de la literatura xinesa. Escrit a finals de segle XVII, ha aconseguit arribar als nostres dies en versions diferents, amb un nombre de relats que oscil·la segons la versió.

Els temes que cobreixen ens permeten captar determinats aspectes de la manera de viure de l’època, així com creences populars i supersticions, amb una atenció especial a tot el que és fantàstic: monstres, esperits que tornen d’entre els morts, guineus que fan veure que són persones… tot plegat, una àmplia representació de l’imaginari tradicional popular xinès.
Pel que fa a la traducció, hem de dir que aquesta ja és la segona edició i que el text en castellà està molt ben lligat i fa de bon llegir. De tota manera, hem detectat alguna errada tipogràfica que potser s’hauria pogut retocar abans de fer aquesta segona edició (per exemple: Siangsu en lloc de Jiangsu, Whansheng en lloc de Wansheng… realment la ciutat de Man és la capital de Shaanxi?).
Finalment, cal dir que el text va acompanyat d’una sèrie de notes molt pertinents que ens ajuden a situar-nos en el context geogràfic i uns annexos realment interessants que expliquen detalladament el sistema tradicional de les oposicions xineses (és especialment important perquè molts dels personatges dels relats del llibre són llicenciats o candidats a les oposicions).
En definitiva: si us agraden els relats curts més aviat fantàstics, us recomanem que llegiu aquest llibre.

Pan Gu crea l’univers

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Pan Gu crea l’univers. Contes tradicionals xinesos.
Camaleó – Arola Editors, 2005.
144 pàgines.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Una selecció excel·lent de llegendes i contes xinesos, feta pel mateix traductor, que reuneix els mites més clàssics. Hi podreu trobar des de la creació de la Terra fins a la de l’espècie humana, i veureu passar els déus i herois més coneguts de la cultura xinesa.

Cal destacar que, a més de la tria de llegendes, incorpora una sèrie de contes que són la base per a expressions que els xinesos fan servir encara ara en la vida quotidiana (chengyu), que podrien equivaler a les nostres frases fetes.

L’estil de la traducció aconsegueix transmetre’ns el context original de manera que no soni excessivament estrany en el d’arribada. La lectura és planera, tranquil·la i ràpida, sense complicacions.

Si us interessa conèixer la mitologia xinesa i les expressions amb càrrega cultural, us recomanem que us llegiu aquest llibre, ja que és una porta d’entrada molt adequada per accedir a la mitologia xinesa.

Brothers

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres3 comentaris

Yu Hua. Brothers.
Actes Sud, 2008. 717 pàgines.
Títol original: 兄弟 – Brothers.
Traductors: Angel Pino i Isabelle Rabut.

Una gran, gran novel·la. Molt recomanable, tot i que la versió castellana que se n’acaba de publicar no s’ha fet a partir de l’original, sinó de la versió anglesa (alguna dia en parlarem, sobre les traduccions directes de l’original).

Aquesta història ens fa veure l’evolució de la societat xinesa des de les èpoques de més fervor maoista fins a l’actual, passant per la revolució cultural i les campanyes més “sonades” del govern maoista. Fins aquí, res de nou. El que és innovador és que tot això ho veiem a través de la vida de dos germanastres: un esdevé un triomfador i l’altre és un desgraciat, tot i que, de joves, semblava que la cosa no hagués d’anar ben bé així.

La història s’arrodoneix amb una dona, que tanca el triangle protagonista, tot i que en gran part de l’obra queda en segon pla. Però és important, ja que la seva conducta influirà decisivament en el destí dels germans.

A part d’això, cal dir que hi ha moments de gran dramatisme i, també, moments d’un humor que conté ingredients que pràcticament es podrien incloure en l’absurd. La narració es desenvolupa d’una manera molt fluida i lleugera, i en cap moment la lectura no es fa pesada. Així mateix, el llibre inclou notes dels traductors que ajuden a entendre o contextualitzar determinades frases i anècdotes que apareixen al llibre.

Finalment, crec que cal felicitar no només l’autor sinó també els traductors: ells també tenen part del mèrit que un llibre tan llarg no es faci pesat.

Jin Ping Mei – Fleur en Fiole d’Or

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres4 comentaris

Anònim. Jin ping mei, Fleur en Fiole d’Or.
Editions Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1985. 1272 + 1483 pàgines.
Títol original: 金瓶梅.
Traductor: André LévyEdició de luxe en francès.

En aquest llibre llarguíssssssim trobareu tots els elements necessaris per enganxar-vos a la història i no deixar-la anar fins al final. Igual que en el cas de Viaje al Oeste (vegeu nota anterior), quan el comences sembla que acabar-lo sigui una missió impossible, però a mida que vas avançant agafes velocitat i, sense adonar-te’n, ja estàs arribant al final.

Imatge treta de la Wikipedia

Tot i que algú amb un perfil més acadèmic pugui no estar d’acord amb mi, crec que es pot dir que el Jinpingmei és un Dallas a la xinesa. Hi trobareu relacions d’amagatotis, sexe, intrigues, suborns, corrupció, festes i festetes, alcohol a gogó… i, al mateix temps, descripcions molt detallades de la roba, les joies, els objectes i la vida quotidiana de la Xina antiga. És per això que trobo que és una combinació perfecta del culebrón més actual i la novel·la costumista més tradicional.

La novel·la explica les aventures i desventures dels membres de la família Ximen i els seus criats, esclaus i coneguts, que us presentem tot seguit d’una manera breu:

– Ximen Qing: personatge central de la novel·la. És un home ric, d’aproximadament 30 anys, que té cinc dones i múltiples amants. Amant de la bona vida, el vi, les dones i treballar poc, és un intrigant nat i no dubta a recórrer a les seves amistats per aconseguir el que vol, encara no sigui de la manera més legal possible...

– Les seves cinc dones: per no explicar-vos el final, només us diré que algunes acaben bé, i altres acaben MOLT malament. En la primera part podem veure com es relacionen entre elles i quin paper tenen en relació amb Ximen Qing i amb la gestió de les riqueses de la casa. A la segona, veiem com el casal s’acaba desintegrant i quins destins esperen a cadascuna de les dones.

– Els criats principals: Caouane, Flor de pruner… són personatges molt vius i que tenen un seguiment especial al llarg de tota la història. Gràcies a ells podem veure com viuen els “de baix” (com a la sèrie britànica) i quines relacions tenen amb els seus amos. També és curiós de veure com evolucionen en paral·lel als membres de la família que els mana, i quin grau de fidelitat i de confiança tenen. Caouane, en concret, té una evolució força completa, de noi jovenet a home.

Aquest llibre no està traduït al castellà ni al català. L’edició francesa que he llegit és molt recomanable: els deu llibres (en el sentit de “secció”, no de “volum”, no us espanteu:-)) s’han dividit en dos volums petitons molt ben editats, en paper bíblia, d’unes 1.200 pàgines cadascun. La traducció porta notes i comentaris que s’han agrupat al final, perquè sigui més fàcil obviar-los si es vol, però recomano que els aneu llegint, ja que aporten informació important.

En resum: un llibre molt recomanable, si us agraden les novel·les llargues.