Categoria: 3 estrelles

Millorable, però amb qualitat suficient.

Morts prescindibles: Bergmann i els seus problemes

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres

Morts prescindiblesCom us deia en una entrada anterior, el segon lliurament de la sèrie dedicada a Sebastian Bergmann va acabar amb tanta força que vaig haver de llegir el tercer tot seguit. Es tracta de Morts prescindibles, un nou cas en que el nostre antipatiquíssim personatge fa de les seves.

Antipatiquíssim? No! En Sebastian s’ha reformat. Un cop aclarit el misteri amb la Vanja, companya de feina, en Sebastian és poc més que un angelet bufador. La seva poca-solteria, que tant ens va atraure al primer llibre de la sèrie, ha desaparegut. Fins i tot sembla que ja no li interessa tant ficar-se al llit la primera dona que troba. Està desconegut.

Morts prescindibles és el descans de mitja part?

Sembla que aquesta història és una mica d’impasse, ja que és molt més lenta que les altres dues. També he de dit que el cas que estan investigant queda en segon (o tercer) pla, i que es dona molta més importància a les relacions entre els membres de l’equip. Això està bé perquè estan en un moment de canvi, però també és veritat que no és ben bé el que buscava. Descobrireu antigues històries perquè en Sebastian ja havia treballat amb aquest equip. Mira, quina casualitat, igual que els Abba, que ara tornaran a tocar junts (i sonen a la cafeteria mentre escric això).

També heu d’estar al cas de l’Ellinor Bergkvist, que torna a fer de les seves. Té uns papers que en Sebastian li ha dit que llenci, però no ho fa. I aleshores pensa que potser el pot ajudar. Ajudar a què? Aneu-vos calçant, perquè la farà grossa. Per altra banda, ella continua creient en Sebastian l’estima. Clar, per això la va convidar a quedar-se a casa seva. Convidar? Quedar-se? No! En Sebastian n’està fins al monyo, d’ella. Ja veureu com la fa fora. En aquest moment és quan veiem el Sebastian d’abans.

Finalment, val la pena que us llegiu aquest llibre amb el Google Maps al costat. El cas que els ocupa és l’aparició d’uns esquelets a la zona muntanyosa entre Suècia i Noruega. Veureu que, tot i que està força ben lligat, hi ha algunes coses que no estan tan ben tancades com en els casos anteriors. En tot cas, és una bona lectura per a l’estiu. Aviat parlarem de deures!

Behold the dreamers: viatge d’anada i tornada

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Behold the DreamersAvui parlem de Behold the Dreamers, un llibre en què Imbolo Mbue ens ofereix un retrat del que podria ser la vida d’un immigrant africà (camerunès) a Nova York. He de dir que, segurament, n’hi ha que ho passen força pitjor. Tot i així, aquesta experiència és igual de vàlida que altres de més dramàtiques. Fem-hi una ullada.

En Jende és un noi de Lembe (Camerun) que aconsegueix entrar als Estats Units gràcies al seu cosí, en Winston, que és advocat en un despatx d’advocats de renom. Un cop a Nova York, en Jende treballa dos i tres torns en llocs diferents, rentant plats en restaurants, conduint un taxi al Bronx, fent tota mena de feines, fins que aconsegueix fer venir la seva parella i el seu fill. Al cap d’un temps, aconsegueix feina com a xofer d’un alt càrrec de Lehman Brothers. Som a l’any 2007. Oh-oh.

Lehman Borthers cau, i també el cap d’en Jende, i de retruc, el matrimoni del seu cap. Com que sempre plou sobre mullat, a en Jende li rebutgen la petició d’asil i decideix tornar a casa.

Fins aquí, podríem dir que és una història normal, i la veritat és que no té cap element que la faci molt molt més especial que altres que hem llegit sobre aquest tema, però la veritat és que l’autora escriu en un estat de gràcia especial i que costa molt deixar descansar el llibre. Per altra banda, està ple de paraules africanes que convé buscar: les trobareu totes en aquest glossari de Writerphilic.

Què més ens ofereix Behold the Dreamers?

Voldria destacar la contraposició entre els dos caràcters principals: en Jende i la Neni, la parella protagonista. Ell és un home molt treballador, però que es fa de menys i s’arronsa en tot moment davant d’altres personatges més potents com puguin ser el seu cosí o el seu cap. No vol molestar mai a ningú, no vol “causar molèsties” demanant ajuda per salvar la seva estada als Estats Units… i això al final a qui molesta és a la seva parella, la Neni.

La Neni també té una gran capacitat de treball, però li agrada viure la vida, anar a passeig amb les amigues i estudiar. Ella no dubta a fer un pas endavant quan necessita que la gent l’ajudi. I, és clar, quan en Jende tira la tovallola i no fa res per continuar al país, s’enfada amb ell. És en aquest moment quan veurem aparèixer la part més dominant i, diguem-ne, masclista, del Jende. No té en compte l’opinió de la seva dona, no li demana ajuda, no vol que faci determinades coses…

No us puc dir com es resol aquesta tensió, clar, perquè aleshores us diria com acaba el llibre. Només us puc dir que jo l’hauria acabat d’una altra manera, però tot i així és una bona història i, sobretot, està molt ben explicada. En resum: és un bon llibre, amb detalls que us enganxaran des del primer moment.

Voleu més històries sobre afroamericans? Proveu amb El tren subterrani, de Colin Whitehead.

Death of a Red Heroine

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Qiu Xiaolong. Death of a Red Heroine.
Editorial: Sceptre.
Versió Kindle, equival a 465 pàgines.

death-red-heroineJa havia llegit una altra novel·la de Qiu Xiaolong protagonitzada per l’inspector Chen, un policia amb aficions poètiques que es dedica a investigar casos diversos. Era Visa pour Shanghai, i la vaig trobar molt fluixa. En el cas de Death of a Red Heroine (atenció: possible spoiler), he de dir que està força millor, tot i que continua quedant a força distància del noir escandinau.

Aquesta és una història que enganxa, tot i que és tirant a lenta. Els girs que fa l’argument són més aviat imprevisibles, i això sempre s’agraeix. A més, l’autor aprofita per introduir el lector en el món de la burocràcia xinesa, amb dosis importants de fragments informatius sobre la societat, el Partit Comunista, els privilegis dels fills d’alts càrrecs, la visió col·lectiva dels membres del partit (“tot sigui pels interessos del partit”), les normes socials (“un home i una dona no poden compartir habitació d’hotel si no estan casats”) i moltes altres coses. Trobo que és una bona manera de presentar el seu país a la resta del món als lectors que no estan avesats a llegir sobre la Xina, i això em fa pensat que, segurament, es tracta d’un llibre pensat, directament, per a lectors no xinesos.

El que se’m fa pesat, i que ja vaig comentar en l’entrada de l’altre llibre que li he llegit, és la referència constant a dites confucianes i, sobretot, la presència abundant de poemes, ja sigui d’autors clàssics o suposadament del protagonista. Ah, i per postres diu que tradueix poesia i novel·les. Si sou traductors, entendreu que no m’empassi que un agent de policia, que ja de per si té les hores prou plenes, a sobre treballi com a traductor… de poesia… en fi.

Sincerament, aquest llibre perd força quan l’autor comença a divagar sobre poesia i sobre la visió poètica de les coses. No tinc clar que barrejar això amb assassinats i intrigues polítiques sigui una bona idea. Tot plegat, un tres molt molt peladet.

L’Amèrica sense llei

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres3 comentaris

The-Harder-They-Come-TC-BoyleSeguint en la línia de A Book of American Martyrs, del qual hem parlat fa poc, us volia comentar una altra obra que parla de “l’altra amèrica”: The Harder They Come, de Thomas Coraghessan Boyle, més citat com a T. C. Boyle. En aquest llibre trobarem personatges que estan, com es diu vulgarment “un poco pallà”.

El primer d’aquests personatges és la Sara, una dona de quaranta i pico que viu sola amb el gos, es dedica a ferrar cavalls i no es corda el cinturó del cotxe perquè diu que és una limitació de la llei. I, és clar, quan la policia la troba en circulació per la carretera sense anar cordada, la detenen i envien el gos a la gossera. Atenció, perquè a partir d’aquí la cosa només fa que millorar. Perquè… si t’envien el gos a la gossera, què has de fer? Pagar la multa? Nooooo…. és millor entrar-hi d’amagat i rescatar el gos, tot plegat amb la col·laboració d’un paio que no hi és tot i sense tenir en compte que a la gossera hi ha càmeres i que, evidentment, t’han filmat. Com us podeu imaginar, la Sara no només està en contra del cinturó del cotxe, sinó que tampoc li agraden els comunistes (diu que la NPR és comunista!), es extremadament de dretes, no vol pagar impostos a l’estat i ho treballa tot en negre, està en contra dels drets dels immigrants… i aneu comptant.

Però la cosa no s’acaba aquí, perquè resulta que l’Adam, el que l’ajuda a recuperar el gos, és un noi que té alguna mena de problema mental que és una combinació d’alguna disfunció diguem-ne “d’origen” i d’un ús exagerat de drogues. Només cal que llegiu l’escena en què, amb una escopeta a la mà, es pensa que veu tot de xinesos que l’apunten. Per rematar-ho, l’Adam té una plantació de marihuana oculta al bosc i es dedica a fer petits tripijocs amb un col·lega.

Què en pot sortir, de la relació que inicien aquests dos personatges? Poca cosa de bo, ja ho deveu veure a venir, i els desenllaç està a l’altura dels personatges. Afegiu-hi els pares de l’Adam, dos jubilats que volien una vida plàcida que, davant la situació a què els aboca el fill, no tindran. Malentesos familiars, problemes amb la llei, relacions de parella estranyes… tot això i molt més a The Harder They Come, un llibre que, a més, us portarà a passeig pel nord de Califòrnia, la zona menys poblada. Llegiu el llibre amb Google Maps, si voleu acabar de treure-li tot el suc.

Au, no us perdeu la propera entrada, que serà sobre un llibre publicat en català. 🙂

 

Twist… and shout? No, Dickens!

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres3 comentaris

oliver-twistDickens, aquest gran clàssic. Aquest home especialitzat a retratar la societat anglesa de finals del segle XIX, la brutícia dels carrers més pobres, la immundícia espiritual dels que s’han de buscar la vida com poden, el maltractament infantil… i tot això queda contraposat a la vida regalada de les classes socials altes, que veiem perfectament reflectida en el llibre que us comento avui: Oliver Twist.

Ja m’havia llegit alguna altra cosa de Dickens (Tale of Two Cities, El casalot), però la veritat és que llegir-me Oliver Twist ha estat com baixar a l’infern i tornar a pujar perquè és molt bèstia. La descripció de l’ambient que es viu a les zones més deprimides de l’Anglaterra industrial, especialment a la zona de Londres, és esgarrifosa. La brutícia i la descura es combinen amb l’explotació infantil, tant per fer feines honrades com per robar, i també veiem la situació desesperada en què viuen alguns dels personatges, com ara la Nancy, que viu “penjada” d’en Bill Sikes (lladre i traficant) i que ajuda a rescatar l’Oliver pagant un preu massa alt…

En un món totalment oposat, veiem la lluminositat de la classes més afortunades, que viuen en cases calentes, sense perill que els caigui el sostre a sobre, sense haver de treballar, vivint una temporada al camp i l’altra a la ciutat… com la gent de Downton Abbey, més o menys.

I enmig de tot això apareix el personatge central de la novel·la, l’Oliver. Nascut d’una mare que no dona el seu nom i mor en el part, queda totalment apartat de la seva autèntica família i viu en un orfenat fins que se’l treuen de sobre i l’envien a viure amb un home que té una mena d’empresa de pompes fúnebres. Però la competència és dura i l’Oliver decideix escapar-se i anar a Londres. I aquí comença tot el sidral.

Al llarg del llibre veurem com l’Oliver és explotat de les maneres més vils, i també veurem com entra en contacte accidentalment amb membres de la seva família autèntica, que lluiten per recuperar-lo. En tot cas, podem dir que l’argument és una mica suat, però que la gràcia amb què Dickens ens parla de la seva època i la força de la seva narrativa ens transporten directament a un món que ja no existeix. Per acabar, us diré que l’edició que vaig comprar, trobada per casualitat, és molt bonica i convida a llegir, amb un paper aspre i d’aquells amb les vores com tallades a mà, i de la mida exacta per no deixar-lo anar fins que acabis. És de Penguin Random House, i la trobareu fent clic a l’enllaç que us dono al primer paràgraf.