Carta als Reis 2014

Un any més, arriba l’hora de regalar i regalar-se algun llibre en aquestes dades tan assenyalades (uix, que cursi!). Ja sabeu que, per Nadal, qui res no estrena res no val. I un llibre és una cosa que podem estrenar a un preu raonable, que podem disfrutar durant unes quantes hores o que ens pot fer quedar bé. Si voleu recordar les propostes de l’any passat, només cal que feu clic aquí. I si voleu més material, mireu què us recomano:

Grup 1: qualitat provada

Grup 2: a l’aventura!

Com podeu veure, els llibres del grup 1 els he llegit i els he comentat en aquest mateix bloc. Només cal que feu clic a l’enllaç. Crec que n’hi ha per a tots els gustos: des dels relats curts i brutals de Yu Hua o els de la Yiyun Li fins a peces més clàssics com la de Lao She.
En canvi, els llibres del grup 2 no me’ls he llegit ni en sé gran cosa. Bé, sí, he llegit algunes ressenyes sobre el llibre de Ma Jian, que podreu trobar fàcilment a Internet. Es tracta d’un llibre que parlar d’una família que fuig del seu poble per evitar el compliment de la llei del fill únic. Pel que fa al de Wen Zhu, poca cosa us en puc dir: si us agraden els relats curts, sembla que aquesta compilació toca temes ben variats. Espero poder-vos-en parlar durant l’any que ve!
No volia acabar l’entrada sense recordar-vos que tinc un altre bloc, L’illa deserta, on parlo de llibres d’altres literatures. Allà també hi trobareu una llista de recomanacions.
I ara us toca a vosaltres: quins llibres us heu marcat per al 2014?
Bones festes!

Caràcter desert: la revista

Avui no us parlaré de llibres o, si més no, no directament.

A l’última entrada us deia que us estava preparant una sorpresa i… aquí la teniu:

(abans de fer-hi clic, continueu llegint fins al final)

Hi trobareu les entrades dels meus dos blocs (aquest i L’illa deserta, que també està dedicat a la literatura) i dels continguts que m’han cridat l’atenció.

I per què?

Doncs perquè, de vegades, pul·lulant per Internet o mirant-me el Twitter, trobo que hi ha articles, imatges o referències molt bones, que m’agradaria poder repassar més tard i en un format més agradable. De fet, quan em passejo pel Twitter el que faig és acumular material que després em llegeixo amb més calma.

Fins ara, ho feia de diverses maneres, però totes en plantejaven problemes:

  • Enviant-me el tuit per correu electrònic: la bústia se m’omple de coses que no llegeixo.
  • Fent servir la funció “Lector” del Safari: no m’agrada el navegador.
  • Enviant-ho a l’Instapaper (o aplicacío similar): es queda tot acumulat allà dins, i és poc atractiu.
Total, que al final m’he posat les piles i he descobert el potencial que tenen aplicacions com ara Flipboard o Noowit, que, per dir-ho d’una manera, permeten consultar tots els continguts de les xarxes socials i blocs des d’una interfície que sembla una revista. Jo m’he mirat aquestes dues, però n’hi ha moltes més.
Totes dues permeten informar-te i informar als altres. M’explico: a més de consultar continguts, també pots crear una mena de reculls que després pots compartir amb altres usuaris. Cada aplicació, però, té una manera diferent d’enfocar-ho
Flipboard és una aplicació madura, estable i molt coneguda que, si ho tinc ben entès, només pots utilitzar des  de dispositius mòbils. L’experiència (ara es diu així, “experiència) és brutal: agafes l’ipad i vas passant pàgina fins que trobes un contingut que t’interessa, que pots llegir sencer i, si ho vols, compartir amb els seus amics, seguidors o cercles (segons si ho envies al Facebook, al Twitter o a Google+). 
Noowit, en canvi, encara està en fase beta i només es pot consultar via web, sense app. Et permet crear seccions i, possiblement, té més funcions, però també és més complicada de manegar i menys intuitiva: ens volem relaxar, passar pàgines i deixar vagar els ulls per les fotos…
Així, doncs, m’he decidit pel Flipboard i hi he anat acumulant material. I ara, finalment, m’he decidit a obrir la revista per compartir-la amb vosaltres. Podríem dir que està en fase beta i que, si teniu comentaris que la poden millorar, m’agradarà molt que me’ls feu arribar. Per exemple: us agrada així, o us agradaria més que el contingut dedicat a la literatura xinesa (o a la Xina i el xinès) estigués en una revista específica, sense continguts d’altres literatures?
Aquesta és la gran pregunta. I me n’he fet moltes més, però m’havia de llançar a la piscina, o sigui que aquí ho teniu. Espero que us agradi i que la compartiu. I, si us ve de gust, també podeu fer-hi aportacions.
Bon estiu. Porteu-vos-bé, passeu-vos-ho bé i llegiu molt!

Deures d’estiu 2013

L’any passat deia que se m’havia acumulat la feina i que tenia uns quants llibres per llegir… al final, em vaig llegir tres dels quatre llibres que m’havia apuntat. No està malament. Però aquest any encara en tinc molts més per llegir! La llista cada vegada és més gran…

I entre aquests llibres pendents, n’hi ha molts d’autors xinesos. No us els posaré tots, però aquí en teniu uns quants:

  • The dark road, de Ma Jian, traduït per Flora Dew. Una vegada més, l’autor ens ofereix el seu punt de vista sobre temes controvertits a la Xina al mateix temps que es desplaça pel país. En aquesta ocasió, seguirem una família que s’escapa del seu poble per poder tenir un segon fill.
  • My life as emperor, de Su Tong, amb traducció de l’omnipresent Howard Goldblatt. Aquest ja fa temps que va sortir, però no acabo de trobar el moment d’agafar-lo… a veure si aquest estiu hi ha sort!
  • Waiting, de Ha Jin. Pot ser curiós: un home emigrant que està casat al seu poble, amb la dona que li van triar, però que vol separar-se’n per viure amb la dona que estima. Cada estiu torna al poble i li ho demana… caldrà veure com acaba. De Ha Jin em va agradar molt A good fall, que també us recomano que llegiu.

Aquest any, la llista és un pèl més curta perquè em reservo per al “gran clàssic”. Un clàssic més gros que un Barça-Madrid: aquest estiu toca El quadern gris, amb una nova edició molt atractiva.

Si vosaltres us llegir algun llibre que us vingui de gust comentar… per què no ens l’expliqueu aquí? Podeu fer-ho en forma de comentari a aquesta entrada o escrivint-me directament.

Tancaré l’entrada amb el text de l’any passat, que continua essent vàlid:

“Aprofito per recomanar-vos que, si aneu a França, aprofiteu l’ocasió i carregueu la vostra secció de literatura oriental, ja que a les ciutats mitjanes-grans tenen unes llibreries fantàstiques amb una àmplia selecció d’autors xinesos, japonesos i coreans. Si aneu a Tolosa, aneu a Ombres blanches. Si aneu a Burdeus, visiteu la llibreria Mollat.”

I, mentre acaben d’arribar les vacances, estigueu pendents del bloc: us estic preparant una sorpreseta…

Bon estiu i bona lectura!

La pesca de Sant Jordi

Ho vaig intentar, però al final, per Sant Jordi, poca literatura xinesa vaig poder pescar…

Viena aposta per Ba Jin

De la llista que m’havia fet, ni un. Sí, ja ho sé: a les paradetes no hi cap tot. De tota manera, trobo que una petita representació del que en podríem dir “altres literatures” hi hauria de ser. No anava a controlar-ho tot, però hi vaig veure poca cosa d’autors asiàtics… o africans! (els grans oblidats).

Ara bé, sí que he de dir que vaig tenir una sorpresa agradable. Viena Edicions repeteix autor i traductora: les Nits fredes de Ba Jin eren en un lloc força visible d’una paradeta. En tot cas, el lloc era prou visible perquè el detectés i, xap!, directe a la bossa (previ pagament, és clar).

Pel que diu a la portada, la traducció s’ha fet del xinès, i l’ha feta l’Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família d’una manera força reeixida i que trobareu també en aquest bloc.

Ja tinc el llibre sobre la taula. Ara falta trobar el moment de llegir-se’l.

I vosaltres, què? Vau trobar alguna cosa que us seduís entre tantes paradetes?

(Si voleu veure què més em vaig comprar, passeu per L’illa deserta, el meu bloc sobre altres literatures.)

Idees per a Sant Jordi 2013

Acabo de veure que l’última entrada del bloc és de principis de març… Queden quatre dies per a Sant Jordi, i més o menys ja sé què sortiré a buscar. 🙂

Aquest any us divideixo la llista en dues categories: llibres que he llegit i que us recomano amb tota confiança, i llibres que crec que poden estar bé, però que no m’he llegit i que tampoc sé si podré trobar a Barcelona. Comencem per les recomanacions sobre segur:

Sueño en el pabellón rojo, de Cao Xueqin
Aquest ja us l’he recomanat altres vegades, però és que és boníssim, i la traducció de l’Alicia Relinque és espectacular. És un totxo, però és molt recomanable.

Canvis, de Mo Yan
La traducció és de Carles Prado-Fonts. No és un dels meus autors favorits, i aquest llibre s’aparta una mica de les seves històries habituals. Ara bé, si voleu saber com va viure la seva etapa de joventut en una Xina molt “socialitzada”, és una bona opció. I la traducció és impecable.

¡Vivir!, de Yu Hua
Jo el vaig llegir en italià, però ara hi ha la traducció al castellà d’Anne-Hélène Suárez, una de les millors traductores de xinès al castellà, garantia segura. Un llibre que us emocionarà. Publicat per Seix Barral.

Brothers, de Yu Hua
Hilarant, còmic i tendre a l’hora. Sempre em sorprèn la capacitat de Yu Hua de canviar de tema i de registre, una cosa que no tots els autors saben fer (es nota que és un dels meus autors preferits?). No conec la traducció al castellà, que ha publicat Seix Barral.

Noi d’or, noia maragda, de Yiyun Li
Fantàstica col·lecció de relats breus, amb traducció d’Ainara Munt Ojanguren. Un llibre deliciós, fresquet i tendre al mateix temps, que podeu comprar-vos i regalar sabent que agradarà.

China en diez palabras, de Yu Hua
Sí, val, d’acord. No us en recomanaré cap més d’aquest bon home en una temporada. Però és que aquest és novetat, amb traductora de confiança (Nuria Pitarque) i us explicarà, mitjançant deu conceptes, la Xina d’avui dia.

Pel que fa als meus objectius, aquí en teniu uns quants (si hi feu clic, veureu la referència completa):

Ah, i si voleu variar una mica i us interessen altres literatures, també podeu passar pel meu bloc L’illa deserta i veure altres recomanacions. 😀

Bé, això és tot per avui. Que tingueu un bon Sant Jordi, i una bona pesca!